27.10.08

6na Jornada

El Lleida retorna al camí del triomf guanyant a Valladolid

Sisena jornada, sisè capítol d'una Adecco LEB Or més emocionant cada jornada. En cada matx es va viure una situació diferent. El Plus Pujol va trencar la mala ratxa al pavelló d'un aspirant a l'ascens, el Rosalía segueix patint massa, el Lucentum Alicante segueix com a líder invicte, el Melilla va guanyar amb una cistella sobre la botzina mentres que el Burgos va apallissar el Villa de Los Barrios, els afeccionats d'Illescas van gaudir d'una pròrroga... molts arguments i tipus de partits diferents però amb la passió del bàsquet com a ingredient comú.

El Plus Pujol Lleida va retornar al camí de les victòries al superar el Valladolid (87-90), equip que l'any passat militava a la lliga ACB i que enguany té l'ascens com a objectiu. Els deixebles d'Edu Torres van mostrar les seves millors virtuts i gràcies a un tercer quart perfecte van aconseguir un avantatge decisiu. No obstant, els locals van aprofitar uns minuts de relaxació del conjunt lleidatà per protagonitzar una remuntada que va provocar uns minuts finals plens de patiment. Cal destacar els 25 punts anotats per Troy DeVries (amb 6/8 en triples) i la genial direcció del badaloní Mendiburu.

El matx, disputat al pavelló de Pisuerga, va començar amb un triple de DeVries que presagiava una tarda ideal de l'escorta nord-americà. A partir d'aquí, l'encontre es va caracteritzar per una forta igualtat entre els dos contrincants que anaven intercanviant cistelles. L'encert en el tir exterior era alt d'ambdos conjunts i això provocava alternàncies al marcador. Un triple de Fornas donava avantatge als foranis mentres que un de Ruikis en donava als casolans. Llavors, el propi Ruikis monopolitzava els atacs del seu equip amb efectivitat ja que sumaria un parell de triples més. Els val.lisoletans guanyaven de cinc (17-12) però aviat s'hauria invertit de nou el lluminós gràcies a les penetracions de Mendiburu i al segon triple de DeVries. Posteriorment, Pavlidis agafaria el relleu de Ruikis en la tasca de foradar l'anella lleidatana desde la llarga distància malgrat que Mendiburu portava el ritme del partit mitjançant una direcció molt segura i unes assistències plenes de precisió. El base del Plus Pujol regalaria a Hettsheimeir la darrera cistella del primer quart que suposava un just empat a 25. El segon període va començar amb la mateixa igualtat però amb una lleugera disminució de l'encert dels dos rivals. L'aler-pivot rus Flis aportava defensa i anul.lava el potencial de jugadors locals com Battle o Baldo. No obstant, això el forçava a cometre faltes i aviat hauria de retornar a la banqueta amb tres personals a l'esquena. Però si un jugador podia desequilibrar la balança aquest era l'endollat Troy DeVries. L'excel.lent llençador del Lleida aconseguia dos triples més que el catapultaven com a màxim anotador del matx. L'alta efectivitat dels homes de Porfirio Fisac en els tirs lliures no donava treva als d'Edu Torres fins que, gràcies a un triple de Marcus Vinicius, van poder avançar-se després de bastants minuts. (47-49) Quedaven molt pocs segons per arribar al descans però no es va poder conservar aquesta mínima renda a causa d'una postrera cistella de Battle, desaparegut fins aleshores.

El tercer quart començava amb equilibri total però un letal DeVries s'encarregava de trencar aquesta igualtat amb cinc punts consecutius que aportaven un petit avantatge (49-54) que s'incrementaria una mica més després d'un triple frontal de Roger Fornas. L'aparició en atac de Gimel Lewis, col.losal en defensa durant tot el duel, servia per obrir escletxes e inquietar la banqueta local. El conjunt morat no trobava l'encert que havia tingut en la primera meitat i es perdia enmig de possesions llargues que sempre finalitzaven amb tirs forçats. En canvi, DeVries continuava tenint el canell calent i afusellava el cèrcol rival anotant el seu sisè triple que significava una renda superior als deu punts. Els de Fisac, ferits en l'orgull, van intentar reaccionar i gràcies a l'aportació del seu jugador estrella, Robert Battle, van anar escurçant les diferències. Un triple de Dumas va establir un preocupant 60-65 que va precedir un conjunt d'errades mutues encara que el primer triple d'Alberto Miguel va retornar la tranquil.litat a la banqueta blava. A continuació, un efectiu Flis també aconseguí la primera cistella de tres punts i el desavantatge del Valladolid tornà a superar la desena. Els minuts passaven i el tercer parcial arribà a la seva fi amb un resultat (62-73) esperançador pel Plus Pujol Lleida i nefast pels castellans que havien disputat un tercer quart per oblidar. A l'inici dels deu minuts definitius, la situació no va variar i els val.lisoletans van cometre gran quantitat d'errades que van comportar que, en lloc de minimitzar-se, la derrota encara s'ampliés més a favor del conjunt català. Un triple de Salva Arco, l'únic especialista en aquesta faceta que encara no n'havia transformat cap, augmentava a catorze la renda i DeVries i Hettsheimeir s'encarregaven d'ampliar-la a setze. Llavors, el Lleida Bàsquet tocaria sostre i entraria en una dinàmica excessivament conservadora que no l'afavoriria gens. Els deixebles de Porfirio Fisac, ben dirigits per Xavi Puyada, començaven a tutejar el Plus Pujol i l'electrònic reflectia un triomf lleidatà cada cop més ajustat. El parcial favorable als jugadors del Pisuerga va ser molt contundent (17-3) i, durant quatre minuts, els visitants només van ser capaços de sumar tres punts (firmats per Miguel). Després de dos tirs lliures aprofitats per una “bèstia” sota els taulers com Battle, el marcador va reflectir un inquietant 79-85. El Lleida s'havia relaxat i ara es veia entre l'espasa i la paret; les ànimes blaves estaven plenes de nervis, molts nervis... i després d'un parell de cistelles de Chris Hernández i Puyada, la situació es va tornar insostenible ja que el marcador era de 83-85 i els locals disposaven dels ànims d'una afició entregada i d'uns col.legiats bastant casolans. Mendiburu va reclamar la pilota i va assumir la responsabilitat de forçar faltes personals. Però només va poder anotar 2 dels 4 tirs lliures que va intentar i s'arribà als darrers trenta segons amb un emocionant 84-87. Una dubtosa falta en atac xiulada a Mendiburu va propiciar que els de casa disposessin d'una jugada per forçar la pròrroga. Afortunadament pels de Ponent, Dumas no va gestionar correctament aquest decisiu atac i Alberto Miguel recuperà una pilota d'or. Lewis visitava la línia de personal i tothom sap que no és un jugador fiable en aquest apartat del joc. No obstant, va silenciar les grades del Pabellón Pisuerga anotant els dos tirs de la sèrie. En qualsevol cas, el Valladolid és un club especialista en remuntades i Van Lacke ho va certificar encistellant un desesperat triple a dos segons de la botzina. DeVries, autor de 25 punts, va errar el primer tir lliure que intentà i totes les pors van sobrevolar per la ment dels jugadors d'Edu Torres. El segon intent de tir lliure sí que va entrar i Van Lacke no fou capaç de realitzar el miracle sobre la botzina. Finalment, victòria visitant patida però molt justa (87-90) que provoca que ambdos equips es trobin a la zona mitja de la classificació amb un balanç de 3-3.

C.B. VALLADOLID: Van Lacke (9), De la Fuente (4), Hernández (6), Puyada (15), Martínez (0), Pavlidis (6), Ruikis (9), Battle (15), Baldo (12) i Dumas (11).

PLUS PUJOL LLEIDA: DeVries (25), Mendiburu (15), Hettsheimeir (8), Miguel (6), Fornas (8), Flis (8), Toledo (3), Arco (5), Lewis (12) i Colom (0).

Parcials: 25-25, 24-24, 13-24, 25-17.




El Melilla Baloncesto ha patit molt per superar a un Vic que ha tornat a oferir una molt bona imatge. Quan només quedava un segon, encara guanyava l'equip català però l'enèsima genialitat de Ciorciari va invertir el signe del matx. (72-71) Els visitants van dominar els primers instants gràcies a uns bons percentatges i a l'efectivitat de Josemi García, ex-capità del Melilla. Kiefer també aportava en diverses facetes del joc i el Melilla no trobava el camí adient per remuntar l'encontre. Les brillants assistències de Ciorciari (en va aconseguir 12) i els rebots de Victor i Waleskowski van donar ales als nord-africans que van anar llimant el desavantatge sense presses. Perdien de vuit a la finalització del tercer assalt però no van llençar la tovallola i van anar treballant fins que van posar al rival contra les cordes. De fet, a l'últim minut ja vencien els de casa per dos punts. No obstant, el Vic va fregar la primera victòria lluny de terres osonenques ja que van col.locar el 70-71 al marcador quan tan sols restaven sis segons. Però els equips "grans" ho són perqué aspiren al triomf fins al darrer segon i el Melilla va demostrar ser-ho. Ciorciari va penetrar fintant el tir definitiu però en realitat va regalar la cistella de la victòria al seu company Cuthbert Victor enmig del deliri dels afeccionats.

MELILLA BALONCESTO: Fergerson (5), Huertas (7), Ruiz (0), Ciorciari (10), Santamaría (0), Torres (12), Waleskowski (5), Victor (14), García (14) i Romero (5).

C.B. VIC: Manzano (7), Jiménez (14), Sàbat (2), Palacios (4), Llorca (2), Kiefer (16), Feliu (0), Marcos (4), Amador (6) i García (16).

Parcials: 21-21, 12-13, 17-24, 22-13.

El Cáceres va tornar a demostrar que té nivell suficient per afrontar la competició amb garanties derrotant a un Rosalía que no aixeca el cap. Els gallecs van flirtejar amb la victòria però van acabar maleint la seva sort. (66-70) Els compostel.lans no van iniciar el partit amb concentració i això els va portar a perdre de diferències massa amplies. Semblava que els extremenys jugarien a plaer tota l'estona però, sobtadament, els locals van reaccionar i el lluminós va anar equilibrant els punts de cada conjunt fins que reflexà un ajustat 38-35 al descans. A la represa, la parella interior visitant formada per Simien i Moss va assumir responsabilitats i els de Piti Hurtado van beneficiar-se'n molt. No obstant, l'home més decisiu dels visitants va ser el base americà Rod Brown que va disputar gairebé tots els minuts dirigint amb mestria els seus companys. La seva experiència, unida a la de Lucio Angulo, va decantar la balança en unes darreres jugades taquicàrdiques i amb sabor amarg per la parròquia local.

BEIRASAR ROSALÍA: Ona (11), Ramsdell (4), Montañana (7), Vallmajó (4), Nana (14), Dedas (5), López (0), Carroll (5), Cebular (5), Fontet (9) i Legasa (2).

CÁCERES 2016 BASKET: Moss (4), Poves (14), Brown (15), Bellas (0), Sanguino (0), Simien (15), Bravo (0), English (5), Guaita (6) i Angulo (11).

Parcials: 13-27, 25-8, 13-15, 15-20.

Victòria importantíssima del Leche Río Breogan a la pista del Tenerife Rural, un dels equips punters de la lliga. (77-82) Els locals van començar el matx amb molta fredor i desencert i això propicià que els gallecs, molt necessitats de triomf, aconseguissin diferències espectacul.lars tenint en compte els pocs minuts de joc que s'havien disputat. Al final del primer assalt, els tinerfenys perdien de disset punts. La bona defensa del conjunt de Paco García va ser decisiva en el marcador final ja que van saber frenar les estrelles locals, en especial a Antwain Barbour que no es va trobar cómode en cap moment. Després d'un segon parcial vistós d'ambdos equips, el Tenerife va treure's la son de les orelles i liderat per Adrian Boccia remuntà gran part de la renda negativa. No obstant, el partidàs de Javi Roman impedia que els de Lugo arribéssin a una situació límit encara que a mitjans de l'últim quart van patir molt veient com Hamilton col.locava els seus companys a només dos punts. Semblava que els de Rafa Sanz aconseguirien una gran remuntada però l'encert triplista de Corbacho va impedir-ho i els gallecs comencen a sortir del túnel en que estan immersos.

TENERIFE RURAL: González (5), Sánchez (5), Wachsmann (4), Barbour (10), Sánchez (10), Boccia (10), Antelo (7), Rodríguez (9) i Hamilton (17).

LECHE RÍO BREOGAN: Gloger (9), Uriz (2), López (12), Corbacho (17), Fernández (10), Morentín (7), Southall (4), Román (14) i Gomes (7).

Parcials: 14-31, 27-24, 21-14, 15-13.

El Ford Burgos va oferir un recital de joc als seus afeccionats humillant un Villa de Los Barrios que es situa en posicions excessivament perilloses. Corrales va dirigir perfectament els atacs del conjunt castellà i dóna assistències molt precises a jugadors com LoGrippo o Sanmartín que es van fer un fart d'anotar. A més, les lesions de Diego García i Juanmi Morales no es van acusar gaire ja que el debutant Bennerman va deixar bones sensacions al públic. De totes maneres, el triomf no va ser tan fàcil com reflecteix el marcador (98-72) a causa del partidàs de Guillén (21 punts i 10 rebots) que va mantenir viu al Los Barrios fins al tercer període. A l'últim, no va haver-hi color i els de Casadevall van jugar amb el seu rival com si es tractés d'una joguina. El juvenil Barriuso va tancar el matx amb un estratosfèric triple desde mig camp.

FORD BURGOS: Lorant (2), Gruber (7), Sanmartín (16), LoGrippo (22), Gómez (2), Bennerman (7), Benavente (0), Barriuso (3) Sinanovic (9), Mena (14) i Corrales (16).

CB VILLA DE LOS BARRIOS: Alba (4), Guillén (21), Campbell (2), Rost (0), Castro (7), Sánchez (8), Iturbe (0), Vallmajó (9), Schraeder (8) i Chagoyen (13).

Parcials: 19-10, 22-28, 24-17, 33-17.

Màxima emoció, màxima tensió i també màxima l'alegria de l'Illescas després de la pròrroga que van guanyar-li a l'Axarquía. (85-81) Tal com mostra el resultat, el matx va estar tan igualat que va haver de decidir-se en un temps suplementari. L'encert i la veteranía de Joe Alonso van resultar determinants per tombar els joves jugadors malaguenys que van lluitar fins al darrer segon. El respecte que es tenien els dos conjunts va caracteritzar uns primers minuts molt equilibrats. La tónica va ser la mateixa durant tota la primera meitat encara que l'equip que se n'anà als vestidors amb avantatge (32-34) va ser el visitant, liderat pels pivots Prestes i Skoldebrand. El tercer quart va ser òptim per l'equip de Toledo que gràcies al talent de Dexter Lyons va aconseguir un avantatge de cinc punts que, en un partit com aquest, semblava bastant important. Però els deixebles de Paco Aurioles, tot i patir la baixa de Cortaberría, van ser capaços de mantenir-se vius fins a un darrer minut en que van situar l'empat a l'electrònic. Fins i tot van disposar de l'última possesió del temps reglamentari però el triple que van jugar-se no va voler entrar i ambdos equips van haver de disputar cinc minuts a causa del 72-72 definitiu. El temps extra també va estar igualat i un triple de Joe Alonso quan restaven 40 segons i guanyaven els foranis (79-81) va ser la jugada més decisiva. Una falta antiesportiva va enfonsar definitivament el Clínicas Rincón que suma la segona derrota consecutiva.

ILLESCAS URBAN CLM: Yáñez (5), Virgil (18), Jiménez II (4), Moore (10), López (0), Lyons (16), Jiménez I (3), López (0), Driesen (5) i Alonso (24).

CLÍNICAS RINCÓN AXARQUÍA: Williams (6), Fuentes (0), López (6), Chylinski (25), Díaz (0), Cobos (3), Navajas (2), Faverani (10), Prestes (18), Movilla (7) i Skoldebrand (3).

Parcials: 19-18, 13-16, 24-17, 16-21, 13-9.

El Grupo Begar León continua mostrant-se molt sòlid al seu pavelló i va apallissar sense contemplacions un Ciudad de La Laguna que disminueix massa el seu nivell en els partits lluny de les Illes Canàries. Els lleonesos van demostrar al rival que no tindria cap opció d'esgarrapar un triomf amb un parcial inicial de 24-7 que va arrossegar-se durant tot el partit. El dominicà Eulis Báez va oferir un autèntic recital amb una actuació que, a més de reafirmar-lo com una de les estrelles de la lliga, li ha servit per proclamar-se MVP de la jornada. Per part visitant, només va destacar una mica Jakim Donaldson i les diferències encara es van incrementar més. Javi de Grado va poder permetre's el luxe de donar descans als titulars i atorgar minuts als joves ja que el resultat estava sentenciat. Finalment, un claríssim 88-59 que situà els locals a la tercera posició a l'espera de visitar el Barris Nord la próxima jornada.

GRUPO BEGAR LEÓN: Gilbert (11), Bernabé (6), Bradshaw (11), González (18), Moreira (0), Calvo (0), Stacey (0), Leiva (12), Martín (0), Rocchia (6), Báez (21) i Vega (3).

LA LAGUNA CANARIAS: Rufián (7), Calvo (0), Urreizti (6), Donaldson (17), Morón (5), Heras (5), Detrick (4), Harris (3), Coego (4) i Ruiz de Galarreta (8).

Parcials: 23-7, 25-20, 21-17, 19-15.

Triomf mallorquí en el partit de les urgències i necessitats. El Gandía va encaixar una nova derrota a casa i aquesta és molt dolorosa ja que, a més de ser contra un rival directe, van deixar escapar en el darrer quart el curt avantatge que havien aconseguit fins aleshores. El partit va ser atractiu pels afeccionats neutrals però no pels entrenadors ja que les defenses no van aparéixer en cap moment i el caseller de punts va omplir-se amb molta facilitat. El primer quart el va guanyar l'equip valencià gràcies a un encert superior en els tirs de tres punts. No obstant, el Bàsquet Mallorca va revertir la situació al segon assalt mitjançant un parcial de 0-11. Així, s'arribà al descans amb tot per decidir. (41-43) El tercer quart va ser una allau ofensiva amb una exhibició de tir digna d'un concurs de triples. González i Ibarra eren els més encertats del bàndol local encara que l'anotació de Tiedeman era, fins i tot, superior. Amb 69-67 s'arribava als últims deu minuts i es presagiava molta igualtat però, sorprenentment, el matx va donar un tomb considerable i els de Xavi Sastre van començar a encistellar i encistellar sense cap mena d'oposició. Liderats per un magnífic Riera van acabar aconseguint la xifra dels cent punts deixant bocabadat al públic que veia com el seu equip jugava molt bé en atac (cal remarcar de nou que van fracassar en defensa) però encaixava una nova derrota. (91-100)

GANDÍA BÀSQUET: Avramov (3), Zagorac (6), Miller (2), Vrecko (17), Evora (6), Rodríguez (0), Ibarra (18), Robinson (18), Nelson (6) i González (15).

BÀSQUET MALLORCA: Alzamora (0), Torres (0), Blanch (11), Bivià (4), Riera (24), Tiedeman (25), Sastre (0), Pampín (9), Orfila (12) i Blair (15).

Parcials: 24-17, 17-26, 28-24, 22-33.

Finalment, el Lucentum Alicante va desfer-se sense excessives dificultats de l'UB La Palma i continuarà una setmana més com a líder de la competició sense conéixer la derrota. Koffi va tornar a liderar el conjunt canari però la seva bona actuació va ser insuficient per aturar l'equip de Quintana, un bloc on tots els jugadors aporten el seu granet de sorra. No obstant, s'ha de destacar el bon partit que van realitzar els nacionals Urtasun i Llompart. Els alacantins van dominar el joc en tot moment i els de Domíngo Rodríguez segueixen sense tastar la victòria com a visitants. La bona trajectòria a Miraflores, on han guanyat tots els partits, els manté a la zona mitja de la classificació.

LUCENTUM ALICANTE:
Hernández (2), Cazorla (5), Rejón (4), Llompart (12), Urtasun (17), Andriuskevicius (6), García (3), Hill (8), Weigand (6) i Coppenrath (11).

UB LA PALMA: Shaw (3), Koffi (21), Sala (6), Suka (3), Kohlmaier (12), Jönzén (0), Terrell (3), Arrocha (5) i Ermolinski (6).

Parcials: 19-15, 17-15, 23-10, 15-19.

RESULTATS JORNADA 6
C.B. Valladolid - Plus Pujol Lleida 87-90
Melilla Baloncesto - C.B. Vic 72-71
Beirasar Rosalía - Cáceres 2016 Basket 66-70
Tenerife Rural - Leche Río Breogan 77-82
Ford Burgos - CB Villa de Los Barrios 98-72
Illescas Urban CLM - Clínicas Rincón Axarquía 85-81
Grupo Begar León - La Laguna Canarias 88-59
Gandía Bàsquet - Bàsquet Mallorca 91-100
Lucentum Alicante - UB La Palma 74-59


No hay comentarios: