12.10.08

4ta Jornada

EMOCIÓ!

Aquesta jornada ens ha donat dosis de bon bàsquet però si ha destacat per alguna cosa ha estat per l'emoció, molta emoció. El partit de la jornada, com no podia ser d'una altra manera, ha estat el derbi de Tenerife que cada temporada reuneix a les dos aficions en un duel en que sempre salten espurnes. No obstant, els dos partits més emocionants s'han viscut a Valladolid i Alacant. En el primer dels casos, es va produïr la primera pròrroga de la temporada. (forçada in extremis pel Valladolid, que després va aconseguir la victòria) En canvi, al Centro de Tecnificación alacantí, el conjunt local s'ha imposat a un Breogan que aspira a l'ascens gràcies a una cistella de Berni Hernández sobre la botzina. Els jugadors d'Óscar Quintana continuaran al capdavant de la classificació una setmana més. D'altra banda, cal dir que el representant lleidatà a la LEB Or ha tornat de Melilla amb una derrota.

El Plus Pujol Lleida no ha pogut superar al Melilla Baloncesto i ha encaixat la segona derrota de la temporada. (89-76) Els nord-africans han liderat l'electrònic durant molts minuts però els nois d'Edu Torres, liderats per un eficaç Alberto Miguel, han capgirat el resultat al tercer assalt. No obstant, un dubtós tap il.legal de Lewis ha estat protestat pel tècnic visitant i pel propi jugador trinitenc i els col.legiats han assenyalat dues tècniques que han decantat la balança a favor del conjunt local. Cal dir que la diferència final de tretze punts no reflecteix la igualtat que s'ha viscut durant tot el matx encara que els de Ponent han tingut un escull insuperable en els tirs lliures.

El partit començava amb un ritme alt i, ben aviat, Salva Arco inaugurava el marcador amb un triple. Llavors, el Melilla es posava les piles i gràcies a la direcció de Ciorciari i als punts de Victor aconseguia un parcial de 11-2 que ocasionava els primers problemes al Lleida Bàsquet. Després d'un minut de temps mort, els foranis intentaven canviar la dinàmica i ho aconseguien mitjançant un Gimel Lewis que es mostrava intimidatori en defensa i potent en atac. No obstant, la diferència no minvava ja que els homes de Paco Olmos continuaven exhibint uns percentatges molt bons en el tir de tres punts. Hector García demostrava que té un canell molt fi i elevava l'avantatge dels seus fins a la desena de punts. Una cistella de Salva Arco tancava el primer assalt amb el resultat de 23-15. El segon s'iniciava amb dos triples, un per cada equip. Quino Colom intentava repartir assistències als seus companys però la forta defensa del Melilla Baloncesto no deixava espais i, sovint, s'havien d'executar tirs forçats al final de la possesió. Cuthbert Victor continuava fent molt mal al joc interior lleidatà que acusava l'absència de Dmitry Flis, lesionat, en les rotacions. El joc exterior visitant, teòricament superior, tampoc mostrava l'encert habitual i patia molt en defensa ja que jugadors nacionals com García o Ruiz es mostraven molt inspirats. El Plus Pujol necessitava un jugador desequilibrant que assumís responsabilitats i el va trobar en Alberto Miguel. L'escorta càntabre va escalfar el canell anotant un triple que baixava el desavantatge dels deu punts i ja no va fallar cap tir de tres punts en el que restava de matx. El de Laredo, molt actiu, va anotar dos triples més abans del descans que van oxigenar el conjunt d'Edu Torres. Els onze punts de Miguel, tots al segon quart, i l'aportació de Lewis eren el més destacat de l'equip que anava perdent al descans. Per la seva part, els nord-africans destacaven per ser un bloc molt polivalent liderat per un base molt generós assistint, l'argentí Ciorciari. La derrota del Plus Pujol a l'equador de l'encontre, 44-38, era bastant estreta i els espectadors eren conscients de que la remuntada era factible.

Al començament del tercer període es va poder veure la millor versió del Lleida. La lluita i l'entrega, el coratge, un encert devastador desde la llarga distància... totes aquelles qualitats a les que ens té acostumats el conjunt dirigit per Edu Torres van aparéixer. Només va faltar anotar els tirs lliures, la creu del Plus Pujol durant tot el partit. Un 2+1 de Colom i un triple de Miguel van servir per firmar un parcial inicial de 0-6 que registrava l'empat al marcador. Després d'una cistella local, el primer i únic triple de Troy DeVries capgirava el resultat fent esclatar d'alegria la banqueta visitant. El Melilla no volia ser menys i, per desgràcia dels blaus, (en aquesta ocasió van vestir de blanc) mantenia un alt ritme anotador. De totes maneres, l'encert exterior no s'esfumava i dos triples més (el cinqué d'Alberto Miguel i el primer de Quino Colom) preocupaven al tècnic Paco Olmos que observava que les coses no rutllaven com ell havia previst. Però el Melilla Baloncesto es trobaria amb una ajuda inesperada que no era altra que el cèrcol de la cistella on llençava el Plus Pujol els seus tirs lliures. No hi hagué manera d'anotar els dos llençaments de cada tanda i tots els jugadors que van anar a la línia van experimentar l'amarga sensació d'errar un tir franc. El cas més desesperant va ser el de Marcus Vinícius que només va ser capaç d'encistellar-ne un després de disposar de sis oportunitats. Malgrat això, aquest període es va tancar amb igualtat màxima (62-62) després de dos punts de Hettsheimeir. El Plus Pujol Lleida va tornar-se a avançar en el primer minut del darrer quart mitjançant un triple de Mendiburu, l'últim que van encistellar en aquest matx. L'avantatge no es podia conservar ja que, mentres els pivots locals Waleskowski i Victor ensenyaven el seu talent, els del Segrià continuaven protagonitzant una actuació per oblidar en els tirs d'un punt. No obstant, quedaven quatre minuts per disputar-se i el triomf encara estava obert. (75-71) Llavors, van aparéixer els col.legiats per ensorrar les aspiracions lleidatanes. (un fet que, malauradament, ja va sent habitual) Un tap de Lewis a Waleskowski va ser assenyalat com a il.legal quan s'apreciava clarament que la pilota encara no tenia una trajectòria descendent. Com és lògic, Edu Torres va protestar la jugada i va acabar enduent-se una tècnica. Per acabar de rematar la feina, els àrbitres van assenyalar una segona tècnica (aquest cop a Lewis) que va servir per situar els de casa nou punts per sobre del rival. Però això no s'acabaria aquí ja que, després del servei de banda causat per les tècniques, Hector García anotava un triple que deixava el partit vist per sentència. Ja no hi havia temps per capgirar la situació, el mal ja estava fet. Després de noves errades en els tirs lliures, (l'estadística final va ser un trist 6/19) el cronòmetre s'aturà en un injust 89-76 que significava la segona derrota del Lleida Bàsquet en aquesta lliga. D'altra banda, el Melilla va tornar a demostrar que és un dels clars candidats a ocupar els llocs més alts de la classificació.

MELILLA BALONCESTO: Fergerson (4), Huertas (3), Ruiz (7), Ciorciari (9), Santamaría (0), Torres (8), Waleskowski (14), Victor (22) i García (22).

PLUS PUJOL LLEIDA: DeVries (12), Mendiburu (3), Hettsheimeir (7), Miguel (17), Fornas (0), Toledo (1), Arco (10), Lewis (13) i Colom (13).

Parcials: 23-15, 21-23, 18-24, 27-14.

El Beirasar Rosalía ha pogut celebrar el primer triomf de la temporada ja que s'ha desfet del C.B. Vic sense contemplacions. (80-69) Un eficaç Georgios Dedas donava als gallecs els primers avantatges i la resta de companys s'encarregaven de mantenir-lo. Pat Carroll, màxim anotador de la competició, no volia ser menys i mostrava als afeccionats el seu excel.lent canell anotant 17 punts. A banda de Dedas i Carroll, cal destacar el treball del camerunés Harding Nana que va afegir 16 punts als sis rebots que va capturar. Els únics jugadors del conjunt català que van tenir una actuació digna van ser Josemi García i Matt Kiefer. No obstant, molts dels punts que van aconseguir van ser en un darrer quart sense res en joc ja que el triomf estava sentenciat.

BEIRASAR ROSALÍA: Ramsdell (5), Montañana (4), Vallmajó (8), Nana (16), Dedas (16), López (0), Carroll (17), Cebular (3), Fontet (4), Legasa (5) i Posse (2).

C.B. VIC: Manzano (0), Jiménez (2), Sàbat (7), Palacios (6), Llorca (2), Kiefer (15), Feliu (10), Marcos (3), Teruel (0), Amador (6) i García (18).

Parcials: 28-19, 19-17, 17-8, 16-25.

El Cáceres 2016, que ha apartat de l'equip a Harper Williams durant la setmana, no va poder derrotar a un UB La Palma que s'està mostrant molt sòlid al seu feu. El conjunt canari va liderar l'electrònic desde el primer moment i no va permetre que perillés una victòria molt important per ells. (80-70) Els extremenys van lluitar per no desaparéixer del matx i ho van aconseguir fins al darrer quart, quan un parcial de 9-0 liderat per Arrocha va sentenciar. El punt dèbil dels visitants va ser el joc interior i els de Domingo Rodríguez se'n van aprofitar per mitjà de Koffi i Terrell. Aquest últim va tornar a ser el de les millors ocasions i va liderar la segona victòria del La Palma a Miraflores tot i que l'argentí del Cáceres Diego Guaita li va complicar el premi de ser l'MVP de l'encontre.

UB LA PALMA: Shaw (8), Canals (4), Koffi (17), Sala (5), Suka (0), Kohlmaier (5), Jönzén (5), Terrell (17), Arrocha (12) i Ermolinski (7).

CÁCERES 2016 BASKET: Moss (1), Poves (4), Brown (9), Bellas (4), Sanguino (4), Bravo (3), English (4), Guaita (21), Panadero (19) i Angulo (1).

Parcials: 21-21, 19-10, 17-20, 23-19.

El Ford Burgos ha caigut a casa de manera estrepitosa i humillant (64-101) contra l'equip revelació d'aquest inici de lliga, el Clínicas Rincón. Aquest cop, els de Málaga van poder disposar de l'equip al complet i ho van aprofitar per firmar una actuació excel.lent fonamentada en l'encert en el tir exterior. D'altra banda, els deixebles d'Andreu Casadevall no van rendir al seu nivell habitual i van oferir als afeccionats un joc penós. No obstant, cal remarcar que els castellans no van rebre un bon tracte dels col.legiats que van fer indignar el públic que omplia les grades del Plantío. Malgrat la subjectivitat arbitral que es va viure, els de Paco Aurioles van ser infinitament superiors al seu rival. Els jugadors més encertats van ser Williams, Cortaberría i el debutant Faverani.

FORD BURGOS: Lorant (6), García (11), Corrales (2), LoGrippo (10), Gruber (5), Barriuso (0), Gómez (8), Sanmartín (10), Benavente (0), Morales (3), Sinanovic (4) i Mena (5).

CLÍNICAS RINCÓN AXARQUÍA: Williams (19), Fuentes (3), López (10), Chylinski (16), Díaz (2), Cortaberría (17), Cobos (1), Navajas (5), Faverani (12), Prestes (10), Movilla (3) i Skoldebrand (3).

Parcials: 22-28, 13-22, 16-27, 13-24.

El Tenerife Rural es va endur el derbi per excel.lència de l'Adecco LEB Or, aquell en que es desafien els dos clubs de l'illa de Tenerife. Antwain Barbour va ser l'heroi del matx i de la jornada ja que va ser capaç d'anotar 30 punts i capturar 8 rebots mentres feia gaudir als afeccionats amb jugades espectaculars, entre elles una estratosfèrica esmaixada amb falta del defensor inclosa. Pel que fa al partit, que es va tancar amb el resultat de 87-71, cal dir que els locals van ser netament superiors a un Ciudad de La Laguna que només va inquietar al rival en el tercer període. El potencial interior dels nois de Rafa Sanz va ser un escull insuperable per Donaldson que no va poder aturar a Hamilton, Antelo i Wachsmann. Les 5000 persones que omplien el pavelló Santiago Martín van marxar a casa molt satisfetes ja que eren conscients de que Barbour havia reaparegut en el moment clau per tombar a l'etern enemic.

TENERIFE RURAL: González (1), Sánchez (2), Wachsmann (9), Barbour (30), Sánchez (4), Boccia (9), Maraker (5), Antelo (15), Rodríguez (6) i Hamilton (6).

LA LAGUNA CANARIAS: Calvo (3), Urreizti (7), Donaldson (13), Morón (0), Heras (5), Detrick (12), Harris (9), Coego (14) i Ruiz de Galarreta (8).

Parcials: 22-13, 25-16, 14-24, 26-18.

Partit emocionantíssim a Valladolid que ens va deparar la primera pròrroga de la temporada. El Villa de Los Barrios va tocar el triomf ja que, a falta de quaranta segons pel final, vencia per sis punts. No obstant, els de Porfirio Fisac van tornar a demostrar que no es rendeixen davant les adversitats i van acabar guanyant al temps suplementari per 83-81. Els primers minuts es van caracteritzar per les imprecisions d'ambdos conjunts i això va provocar un resultat molt baix a la finalització del primer període. L'aparició de Van Lacke donava ales al Valladolid que se n'aniria als vestidors amb set punts d'avantatge. (33-26) Richi Guillén, desaparegut fins al moment, despertava i liderava els gaditans cap a la remuntada. El matx s'hauria de decidir completament en el darrer assalt ja que l'electrònic reflectia l'empat a 47 a la conclusió del tercer quart. Però no seria així. Els deixebles de Moncho Fernández encarrilaven el triomf realitzant un molt bon bàsquet amb jugades de qualitat, sobretot per part dels exteriors. Quedaven quaranta segons i el Valladolid es veia amb la soga al coll ja que encara perdia sis punts. Els visitants van acusar el fet de no conéixer la victòria i els nervis els van conduïr a errar els tirs de falta. Baldo, molt actiu durant tot el partit, situava els seus a tres punts. Llavors, un miraculós rebot ofensiu de Battle permetia que Chris Hernández llençés un triple lateral que va empatar el resultat portant el deliri a les grades. Encara quedaven poc més de deu segons però Guillén, sobre la botzina, no va ser capaç de desfer el 72-72. Els cinc minuts extra van estar dominats pel conjunt local que disposava d'una rotació més amplia. Els andalusos no es van rendir i amb una nova mostra de coratge van tornar a igualar l'encontre. Un inspirat Robert Battle va jugar-se el tir decisiu i l'esfèrica acaba traspassant la xarxa. Els afeccionats vallisoletans encara patirien un últim esglai ja que, al darrer segon, Schraeder executà un triple que hagués pogut donar una alegria a l'equip que més la va buscar durant els quaranta-cinc minuts.

C.B. VALLADOLID: Van Lacke (23), De la Fuente (7), Hernández (7), Puyada (4), Martínez (2), Jorssen (0), Pavlidis (4), Ruikis (3), Battle (18) i Baldo (15).

CB VILLA DE LOS BARRIOS: Sánchez (2), Alba (6), Guillén (20), Rost (7), Castro (14), Sánchez (4), Iturbe (9), Vallmajó (3), Schraeder (8) i Chagoyen (8).

Parcials: 13-12, 20-14, 14-21, 25-25, 11-9.

El Grupo Begar León va tornar al camí del triomf al superar el Bàsquet Mallorca en un partit per oblidar d'ambdos equips. (61-51) El matx, marcat pels errors, el va guanyar l'equip que administrà millor la renda aconseguida. Els balears van dependre en excès de l'aportació de Jason Blair i això va beneficiar els lleonesos que van mostrar-se més sòlids com a conjunt. El tercer parcial (10-6) és una mostra de l'escassa qualitat que es va veure damunt del parquet. Amb aquesta victòria, els de Javier de Grado sumen la tercera de la temporada mentres que els de Xavi Sastre tornen a situar-se entre els pitjors ja que només han pogut celebrar un triomf.

GRUPO BEGAR LEÓN: Gilbert (5), Bernabé (5), Bradshaw (14), González (4), Calvo (0), Stacey (6), Leiva (4), Rocchia (6), Báez (13) i Vega (4).

BÀSQUET MALLORCA: Alzamora (2), Blanch (4), Bivià (3), Keep (4), Riera (2), Tiedeman (6), Sastre (0), Pampín (6), Orfila (4) i Blair (20).

Parcials: 17-15, 15-12, 10-6, 19-18.

Quatre partits, quatre derrotes. Aquesta és l'estadística d'un Gandía que està exhibint un nivell molt baix en el que portem de campionat. L'últim equip que va superar als valencians va ser un Illescas de Toledo que, poc a poc, va agafant-li el pols a la lliga. Aquesta setmana no van patir gaire per aconseguir la victòria, la primera a domicili, ja que els locals van anar sempre a remolc. Al descans, el marcador ja era ampli gràcies a l'aportació ofensiva dels visitants Nacho Yáñez i Joe Alonso. L'abultada renda que posseïa l'Illescas a les acaballes del tercer assalt va anar minvant a causa dels punts de Vrecko i Nelson que només van tenir un efecte maquillador. No obstant, un darrer esforç dels jugadors dirigits per Juárez va ocasionar una diferència final molt significativa. (62-81)

GANDÍA BÀSQUET: Avramov (9), Miller (4), Vrecko (13), Evora (6), Rodríguez (0), Ibarra (6), Robinson (12), Nelson (12), Hidalgo (0) i González (0).

ILLESCAS URBAN CLM: Charquero (2), Yáñez (14), Virgil (10), Jiménez II (7), Moore (7), López (0), Lyons (8), Jiménez I (0), Driesen (11) i Alonso (22).

Parcials: 11-13, 20-34, 21-16, 10-18.

El partit que tancava la quarta jornada prometia emocions fortes i no va defraudar a ningú. Lucentum Alicante i Leche Río Breogan van demostrar al Centro de Tecnificación que són aspirants a l'ascens directe encara que només un dels dos podia guanyar. Quan tot indicava que serien els gallecs, Berni Hernández va penetrar i deixà anar una safata sincronitzada amb el so de la botzina. El pavelló sencer va emmudir i un instant després va embogir al comprovar que el llençament del base català havia entrat. Els locals van liderar l'electrònic tota la segona part i només van perdre el seu comandament a vuit segons del final, després d'una cistella de Román que semblava definitiva. Cal dir que la imatge dels de Lugo també va ser excepcional i, en cas d'haver guanyat, ningú hagués pogut queixar-se amb raó. El seu millor home va ser l'aler Lucho Fernández mentres que els alacantins van repartir més l'anotació. Els d'Óscar Quintana continuaran assaborint la primera posició de la classificació. Continuaran invictes després de la cinquena jornada?

LUCENTUM ALICANTE: Hernández (2), Cazorla (8), Rejón (0), Llompart (7), Urtasun (16), Andriuskevicius (7), García (13), Hill (14), Weigand (0) i Coppenrath (12).

LECHE RÍO BREOGAN: Gloger (10), Ordín (6), López (8), Corbacho (2), Fernández (20), Morentín (2), Southall (6), Román (12) i Gomes (12).

Parcials: 24-22, 23-21, 17-20, 15-15.

RESULTATS JORNADA 4:
Melilla Baloncesto - Plus Pujol Lleida 89-76
Beirasar Rosalía - C.B. Vic 80-69
UB La Palma - Cáceres 2016 Basket 80-70
Ford Burgos - Clínicas Rincón Axarquía 64-101
Tenerife Rural - La Laguna Canarias 87-71
C.B. Valladolid - CB Villa de Los Barrios 83-81
Grupo Begar León - Bàsquet Mallorca 61-51
Gandía Bàsquet - Illescas Urban CLM 62-81
Lucentum Alicante - Leche Río Breogan 79-78

No hay comentarios: