FELIÇ ANY 2009

FELIÇ ANY NOU!!!

L'equip de "La LEB a Lleida" vol desitjar a tots els seus lectors un pròsper any 2009.

"La LEB a Lleida" us dóna les gràcies per acompanyar-nos cada setmana amb la lectura de les cròniques i amb la participació en les enquestes. Cal disculpar-se pels constants retrassos en la publicació dels articles que s'han produït en aquest any 2008 que avui conclueix. Unes disculpes sinceres sobre un fet que prometo corregir en un nou any que s'espera que arribi carregat d'éxits i alegries, a nivell personal i a nivell col.lectiu. Un desig dedicat a tots aquells que ens visiteu a través dels vostres ordinadors ja que sense vosaltres, aquesta web no tindria sentit.

"La LEB a Lleida" també demana els millors desitjos per tots i cadascun dels equips, jugadors, entrenadors, directius i afeccionats de l'Adecco LEB Or i de l'esport en general. Especialment, volem enviar una abraçada al Lleida Bàsquet i a tots els seus seguidors desitjant-los que el proper any sigui dels millors de la història del club i, junts, poguem celebrar moltes més victòries que derrotes. Molta sort!!!

13na Jornada

SOBRE LA BOTZINA!!!

La tretzena jornada de l'Adecco LEB Or no ha portat, en general, infortunis als diversos equips. Un dels més desafortunats ha estat el Lleida Bàsquet que ha perdut a la darrera décima de segon i, a més, ha patit la pèrdua de Marcus Vinícius per lesió. A efectes de classificació, el gran perjudicat és el Beirasar Rosalía que ha perdut el duel de cuers que ha jugat contra el Gandía. A la part alta, Lucentum Alicante i Melilla Baloncesto continuen compartint l'ascens directe després d'imposar-se a dos rivals directes. En una jornada marcada pels enfrentaments entre equips del mateix nivell, el Tenerife ha demostrat que no té el mateix potencial sense Barbour i el Cáceres ha entrat als llocs de play-off en detriment del Ciudad de La Laguna. D'altra banda, la Unión Baloncesto La Palma i el Club Bàsquet Vic han aprofitat els seus partits a casa per allunyar-se de la zona de perill.

El Plus Pujol Lleida ha encaixat una nova derrota al Barris Nord. Els deixebles d'Edu Torres han caigut de manera molt dolorosa ja que han perdut per culpa d'una cistella del Villa de Los Barrios en l'últim segon de l'encontre. Schraeder, aprofitant un greu error de marcatge, ha estat l'autor de la miraculosa cistella pel conjunt visitant que ha celebrat eufòricament el triomf mentres els lleidatans no creien el que estaven veient. El partit ha estat molt desafortunat pels blaus ja que, a banda del resultat (84-86), també han perdut a Marcus Vinícius per lesió.

El matx ha començat força bé per l'equip d'Edu Torres que, amb un joc ràpid i fluïd, s'ha avançat 4-0 gràcies a dos cistelles de DeVries i Lewis. Llavors, Marcus Vinícius ha patit un greu esquinç en la lluita per un rebot que ja no li ha permès tornar a intervenir en el joc. Només havien transcorregut dos minuts i el Plus Pujol ja s'havia trobat amb el primer gran entrebanc de la nit. La lesió del brasiler tenia més trascendència que mai ja que els blaus tenien el joc exterior minvat per una altra lesió, la del càntabre Alberto Miguel. No obstant, els percentatges en el triple del conjunt casolà van ser excepcionals en els cinc minuts inicials. (4/4) Salva Arco, que ocupà el lloc d'en Marcus, revolucionava el partit i portava els seus companys cap a una autèntica exhibició ofensiva de les que fan gaudir al Barris Nord. Un triple seu, dos d'un endollat DeVries i un altre de Flis provocaven que, ben aviat, l'avantatge local sigués de deu punts. Quedava encara la meitat del quart i el ritme anotador era brutal. Però era massa aviat per fer prediccions de futur i això va quedar demostrat en pocs minuts. Els gaditans, liderats per Chagoyen, van començar a tallar els atacs que dirigia Mendiburu i els percentatges del Lleida van baixar sobtadament. Fins i tot, els nois d'Edu Torres van estar quasi quatre minuts sense celebrar cap punt. Aquest fet no va ser desaprofitat pel Villa de Los Barrios que remuntà fins al 18-16 gràcies a un parcial de 0-8. La situació es va poder reconduïr una miqueta amb dues penetracions de Mendiburu i Arco que van establir el 22-16 a la fí del primer quart. El segon parcial va començar amb triples als dos costats de la pista. Castro signava tres punts per part visitant i Colom posava la rèplica en el bàndol local. No obstant, l'andalús encara seria capaç d'anotar-ne un altre i el seu equip dominaria l'electrònic per primera vegada. Un domini que duraria poc ja que Flis respondria el triple de l'adversari en qüestió de segons. Edu Torres estava mantenint en pista al jove Ory Jorge que havia entrat en la convocatòria per suplir la vacant deixada per Miguel. El jugador vinculat al Montsó de la lliga EBA rendibilitzava al màxim els seus cinc minuts en pista anotant un triple molt aplaudit en el seu únic intent d'anotar. El partit anava entrant en una dinàmica d'intercanvi de cistelles provocada, en part, pels nombrosos tirs lliures que es van llençar en aquest període. El Los Barrios va tornar a disposar d'algun avantatge mínim però una cistella de Fornas va situar el 46-45 i el lluminós ja no es va tornar a moure abans del descans.

El tercer període tampoc va començar malament pel Lleida. L'equip d'Edu Torres rutlla a la perfecció quan li entren els triples i això és el que passà en el tram inicial de la represa. Roger Fornas i Salva Arco serien els dos principals anotadors dels catalans amb diversos triples. Primer, n'anotava un Fornas i després l'aler de Navàs feia el mateix. Els gaditans no estaven passant per un bon moment i només podien retallar el desavantatge amb jugades aillades com una bombeta de Xavi Vallmajó, ex-jugador del Lleida Bàsquet. Un altre triplàs de Salva Arco, ben complementat per Fornas, donava una renda de vuit punts al club del Barris Nord. A continuació, un altre triple del propi Fornas (també destacà en rebots, capturant-ne set) incrementava aquesta renda fins a onze. Les coses s'estaven fent bé en atac però calia vigilar més a Richi Guillén, estrella indiscutible del Los Barrios. El pivot canari del conjunt de Moncho Fernández, tot i no estar al seu nivell òptim a causa d'una lesió, feia el que volia amb la defensa blava i anotava cistelles inversemblants sota els taulers. Mitjançant diverses jugades de 2+1 va demostrar que ni amb faltes se'l pot aturar. No obstant, Edu Torres estava tranquil perquè el rendiment dels altres rivals no era preocupant. Llavors, apareguè el base Gonzalo Sánchez i s'uní a Guillén en la difícil meta de remuntar el partit. Amb un triple deixà la diferència en cinc punts i, així, finalitzà el tercer assalt. (69-64) El quart i definitiu parcial va començar amb un triple de Schraeder que semblava presagiar el que passaria al final del matx. L'escorta del Los Barrios, desaparegut fins al moment, es posaria el seu equip a l'esquena i seria l'heroi de la remuntada andalusa. El veterà Àlex Alba aconseguiria igualar el resultat a 71 en una jugada de contratac i, posteriorment, el propi Schraeder clavava un triple que feia emmudir els espectadors del pavelló lleidatà. Sense poder fer res per evitar-ho, els minuts anaven esgotant-se i el marcador cada cop era més negatiu. Per sort, els locals van encistellar dos triples consecutius (Fornas i Colom) que van tornar a suposar l'equilibri total al marcador. Amb tot per decidir, els col.legiats van expulsar a Hettsheimeir per cinc faltes personals i el conjunt forani agafà de nou les regnes de l'electrònic. Els errors en els tirs lliures i les perdues de pilota per excès de precipitació eren els esculls principals d'un Plus Pujol que trobava en Chagoyen, capità del Los Barrios, el rival més perillós. Perdent de cinc, (77-82) Fornas oposà resistència amb una cistella interior (79-82 a un minut del final) Llavors, va arribar el moment decisiu de l'encontre que situà a Quino Colom a la línia de tirs lliures. El base andorrà, amb molta intriga i patiment, en va transformar 3/4 i tot quedà empatat quan restaven 26 segons per a que la botzina dictés sentència. Els deixebles d'Edu Torres van optar per cometre una falta ràpida per tal de portar a Xavi Vallmajó a la línia de personal. Els crits i xiulets del públic no van despistar al base gironí que encertà ambdos llençaments. Els del Segrià estaven obligats a anotar de dos o de tres. Van seleccionar la primera opció i Colom penetrà cap a la cistella trobant un aliat en Dmitry Flis que encistellà l'esfèrica a sis segons del final. Només faltava una darrera jugada pel conjunt de Moncho Fernández amb la missió d'impedir la pròrroga. Jesús Castro va rebre la pilota iniciant una penetració que no va trobar l'anella però sí un servei de fons favorable a falta de 0.9 dècimes. Ni un segon, 0.9 miserables dècimes. Tothom s'esperava un alley-hoop cap a un jugador alt però ningú comptava amb un greu error de marcatge de Salva Arco (no poguè superar un bloqueig) que va permetre que Schraeder rebés una passada lateral a cinc metres de la cistella i s'elevés per fructificar la victòria del seu equip enmig de la desesperació dels afeccionats locals. Alegria i disbauxa pels de Cadiz, frustració i enfonsament pels de Lleida... 84-86 i la sensació que s'estan escapant massa partits del Barris Nord.

PLUS PUJOL LLEIDA: DeVries (10), Mendiburu (7), Jorge (3), Hettsheimeir (7), Fornas (15), Flis (8), Toledo (0), Arco (19), Lewis (2) i Colom (13).

CB VILLA DE LOS BARRIOS: Sánchez (5), Alba (4), Guillén (19), Picó (0), Rost (0), Castro (12), Iturbe (7), Vallmajó (4), Schraeder (14) i Chagoyen (21).

Parcials: 22-18, 24-27, 23-19, 15-22.

Partit de cuers al pavelló Fontes Sar de Santiago de Compostel.la. Un matx entre dos equips molt necessitats, d'aquells en que el perdedor queda enfonsat a la taula classificatoria mentres el vencedor pot respirar amb una mica més de calma. I l'equip enfonsat no va ser un altre que el conjunt local, el Beirasar Rosalía. Els nois de Félix Muñoz van tirar per terra el bon treball de tot el partit en un últim quart lamentable i van acabar sucumbint per 70-81 contra un Gandía que abandona el fanalet vermell a costa del seu rival. Aquesta derrota, que pot ser decisiva en aquesta lluita per eludir el descens, ha significat la destitució del tècnic del Rosalía que ja feia més de dos mesos que no podia celebrar una victòria. Ara, tothom es pregunta quan trigaran els gallecs en tornar a guanyar ja que segueixen estancats amb un únic triomf en el seu caseller. No obstant, aquest partit va ser d'allò més igualat en els tres primers parcials. Els dos equips van poder gaudir de petits avantatges, immersos en una constant alternança de lideratge en el marcador. El bon partit de Montañana i l'entrega compostel.lana van posibilitar el 58-56 a deu minuts del final. Però el cansament i els nervis van fer acte de presència al darrer quart i la serenor del club valencià va propiciar un parcial de 12-25 que va decidir el partit abans del que es podia preveure. El partidàs de Morley, un dels darrers fitxatges que ha realitzat el Gandía per intentar la salvació, va ser el factor més decisiu de l'encontre.

BEIRASAR ROSALÍA: Ona (6), Ramsdell (0), Montañana (20), Vallmajó (4), Nana (17), Dedas (5), Carroll (8), Cebular (6), Fontet (2) i Legasa (2).

GANDÍA BÀSQUET: Zagorac (2), Miller (10), Vrecko (21), Evora (2), Ibarra (3), Robinson (8), Morley (16), Luengo (0), Brown (11) i Jiménez (8).

Parcials: 22-18, 14-19, 22-19, 12-25.

El Melilla Baloncesto segueix fent-se fort a casa i presenta la seva candidatura a ser campions de la LEB Or. Després de desaprofitar en diverses ocasions l'oportunitat de pressionar al líder, els deixebles de Paco Olmos van oferir als seus afeccionats un autèntic recital de joc que els situa a la primera posició. Un privilegi que segueixen compartint amb el Lucentum Alicante. El matx, contra el León, es presentava com un dels més apassionants de la jornada però no va tenir història. De fet, desde el primer minut els locals van aconseguir distanciar-se amb cistelles de jugadors com Victor o Romero. Cal dir que l'ajuda del públic va ser vital pels jugadors ja que els va motivar a oferir la seva millor versió. El Grupo Begar León semblava un conjunt adormit damunt del parquet i només Bradshaw i Bernabé plantaven cara. La renda favorable als nord-africans ja era de vuit punts en el primer assalt i, malgrat els intents de remuntada del conjunt lleonés, aquesta diferència s'estabilitzava fins al descans. Els visitants buscaven la manera de reaccionar però no la trobaven i el tercer període finalitzà amb un 62-52 que no convidava a creure en la remuntada. El darrer quart va ser un gran espectacle dels locals propiciat, en part, per les nombroses pèrdues de pilota del conjunt visitant. El Melilla es mostrava molt encertat en els tirs de camp i va adjudicar-se una renda de vint punts sense excessives complicacions. Així, s'arribà al final amb un contundent 82-60 que reflecteix les diferències entre els dos contrincants.

MELILLA BALONCESTO: Fergerson (0), Huertas (2), Southall (13), Ruiz (3), Ciorciari (7), Santamaría (0), Torres (8), Waleskowski (12), Victor (12), García (11), Romero (13) i Lázaro (1).

GRUPO BEGAR LEÓN: Gilbert (6), Bernabé (11), Bradshaw (16), González (2), Peterson (6), Calvo (6), Stacey (6), Rocchia (0), Báez (7) i Vega (0).

Parcials: 25-17, 17-19, 20-16, 20-8.

Nova victòria d'un enratxat Valladolid que encadena el cinquè triomf consecutiu. El conjunt de Porfirio Fisac comença a funcionar perfectament i en aquesta jornada van desfer-se a domicili d'un Tenerife Rural molt debilitat per l'absència de Barbour. L'estrella del conjunt tinerfeny ha estat apartat de l'equip per diversos actes d'indisciplina i està a punt de rescindir el seu contracte amb el club insular. Una notícia nefasta pels seguidors de l'Adecco LEB Or, en concret els afeccionats del Tenerife, que no podran tornar a gaudir d'un dels millors jugadors de la història de la competició. Els val.lisoletans van basar la victòria en un magnífic primer assalt que va servir per a que Battle marqués el seu territori sota els taulers i aconseguís un avantatge de deu punts (13-23) favorable als seus. Aquesta diferència va acabar resultant decisiva ja que el nivell de l'encontre va començar a decaure convertint-se en un espectacle gens atractiu pels espectadors que van trobar a faltar Barbour. Defenses asfixiants i possesions llarguíssimes provocaven errades continues, un panorama que no feia pensar en la remuntada local. Només Fráncis Sánchez era capaç d'anotar amb regularitat en el bàndol casolà i el temps s'anava esfumant. Els foranis van saber contemporitzar i, fent gala de la seva experiència, van tancar el matx amb un resultat satisfactori (65-75).

TENERIFE RURAL: González (3), Sánchez (0), Wachsmann (2), Sánchez (26), Boccia (8), Maraker (0), Antelo (2), Rodríguez (6) i Hamilton (18).

C.B. VALLADOLID: Van Lacke (17), De la fuente (3), Hernández (19), Puyada (9), Jorssen (2), Pavlidis (3), Battle (16), Baldo (2) i Dumas (4).

Parcials: 13-23, 15-16, 15-15, 22-21.

El Breogan de Lugo va aconseguir una nova victòria al seu feu però, abans, va haver de suar tinta per derrotar a un Bàsquet Mallorca que va optar al triomf fins al darrer segon. Un darrer segon caracteritzat pel triple guanyador que errà Tiedeman. El marcador final va ser 74-72. Gloger va posar-se el conjunt local a l'esquena en els primers minuts i Blair feia el mateix amb el Mallorca. El segon i el tercer període van ser de màxim equilibri i cap dels dos rivals va aconseguir una renda clara. Així, s'arribà al darrer parcial amb molta igualtat però els deixebles de Sastre van anotar-se un parcial de 0-6 que sembrava el pànic al Pazo de los deportes. Llavors, va aparéixer la millor versió de Cusworth i els de Paco García van reconduïr la situació. Guanyant de només dos punts, amb una emoció desbordant, Dani López va perdre una pilota que hagués pogut tenir males consequències però el triple errat per Tiedeman va permetre respirar als afeccionats del Breogan que veuen com el seu equip millora el rendiment de manera progressiva.

LECHE RÍO BREOGAN: Gloger (13), Uriz (0), Cusworth (13), López (14), Corbacho (7), Fernández (3), Morentín (2), Román (9), Gomes (7) i Phillips (6).

BÀSQUET MALLORCA: Alzamora (3), Blanch (2), Bivià (3), Keep (6), Riera (14), Tiedeman (15), Sastre (5), Pampín (2), Orfila (8) i Blair (14).

Parcials: 20-23, 27-20, 15-19, 12-10.

RESULTATS JORNADA 13
Plus Pujol Lleida - CB Villa de Los Barrios 84-86
Beirasar Rosalía - Gandía Bàsquet 70-81
Melilla Baloncesto - Grupo Begar León 82-60
Tenerife Rural - C.B. Valladolid 65-75
Leche Río Breogan - Bàsquet Mallorca 74-72
Cáceres 2016 Basket - La Laguna Canarias 68-62
C.B. Vic - Clínicas Rincón Axarquía 83-66
UB La Palma - Illescas Urban CLM 72-67
Lucentum Alicante - Ford Burgos 83-64

Informació en procés
(Disculpeu les molèsties)

12na Jornada

JORNADA DE PRÓRROGUES

Aquesta jornada s'ha caracteritzat per la forta igualtat que s'ha viscut en els partits i això ha derivat en la disputa de tres pròrrogues. Una d'elles ha donat un nou triomf al Plus Pujol en el que ha estat el millor partit de la jornada. Les altres s'han produït a Valladolid i a Màlaga. També cal destacar la sorprenent derrota del Tenerife a casa i la nova ensopegada que s'ha endut un Lucentum que es veia campió fa tres setmanes. D'altra banda, a la zona baixa de la classificació no canvien les coses ja que Rosalía i Gandía van sumar una nova derrota que no els permet fugir dels llocs de descens. A més, cal dir que el botxí del Gandía és un rival directe en la lluita pel descens: l'UB La Palma. Un equip que s'allunya de la zona baixa és el Vic. El conjunt osonenc va imposar-se a domicili a un Illescas que està acusant la fuga de jugadors que està vivint. El Villa de Los Barrios va tornar a tenir en Richi Guillén el seu jugador estel.lar. Quan el jugador canari rendeix al seu millor nivell, l'equip contrari no té gaire cosa a fer en el partit. Sinò que li preguntin al tècnic del Ciudad de La Laguna...

El Plus Pujol Lleida ha aconseguit una agònica victòria a Mallorca (105-110) després d'una pròrroga. El matx, presenciat en directe per Rafa Nadal, ha estat dominat clarament pels atacs i per una anotació altíssima que ha provocat un joc molt espectacul.lar pels afeccionats. El Bàsquet Mallorca ha realitzat un final de partit èpic però Alberto Miguel s'ha encarregat de posar les coses al seu lloc en el temps suplementari. No obstant, el màxim anotador ha estat Quino Colom amb 24 punts vitals per portar els blaus cap a la setena victòria de la temporada.

El primer quart va ser un autèntic festival de punts, un gran indicador del tipus de partit que es podria veure. El conjunt d'Edu Torres començà fort i ben aviat ja havia celebrat tres triples, un parell d'ells del càntabre Alberto Miguel. La manca de duresa defensiva no permetia obtenir avantatges i l'equip balear anava contrarestant les embestides blaves gràcies a l'aportació dels jugadors interiors. L'aparició de Marc Blanch comportava la primera renda pels locals que no posava gens nerviós a un Plus Pujol molt endollat desde 6,25. Dmitry Flis era un altre dels jugadors amb el canell més calent malgrat les faltes que li van assenyalar els col.legiats i el marcador es mantenia equilibrat. Cal dir que el conjunt taronja va disposar de molts tirs lliures i això els va permetre enganxar-se al rival. Els visitants van encistellar un total de sis triples en aquest període i, així, és lògic que portéssin el control del matx. No obstant, a la finalització d'aquests deu primers minuts, el resultat era d'empat. Un impressionant empat a trenta punts. Al segon assalt, els espectadors presenciarien un bàsquet més normal (encara que continuava sent un partit de caire molt ofensiu) però gaudirien del triomf momentani del seu equip. Els de Xavi Sastre tenien en els tirs lliures el seu millor aliat i, a més, aquestes faltes carregaven als jugadors blaus que havien de reprimir-se en defensa per tal d'evitar posar en perill la seva continuïtat en el partit. Els de Ponent no estaven realitzant un mal encontre però els faltava imprimir un ritme més alt a la seva defensa per tal de trencar els boníssims percentatges del seu oponent. Salva Arco, tocat per una lesió muscular, feia un esforç pel bé de l'equip i saltava al parquet en aquest període. No obstant, el seu estat no era l'òptim i això li impedia rendir al seu nivell habitual. La gran actuació de Quino Colom, el noi més desequilibrant del partit, evitava que els mallorquíns s'escapéssin al lluminós. Al descans, 57-51 i homenatge a un Rafa Nadal molt aclamat per tots els assistents al Pavelló Municipal d'Inca.

El tercer quart ha començat de manera immillorable pel Plus Pujol Lleida ja que ha anotat dos triples en el primer minut d'aquesta represa. El segon, obra de Flis, ha servit per igualar a 57. A partir de llavors, el matx ha canviat la seva dinàmica i s'ha pogut veure a uns lleidatans més concentrats defensivament. Els percentatges del Mallorca s'han ensorrat i el 6/6 en triples que conservaven al descans ha desaparegut sobtadament. Habitualment, la millor versió de Quino Colom va acompanyada de la millor versió del Lleida Bàsquet; i aquesta vegada no va ser cap excepció. El base andorrà va dominar el joc i, a més d'anotar magnífiques penetracions, va donar perfectes assistències als seus companys. Un dels grans beneficiats va ser Rafael Hettsheimeir que va fer-se un fart d'encistellar ja que va guanyar la partida als pivots rivals en tot moment. L'alt encert en els triples va servir als blaus per obtenir una renda fixa que girava al voltant dels deu punts. DeVries (en va anotar 4) i Flis eren els més destacats en aquesta faceta del joc. Els locals, en canvi, només podien anotar mitjançant jugades aillades com el triple de Bivià que va tancar el tercer quart. El resultat, 69-74, era ajustat i caldria patir. L'inici del darrer assalt no plantejava grans diferències i el Plus Pujol continuava dominant sense excessives dificultats malgrat que el seu avantatge no era prou ampli per relaxar-se. Pampín i Blair van posar-se les piles i aconseguiren posar el partit en un mocador. Molta emoció i un bonic intercanvi de cistelles entre els dos contrincants. A tres minuts del final, Alberto Miguel anotava un triple que semblava encarrilar definitivament el triomf visitant. (83-91) Però llavors, va aparéixer Tyler Tiedeman que exercí d'heroi encistellant un parell de triples a la desesperada. S'entrava al darrer minut i cada jugada era important enmig d'un nerviosisme que es palpava en l'ambient. Els locals van aconseguir l'empat; deixant la darrera jugada del partit pel conjunt lleidatà. No obstant, els balears van cometre falta i Quino Colom anà a la línia de tirs lliures amb l'obligació de transformar en punt els dos llençaments. El jugador, molt efectiu des d'aquesta distància, anotà els dos quan restaven nou segons. Riera va rebre un tap de Lewis en el seu intent de deixar una safata però la sort s'alià amb el conjunt taronja i l'esfèrica va caure a les mans d'un gris Keep que forçà la prórroga sobre la mateixa botzina. Amb 95-95 al marcador, s'iniciava el temps suplementari. Ambdos equips començaven errant els seus atacs i, posteriorment, ambdos arribaven als 97 punts. Llavors, un inspirat Alberto Miguel clavava a la xarxa un triple que servia per situar el tercer dígit a l'electrònic. L'avantatge dels nois d'Edu Torres hagués pogut ser decisiu però un triple local tornà a provocar taquicàrdies. (102-104 a mig minut de la conclusió) Les errades en els tirs lliures havien propiciat aquest patiment però Alberto Miguel s'encarregà d'exterminar-lo amb el seu sisè triple de la nit. Els jugadors foranis sabien que la victòria ja no s'escaparia i això els donà tranquil.litat per actuar amb sang freda en els darrers quinze segons. El balear Marc Blanch, amb un triple sobre la botzina, establí el definitiu 105-110. Així, el Plus Pujol Lleida va trencar una ratxa de derrotes mentres el Mallorca va demostrar que l'objectiu de la permanència és poc ambiciós per a ells.

BÀSQUET MALLORCA: Alzamora (4), Blanch (18), Bivià (15), Keep (7), Riera (12), Tiedeman (17), Sastre (3), Pampín (7), Orfila (6) i Blair (16).

PLUS PUJOL LLEIDA: DeVries (18), Mendiburu (7), Hettsheimeir (22), Miguel (18), Fornas (0), Flis (11), Toledo (8), Arco (0), Lewis (2) i Colom (24).

Parcials: 30-30, 27-21, 12-23, 26-21, 10-15.

El Tenerife Rural continua mostrant-se com un equip molt irregular i aquesta setmana va perdre al seu propi feu contra el Cáceres 2016. (82-85) Els de Piti Hurtado van iniciar el partit molt concentrats ja que creien que la victòria era possible. No van equivocar-se i al final del primer quart ja vencien per quatre punts. El segon assalt va tenir la mateixa dinàmica i els extremenys van continuar dominant la situació malgrat la inspiració del local Fráncis Sánchez. No obstant, uns minuts de desconcert visitant van ser aprofitats pel Tenerife que se n'anà als vestidors amb avantatge. (46-44) A la represa, els canaris no van aprendre la lliçó de la primera meitat i van tornar a cometre els mateixos errors. Un Simien molt inspirat va fer molt mal al joc interior del conjunt d'un Rafa Sanz que trobava a faltar l'anotació habitual de Barbour. No era el dia del Tenerife i el Cáceres, gràcies a la seva asfixiant defensa, va obrir una escletxa de deu punts. Els minuts passaven i el conjunt de casa no trobava el camí adequat per superar un rival que, per culpa dels seus propis nervis, casi perd el partit. El Tenerife aprofità les imprecisions visitants per situar-se a només dos punts a mig minut del final. Llavors, va tornar a aparéixer Simien i el matx quedà vist per sentència.

TENERIFE RURAL: González (5), Sánchez (0), Wachsmann (2), Barbour (13), Sánchez (19), Boccia (11), Maraker (6), Antelo (11), Rodríguez (0), Hamilton (15).

CÁCERES 2016 BASKET: Poves (11), Brown (4), Bellas (3), Sanguino (4), Simien (23), Cage (4), English (9), Guaita (25) i Angulo (2).

Parcials: 21-24, 25-20, 14-24, 22-17.

Els afeccionats val.lisoletans que pateixen taquicàrdies hauran de buscar noves distraccions pels caps de setmana ja que el CB Valladolid s'està acostumant massa a decidir els seus partits en finals d'infart. Un altre cop, van haver d'anar a la prórroga encara que això va servir per derrotar al poderós Melilla Baloncesto. (93-91) Al temps suplementari, els de Porfirio Fisac van mostrar la seva millor versió i van arrebatar-li als nord-africans l'oportunitat de ser líders en solitari. Després d'un primer període a l'estil NBA (37-26 pels locals), el Melilla va tenir de treballar dur per poder empatar el matx gràcies a l'aportació incondicional de Waleskowski. S'arribà al descans amb l'emoció i la igualtat que transmetien els quatre punts de diferència al marcador. Al segon temps, els de casa reaccionaven i acumulaven força punts al seu caseller però de cara als últims deu minutos, els de Paco Olmos remuntaven i, fins i tot, guanyaven per vuit punts a falta de 4 mísers minuts. Llavors, el Valladolid va buscar totes les seves opcions ofensives i de la mà de Battle va portar el partit fins al temps extra. En aquests cinc minuts afegits, la tònica predominant va ser l'intercanvi de cistelles i d'errades acompanyades per una gran tensió i emoció. Es presagiava una segona prórroga quan, a dos segons del final, Battle errava un tir fàcil amb 91-91 al lluminós. Però Fede Van Lacke va saltar més que ningú i, com un autèntic superheroi, va recollir l'esfèrica a l'aire esmaixant-la enmig del deliri de la grada. No hi hauria temps per a més i el triomf, molt patit, es quedaria a casa.

CB VALLADOLID: Van Lacke (11), De la fuente (17), Hernández (13), Puyada (11), Martínez (0), Jorssen (4), Pavlidis (0), Battle (23), Baldo (9) i Dumas (5).

MELILLA BALONCESTO: Fergerson (5), Huertas (0), Southall (6), Ruiz (6), Ciorciari (8), Torres (7), Waleskowski (15), Victor (24), García (10), Romero (0) i Lázaro (0).

Parcials: 37-26, 15-22, 13-18, 16-15, 12-10.

En una altra de les prórrogues de la jornada, el Clínicas Rincón va acusar el cansament i va llençar per terra el gran treball que havia fet durant el temps reglamentari ja que va tenir a les seves mans superar al Leche Río Breogan. Els de Paco García no van perdonar al temps extra i se situen al grup capdavanter de la classificació. El partit va començar amb una intensa lluita sota els taulers. Cusworth i Morentín eren els vencedors d'aquest duel malgrat que Williams, Prestes i Skoldebrand no es quedaven enrera. L'ajuda de Gloger va ser vital per al Breogan que s'adjudicà el primer parcial. (18-22) Al segon, els espectadors van començar a veure com el seu equip dominava gràcies a un ritme de joc vertiginós que els jugadors gallecs no van poder suportar. Faverani es mostrava molt endollat i els seus punts van tancar els vint primers minuts amb victòria malaguenya. (36-31) Després del pas pels vestidors, els dos equips van continuar intercanviant cops i es va mantenir l'equilibri. Williams intentava que el seu equip agafés un bon marge al marcador però Fernández i Gloger marcaven el seu territori anotant tirs llunyans. A falta del darrer i decisiu quart període, l'electrònic reflexava un ajustat 54-52. Els andalusos es mostraven més encertats en el tram final i, a dos minuts de la conclusió, aconseguien una renda de cinc punts. Gloger, per enèsima vegada en aquest partit, establia les taules (72-72) i deixava la darrera possesió pels locals que van ser incapaços de trobar espais per llençar. Al temps suplementari, els visitants van tenir més sang freda i van encertar els seus tirs amb molta freqüència. En canvi, els de Paco Aurioles van mostrar-se molt cansats i sense idees. La diferència va començar a disparar-se i ja va ser insalvable. Finalment, un 76-87 que no reflecteix la igualtat viscuda durant el matx.

CLÍNICAS RINCÓN AXARQUÍA: Williams (14), Fuentes (0), López (8), Chylinski (5), Cobos (4), Navajas (2), Faverani (14), Prestes (11), Movilla (6) i Skoldebrand (12).

LECHE RÍO BREOGAN: Gloger (27), Uriz (2), Cusworth (9), López (14), Corbacho (0), Fernández (11), Morentín (12), Román (0), Gomes (2) i Phillips (10).

Parcials: 18-22, 18-9, 18-21, 18-20, 4-15.

Preocupant derrota del Lucentum Alicante a León, i ja en van tres de consecutives. Després de l'extraordinaria ratxa de nou victòries, els d'Óscar Quintana sumen tres derrotes que han provocat que dilapidéssin tot l'avantatge aconseguit al capdavant de la classificació. Els lleonesos van tenir dos principals puntals: a l'exterior, l'escorta americà Gilbert; i a l'interior, el dominicà Báez que va aconseguir dobles figures. En els primers minuts es va mantenir l'equilibri però, aviat, els de casa van començar a tallar el bacallà en el marcador i la desena victòria alacantina s'anà complicant amb el pas de cada minut. La diferència dels deixebles de Javi De Grado va disparar-se al tercer assalt fins a límits insalvables i els esforços que va fer el conjunt alacantí, amb un inspirat Urtasun, per remuntar van ser inútils. Només van servir per maquillar una mica el resultat i deixar-lo en el definitiu 76-66 que reafirmà al Grupo Begar León entre els aspirants a l'ascens.

GRUPO BEGAR LEÓN: Gilbert (26), Bernabé (3), Bradshaw (13), González (2), Peterson (0), Stacey (3), Rocchia (9), Báez (17) i Vega (3).

LUCENTUM ALICANTE: Hernández (0), Rejón (2), Llompart (0), Urtasun (15), Andriuskevicius (15), García (11), Hill (13), Weigand (5) i Coppenrath (5).

Parcials: 23-12, 15-16, 25-28, 13-20.

RESULTATS JORNADA 12
Bàsquet Mallorca - Plus Pujol Lleida 105-110
Tenerife Rural - Cáceres 2016 Basket 82-85
C.B. Valladolid - Melilla Baloncesto 93-91
Clínicas Ríncón Axarquía - Leche Río Breogan 76-87
Grupo Begar León - Lucentum Alicante 76-66
Ford Burgos - Beirasar Rosalía 83-69
Gandía Bàsquet - UB La Palma 64-68
Illescas Urban CLM - C.B. Vic 68-81
CB Villa de Los Barrios - La Laguna Canarias 85-73

*** Informació en procés ***
(Disculpeu les molèsties)

10na Jornada

Barbour derrota el líder
L'escorta americà anota 50 punts i trenca la ratxa del Lucentum

Aquest és el video d'un partit històric de l'Adecco LEB Or, decidit en una prórroga vibrant. L'espectacle i el bon joc van fer acte de presència a l'illa de Tenerife i ambdós contrincants no van defraudar a ningú. El matx semblava controlat per l'imbatut Lucentum Alicante però dues tècniques d'Óscar Quintana van capgirar el ritme del partit i la renda visitant (que va arribar a ser de 22 punts) va esfumar-se. Els tinerfenys van lluitar fins a l'últim moment i les genialitats d'un estratosfèric Barbour van forçar la prórroga en la darrera jugada del temps reglamentari. L'actuació de l'escorta americà mereix una explicació suplementaria ja que va ser simplement espectacul.lar, històrica. Va anotar 50 increïbles punts (24 d'ells desde la línia de 6,25) i va capturar 8 rebots, estadístiques que li han servit per aconseguir una valoració de récord, 54. La seva aportació en el temps suplementari també va ser decisiva per enderrocar un rival que, després de deu jornades, va conéixer per primera vegada el gust amarg de la derrota. No podem oblidar la decisiva actuació de Francis Sánchez ja que els seus triples van ser vitals per superar el conjunt visitant. Es pot considerar óptima l'actuació de tots els participants en un encontre com aquest que passarà a l'història com un dels més bonics de la LEB Or.

Com ja hem dit, Antwain Barbour va brillar amb llum pròpia i va ser el gran heroi de l'espectacul.lar remuntada local. Aquí us deixem un petit resum amb les millors jugades de l'americà en una nit històrica per a ell i per a tots els afeccionats al bon bàsquet.


El Plus Pujol Lleida ha caigut a Illescas de manera humillant (100-77). Els deixebles d'Edu Torres no s'han assemblat en res a l'equip que va encadenar quatre triomfs consecutius i han acusat la péssima estadística que han registrat en la seva especialitat: el triple (2/26). A més, han mostrat una alarmant falta d'actitud defensiva que ha propiciat que els jugadors de Toledo anotéssin un centenar de punts. Reggie Moore o Joe Alonso han estat els millors d'un partit en que el conjunt lleidatà ha naufragat. Només ha donat la cara en els primers deu minuts gràcies a l'aportació del seu jugador més destacat, Hettsheimeir.

El Melilla Baloncesto no falla en la seva lluita per apropar-se a la primera posició. Aquest cop la víctima va ser un Cáceres que es va mostrar molt poc efectiu en atac. El resultat (69-59) reflecteix el baix nivell de joc que es va poder presenciar en un partit que va tenir a Cuthbert Victor com a millor jugador. D'altra banda, el Ford Burgos segueix barallant-se amb els millors després de la victòria contra el C.B. Vic. Els osonencs van esforçar-se per evitar la derrota però la qualitat local s'imposà. (85-75) El Ciudad de La Laguna segueix demostrant que també és capaç de guanyar lluny de les Illes Canàries. L'equip local que encaixà la derrota va ser el jove planter de l'Axarquía que sempre anà a remolc. Faverani i Prestes van posar-se l'equip malagueny a l'esquena i, poc a poc, van aconseguir equilibrar el marcador. No obstant, el darrer parcial va ser un monòleg dels visitants que van beneficiar-se del partidàs de Donaldson, ben acompanyat pel base Bustamante.

Emoció a Mallorca en un duel entre dos rivals directes, el conjunt local i el Villa de Los Barrios. Els balears van endur-se el triomf en un tram final d'infart. Els gaditans van trobar a faltar el nivell habitual de Richi Guillén i no van tenir recursos suficients per remuntar un matx que sempre va estar liderat per Marc Blanch i Jason Blair. Finalment, 84-78 i la bona ratxa dels andalusos es trencà. Un altre partit emocionant va ser el que es va viure a Valladolid. El modest Beirasar Rosalía va fer suar de valent als val.lisoletans portant-los fins a un final agònic que va resoldre's amb empat. A la prórroga, no hi hagué color (79-69) i el conjunt morat s'emportà una victòria fonamental per refermar-se entre els candidats a jugar el play-off. Els gallecs no abandonen la zona més baixa. La Unión Baloncesto La Palma és un altre dels equips que no abandonen la zona baixa i la seva situació recorda a la que van viure l'any anterior. Van sortir a la pista del Grupo Begar León disposats a donar la sorpresa però només van poder mantenir a ratlla al rival durant el primer assalt. Després, Báez i Stacey no van donar opcions als canaris. Finalment, abultada derrota d'un Gandía que ha canviat d'entrenador però que ha estat incapaç de complir el famós refrany ja que no ha pogut evitar que els jugadors del Breogan els superéssin en tots els aspectes. El conjunt de Paco García millora amb el transcurs de la competició i va sumant triomfs solvents com aquest, aconseguit a València per 57-86.

RESULTATS JORNADA 10
Tenerife Rural - Lucentum Alicante 110-107
Illescas Urban CLM - Plus Pujol Lleida 100-77
Melilla Baloncesto - Cáceres 2016 Basket 69-59
Ford Burgos - C.B. Vic 85-75
Clínicas Rincón Axarquía - La Laguna Canarias 77-85
Bàsquet Mallorca - CB Villa de Los Barrios 84-78
C.B. Valladolid - Beirasar Rosalía 79-69
Grupo Begar León - UB La Palma 75-64
Gandía Bàsquet - Leche Río Breogan 57-86

9na Jornada

INVENCIBLE LUCENTUM

Jornada molt interessant a l'Adecco LEB Or, i ja en van nou. El Lucentum Alicante segueix intractable després de superar amb esplendor un rival directe com el Melilla i es mostra cada cop més intractable en la lluita per la primera posició. Tampoc van fallar els seus rivals directes en una jornada que no ha estat propicia per a les sorpreses. El Plus Pujol Lleida és quart en solitari gràcies a la victòria contra el Gandía, que segueix ocupant els llocs de descens juntament amb el Beirasar Rosalía.

El Plus Pujol Lleida ha fet vàlids els pronòstics i s'ha imposat al cuer de la categoria (96-80), un Gandía Bàsquet que ha ofert resistència a la primera meitat però que s'ha desfet després del descans. Els nois d'Edu Torres han tornat a basar el seu triomf en l'eficàcia en els triples malgrat que han patit desde la línia de tirs lliures, un fet molt habitual en aquest inici de lliga. L'impecable direcció de Quino Colom unida a la seguretat de DeVries en el llençament van ser esculls insuperables pel conjunt valencià que, no obstant, va millorar la imatge de setmanes anteriors.Els deixebles de Víctor Rubio, que arribaven a Lleida amb nombroses baixes, van començar el matx amb les idees molt clares ja que sabien que havien de jugar un partit perfecte per poder plantar cara als blaus. Fruït d'això van aconseguir un primer avantatge (3-6) gràcies a sis punts consecutius que contrastaven amb el triple inicial d'Alberto Miguel. El principal artífex del bon inici del conjunt visitant era el jove base búlgar Avramov que amb hàbils penetracions assumia la responsabilitat de suplir les absències d'Óscar González i Matías Ibarra. Jason Robinson també es mostrava força inspirat i mantenia a ratlla als lleidatans. Llavors, el partit va entrar en una fase plena d'imprecisions i els de Gandía se'n beneficiaven. El Plus Pujol tampoc deixava que el rival li guanyés massa terreny i amb l'aparició de DeVries, autor de dos triples consecutius, va equilibrar el marcador. Els de la Safor, mitjançant el seu joc intel.ligent, van obtenir de nou una renda de quatre punts. El treball de Lewis i Hettsheimeir sota els cèrcols va propiciar que la diferència sigués mínima a la fi del primer assalt. (23-24) Al segon, el conjunt forani va acusar la manca de bases i un escorta (Robinson) va haver de realitzar aquesta tasca. De totes maneres, no van ressentir-se'n en excés i el matx continuava estant molt igualat. La direcció de joc dels blaus era netament superior amb un Quino Colomendollat desde la llarga distància i caracteritzat per la seva habitual explosivitat però les diferències no reflectien aquesta superioritat. L'intercanvi de cistelles era constant i gairebé proporcional a l'intercanvi d'errades, un fet que afavoria l'equip més limitat tècnicament. Els de Víctor Rubio procuraven donar una velocitat mínima a la circulació de la pilota per tal d'impedir els atacs ràpids del Plus Pujol, capaços de trencar el partit. Ho van aconseguir per moments però les accions defensives de Gimel Lewis van forçar moltes recuperacions de pilota que els d'Edu Torres no van desaprofitar remuntant el resultat del lluminós. Un triple del càntabre Alberto Miguel situava un 36-32 que suposava el màxim lideratge de l'encontre del conjunt blau. Els valencians no es van ofuscar i van tallar l'enlairament local amb una acceptable defensa. Al descans, el partit estava molt obert (42-38) tot i que es presagiava que el Lleida s'emportaria el triomf quan al rival li passés factura el cansament.

Després d'un espectacle organitzat pel Club Banyetes, es va reprendre el partit amb un tercer quart que va resultar clau per desfer les il.lusions d'un rival que haurà de treballar molt per assegurar una permanència que enguany serà molt cara. Els deixebles d'Edu Torres van mostrar la seva millor cara als afeccionats amb trancisions ràpides imparables per un apàtic Gandía. Només Howard Brown, jugador que va flirtejar amb el Lleida Bàsquet aquest estiu, podia sostenir el seu equip ja que va saber seleccionar molt bé els tirs que executà. L'americà va voler convertir la situació en un duel entre ell i el seu oponent més directe, Salva Arco. Malgrat el bon partit de Brown, l'aler del Plus Pujol va guanyar clarament la partida amb penetracions inversemblants i un triple que va servir per obtenir una vital renda d'onze punts. Els del Barris Nord són inabastables quan es troben en estat de gràcia i, en especial, quan Colom és el centre d'operacions pel que passen tots els atacs lleidatans. Un espectacul.lar triple de DeVries va encarrilar encara més la sisena victòria i Lewis va seguir enamorant el públic amb la seva contundència en atac i en defensa. Una acció individual d'Alberto Miguel va tancar el tercer període amb el resultat de 71-55 que era força lògic tenint en compte els condicionants del rival. L'últim parcial va ser un tràmit encara que els de Gandía van trobar un gran aliat en la figura de Zan Vrecko. Els triples de l'escorta eslovè van impedir que el seu equip marxés de les terres de Ponent amb una victòria molt més abultada. En qualsevol cas, cal dir que els casolans no van patir pel triomf en cap moment i van fer allò que van voler amb un rival que es defensava com podia de l'allau ofensiva de l'adversari. Quino Colom, el jugador més valorat del partit, va col.laborar en el “show” posterior de DeVries que, després d'anotar el seu quart triple de la nit, va demostrar que és un jugador molt complet i no només un tirador. En aquests minuts finals va intentar quatre entrades a cistella, algunes molt plàstiques, i totes van acabar foradant la xarxa. Així, el nord-americà va finalitzar la seva actuació amb 20 punts que tornen a confirmar que adquirir els seus serveis ha estat un gran encert. Vrecko, jugant-se totes les pilotes que arribaven als seus dominis, va aconseguir una idèntica xifra de punts però les sensacions que transmeten ambdos jugadors són oposades. L'únic alicient era veure si el marcador activaria el tercer dígit i s'hagués complert si el Plus Pujol Lleida no hagués pecat de voler donar un excessiu espectacle o hagués mostrat més solvència en la que, casualment, és la seva millor arma: els triples. Finalment, l'única cistella d'un gris Dmitry Flis va tancar el partit amb un 96-80 que situa el conjunt d'Edu Torres entre els millors (són quarts en solitari a la classificació) i el de Víctor Rubio (podria dimitir en les pròximes hores) en el fanalet vermell.

PLUS PUJOL LLEIDA: DeVries (20), Mendiburu (5), Hettsheimeir (3), Miguel (12), Fornas (2), Flis (2), Toledo (10), Arco (14), Lewis (12) i Colom (16).

GANDÍA BÀSQUET: Avramov (10), Zagorac (10), Miller (8), Vrecko (20), Evora (2), Rodríguez (0), Robinson (19), Hidalgo (0) i Brown (11).

Parcials: 23-24, 19-14, 29-17, 25-25.

El Tenerife Rural continua caminant amb pas ferm per la part alta de la classificació. Aquest cop, tot i no jugar un partit brillant, no van patir gaire per superar un Rosalía al que li manquen arguments per poder barallar-se amb els equips punters. El gran inici de Julio González va ser vital per aconseguir una important renda de deu punts que va anar arrossegant-se durant tot el matx. Els compostel.lans evitaven que el rival trenqués el partit però no podien reduir les diferències malgrat que Carroll i Dedas estaven inspirats. No obstant, al tram final els gallecs es van posar les piles i la sorpresa es presagiava. Llavors, els pivots dels insulars van demostrar la seva qualitat tan en defensa com en atac i el Rosalía ja no va tornar a encistellar. El so de la botzina va establir el 66-74 com a resultat definitiu i deixa els de Félix Muñoz en una posició molt delicada.

BEIRASAR ROSALÍA: Ramsdell (2), Montañana (0), Vallmajó (2), Nana (8), Dedas (18), López (5), Carroll (14), Fontet (9) i Legasa (1).

TENERIFE RURAL: González (18), Sánchez (2), Wachsmann (2), Barbour (14), Sánchez (3), Boccia (2), Maraker (2), Antelo (15), Rodríguez (0) i Hamilton (16).

Parcials: 15-19, 25-21, 17-20, 9-14.

Un altre dels equips canaris de l'Adecco LEB Or, la Unión Baloncesto La Palma, no va tenir la mateixa sort que els seus companys de comunitat autònoma. Els deixebles de Domíngo Rodríguez van perdre amb una plantilla de superior qualitat com la del Valladolid i flirtegen perillosament amb els llocs de descens. Els de Miraflores van sortir molt motivats al parquet del seu pavelló i van dominar la primera meitat del matx gràcies a l'aportació de tota la plantilla però els de Porfirio Fisac no es van deixar sorprendre i de la mà de Pavlidis van obtenir el premi de la remuntada. No va ser gens fàcil ja que el La Palma va mantenir l'equilibri al marcador fins a l'últim moment. Battle, autor de 21 punts i 5 rebots, va ser el més destacat d'un partit ple de dificultats pels visitants però que al final va tenir un final feliç per a ells. (73-79)

UB LA PALMA: Shaw (16), Canals (0), Koffi (13), Sala (4), Suka (5), Kohlmaier (10), Jönzén (0), Terrell (10), Arrocha (8) i Ermolinski (7).

C.B. VALLADOLID: Van Lacke (15), De la Fuente (0), Hernández (11), Puyada (3), Martínez (0), Jorssen (2), Pavlidis (15), Battle (21), Baldo (3) i Dumas (9).

Parcials: 18-11, 24-26, 12-23, 19-19.

Segona victòria consecutiva del Leche Río Breogan (85-78) que iguala a cinc triomfs a un Ford Burgos que ha perdut els dos darrers encontres i que no passa pel seu millor moment de joc de la temporada. Els locals van reunir-se abans del partit amb la missió de concentrar-se al màxim en el seu objectiu i així es va demostrar des dels primers compassos. El matx va començar amb alternances al marcador ja que cap dels dos equips mostrava un domini clar i, després d'un primer quart de tempteig, el marcador era favorable per només un punt als visitants. No obstant, al segon assalt els visitants van començar a posar-se nerviosos i les pèrdues de pilota van ser constants. Els gallecs, amb un sensacional Brian Cusworth, obrien escletxes amb un parcial de 20-4 que significava el resultat de 41-26 al descans. A la tornada dels vestidors, petita reacció visitant recolzada en Diego García (30 punts) que va permetre als burgalesos retallar el desavantatge fins als vuit punts. El signe del partit va estar pendent de confirmació fins a darrera hora però un últim període molt correcte del Breogan va acabar amb les esperances de remuntada dels de Casadevall.

LECHE RÍO BREOGAN: Gloger (18), Uriz (0), Cusworth (32), López (9), Corbacho (8), Fernández (8), Morentín (0), Román (4) i Phillips (6).

FORD BURGOS: Lorant (3), García (20), Gruber (0), Sanmartín (12), LoGrippo (12), Gómez (10), Bennerman (0), Sinanovic (6), Mena (3) i Corrales (2).

Parcials: 21-22, 20-4, 21-29, 23-23.

El Ciudad de La Laguna es va retrobar amb la victòria al seu fortí, el pavelló Juan Ríos Tejera. L'equip d'Alejandro Martínez es va imposar a l'Illescas de Javier Juárez en un partit molt dur i en el qual, malgrat començar amb un 7-0 de parcial, mai va estar clar el guanyador. Virgil i Moore (es rumoreja que no cobrarà aquest mes a causa de la delicada situació que atravessa el seu club) van ser els millors jugadors interiors d'un Illescas que segueix basant el seu joc exterior en Alonso i Lyons. De fet, els veterans jugadors de l'equip de Toledo van estrènyer les dents i van poder celebrar una renda favorable de 8 punts al segon quart. La qualitat de jugadors locals com Heras i Bustamante va capgirar la situació a la represa encara que el rival tampoc va llençar la tovallola. Així, es va arribar a un final d'infart gràcies a un triple d'Arturo López que fixava el 72-75 a l'electrònic. Llavors, va sorgir el millor Detrick que, amb una magnífica ratxa anotadora, va liderar els insulares cap al definitiu 92-87.

LA LAGUNA CANARIAS: Rufián (5), Calvo (5), Donaldson (14), Morón (5), Heras (15), Detrick (20), Bustamante (12) Harris (6) i Coego (10).

ILLESCAS URBAN CLM: Virgil (24), Jiménez II (0), Moore (16), Lyons (19), Jiménez I (3), López (3), Driesen (6) i Alonso (16).

Parcials: 22-19, 23-24, 27-29, 20-15.

RESULTATS JORNADA 9
Plus Pujol Lleida - Gandía Bàsquet 96-80
Beirasar Rosalía - Tenerife Rural 66-74
UB La Palma - C.B. Valladolid 73-79
Leche Río Breogan - Ford Burgos 85-78
La Laguna Canarias - Illescas Urban CLM 92-87
Cáceres 2016 Basket - Bàsquet Mallorca 100-90
CB Villa de Los Barrios - Clínicas Rincón Axarquía 89-63
C.B. Vic - Grupo Begar León 72-86
Lucentum Alicante - Melilla Baloncesto 104-75

*** Informació en procés ***
(Disculpeu les molèsties)

8na Jornada

Festival d'anotació al Plantío

Jornada trepidant que ha suposat la consolidació del Lucentum Alicante al cim de la classificació. El seu immediat perseguidor, el Melilla, també s'ha imposat (en el seu cas al Rosalía, un dels cuers de la categoria) i ja espera amb candeletes el duel que, diumenge vinent, enfrontarà els dos capdavanters de la lliga. El Plus Pujol Lleida, per la seva part, va véncer el Ford Burgos en un partit brillant d'ambdos equips que no es va decidir fins a l'últim segon. El triomf lleidatà és el tercer consecutiu i s'ha aconseguit a la pista d'un dels conjunts més en forma. Un altre matx destacat ha estat el que ha guanyat el Leche Río Breogan al pavelló d'un León que no atravessa un bon moment. Pel que fa a les grans sorpreses, només trobem el triomf del C.B. Vic a Valladolid gràcies a una remuntada dels osonencs en els darrers instants.

El Plus Pujol Lleida ha pogut celebrar la tercera victòria consecutiva després de patir fins al darrer segon d'un partit que va ser molt vistós i emocionant. El Ford Burgos, animat pels afeccionats del Plantío, va realitzar un bon matx tenint clares opcions de guanyar però va haver de resignar-se a causa de l'espectacul.lar encert dels visitants en els tirs de tres punts. Els nois d'Edu Torres van anotar-ne 17, una quantitat gens habitual. No obstant, la defensa lleidatana no va fer acte de presència i els interiors burgalesos ho van aprofitar per lluïr-se. El resultat definitiu (95-97) demostra a simple vista que el partit va ser molt atractiu pel públic encara que, segurament, els entrenadors (principalment Andreu Casadevall) no van gaudir tant.

Els de Lleida van iniciar el partit de manera immillorable ja que van sortir a la pista amb molta concentració i sense deixar respirar a un rival que arribava a la cita amb la moral pels núvols. Només començar, un parcial de 0-9 que evidenciava que els visitants no venien a la capital castellana a passejar-se, va obligar a Casadevall a consumir el seu primer temps mort. Rafael s'apoderava de l'anella rival i esmaixava totes les pilotes que li arribaven a les mans. D'altra banda, sorgia l'habitual encert exterior que resulta inabastable pels rivals. Cal destacar a Dmitry Flis que es va destapar com un especialista en aquesta faceta del joc. Ben aviat, el rus ja n'havia anotat un parell i l'avantatge dels seus començava a ser clar. (4-16) Llavors, el Burgos va reaccionar i minimitzà les diferències gràcies al gegantí Neznad Sinanovic. El Plus Pujol tampoc baixava el pistó i Flis es confirmava com a màxim anotador del primer quart amb 14 punts que presagiaven una actuació insòlita de l'aler-pivot malgrat que va acabar diluint-se amb el pas dels minuts i només va poder celebrar tres punts més. Amb un altre triple seu, els foranis aconseguien una màxima renda de tretze punts que els locals van intentar salvar mitjançant Lorant i Bennerman. El sisè triple lleidatà, obra de Quino Colom, va tancar un primer quart perfecte (22-33) que feia pensar que no seria complicat endur-se el premi. Però els que creien això s'equivocaven. Els del Plantío van treure's la son de les orelles i van començar a esborrar el treball dels de Ponent. Era clar que mancava una major intensitat defensiva ja que els pivots del Ford Burgos van fer el que van voler a la zona. Especialment, el búlgar Lorant i el bosnià Sinanovic que té l'honor de ser l'home més alt de la lliga. Poc a poc van anar llimant el desavantatge malgrat que els constants triples del Plus Pujol evitaven una remuntada més ostensible. En aquest segon període és remarcable l'actuació de Troy DeVries que va deixar el públic bocabadat amb tres triples gairebé consecutius. Malauradament pels interessos d'Edu Torres, l'oponent sempre oferia una resposta a les brillants accions visitants i així era impossible aconseguir una renda que els donés tranquil.litat. El quart i últim triple de Flis tallava uns minuts de clar domini local però una antiesportiva tornava a oxigenar els burgalesos que es situaven a un sol punt de l'adversari al límit del descans. Un desaparegut Gimel Lewis encara tindria temps d'esmaixar una de les poques pilotes que li van arribar per tancar una primera meitat òptima en atac però deficient en defensa. (48-51)

Els deixebles d'Andreu Casadevall volien el control del partit i el van aconseguir durant un tercer quart en que van arribar a dominar per sis punts. Un altre cop va ser el triple el millor aliat dels del Segrià i els ajudà a sobreviure en uns minuts en que van patir a causa de les ràpides transcisions dels casolans. Quino Colom va assumir la responsabilitat i, com tot l'equip, va mostrar una solvència impressionant en els tirs exteriors. Va encistellar-ne tres desde més enllà de l'àrea de 6,25 que van servir per contrarestar els punts que el Burgos anotava dins de la pintura. Però els de Castella i Lleó no només feien mal sota els cèrcols sinò que també es mostraven força endollats al perímetre, especialment Diego García. Després d'una contundent esmaixada de Sinanovic (amb falta personal inclosa) van assaborir un màxim avantatge (66-60) que semblava debilitar l'ànim lleidatà. No va ser així ja que Alberto Miguel va fer valer els galons de capità i, gràcies a la seva explosivitat i encert, el matx va tornar a registrar la igualtat absoluta. El Plus Pujol va tornar a encaixar cinc punts consecutius abans que Salva Arco rectifiqués una mica la situació amb una penetració que va tancar el tercer assalt amb tot per decidir (74-71) però amb el regust amarg de no haver pogut mantenir la còmoda renda de l'inici. El Lleida va sortir molt més concentrat al darrer període i va mantenir a ratlla el seu adversari que, aquest cop, es va trobar una defensa més consistent. Amb el marcador empatat, una recuperació de pilota de l'incansable Marcus Vinícius va propiciar que els d'Edu Torres tornessin a liderar l'electrònic. A continuació, un triple d'Alberto Miguel situava un 76-81 que invitava a l'optimisme encara que LoGrippo va retornar el triple immediatament. Quedaven cinc minuts per disputar-se i l'encontre estava tan equilibrat que no era gens segur apostar per un dels dos conjunts. Els locals van anar llimant les estretes diferències mitjançant el seu poder interior i amb la col.laboració dels seus afeccionats van aconseguir avançar-se de nou. (87-85) Llavors, va ser providencial l'aparició de Hettsheimeir que va transformar un rebot ofensiu en un 2+1. El moment era molt crític i qualsevol errada es podia pagar cara però Alberto Miguel no va desaprofitar l'oportunitat d'anotar un triple molt celebrat per la banqueta visitant. No obstant, en un partidàs com aquest no hi ha jugadors porucs i a Corrales no li tremolà el canell a l'hora d'efectuar el tir de tres que va reestablir l'igualtat. (91-91) S'entrava al minut definitiu amb una safata de Troy DeVries (91-93) que Corrales no va poder retornar ja que li van assenyalar falta d'atac en l'intent. El Plus Pujol Lleida havia d'anar a la línia de tirs lliures amb la missió de sentenciar el triomf però ja se sap que enguany l'equip està tenint problemes en aquesta faceta del joc. El càntabre Alberto Miguel, molt segur en aquesta distància, va errar un dels llençaments i el Burgos va tenir una possesió per buscar l'empat a trenta segons de la botzina però van perdre el control de l'esfèrica. Llavors, dos tirs lliures anotats per cada equip (DeVries pels catalans i LoGrippo pels castellans) i una absurda pèrdua de pilota en un servei de banda que hagués pogut suposar la derrota a un Plus Pujol que va pecar de joventut e inexperiència en aquesta acció. (95-96) Restaven uns cinc segons i DeVries no es podia permetre errar si volia assegurar la victòria. No va ser així i l'anella va escopir el segon intent. Diego García va recórrer la pista deixant anar una “bombeta” que, en cas d'entrar, hagués conduït el partit a la pròrroga. Finalment, un 95-97 molt treballat que permet als lleidatans escalar posicions a la classificació i empatar amb els de Casadevall que també van demostrar ser un equip a tenir en compte.

FORD BURGOS: Lorant (15), García (15), Gruber (6), Sanmartín (11), LoGrippo (13), Gómez (2), Bennerman (7), Sinanovic (17), Mena (0) i Corrales (9).

PLUS PUJOL LLEIDA: DeVries (14), Mendiburu (3), Hettsheimeir (15), Miguel (19), Fornas (0), Flis (17), Toledo (8), Arco (4), Lewis (3) i Colom (14).

Parcials: 22-33, 26-18, 26-20, 21-26.

Nova victòria del Melilla, cinquena consecutiva ja, que fica pressió al Lucentum Alicante d'Óscar Quintana que la setmana visitant haurà de jugar-se el liderat contra els nord-africans. Els locals van imposar-se gràcies a un gran joc d'equip. L'encontre no va ser fàcil per a un conjunt que està realitzant el seu millor inici lliguer de la història i que va sortir molt enèrgic a la pista buscant els primers avantatges a l'inici del partit amb un 12-7 als primers 8 minuts de joc malgrat que l'equip gallec va reaccionar mitjançant un inspirat Rogelio Legasa que aconseguí l'empat a 12 gràcies a un gran llençament triple. Els locals es mantenien ferms en atac ja que Juanma Ruiz es mostrava molt inspirat però no aconseguien desenganxar-se i la diferència al final del primer període era de tan sols 4 punts. El Rosalía agafava confiança amb un inspirat joc interior i arribava a véncer de vuit punts d'avantatge en un parell d'ocasions però el Melilla va reduir la renda gràcies a l'aportació de Ciorciari. Després d'una primera meitat sense dominis clars, el tercer assalt va ser d'allò més igualat i va finalitzar amb un empat a 49 amb el qual s'arribaria a l'últim període. En aquest, els de Paco Olmos van assolir el seu millor nivell i no van tenir gens de compassió d'un rival enfonsat a la part baixa de la classificació. Cuthbert Victor va estar sensacional i els seus companys ho van poder celebrar amb el 73-62 definitiu.

MELILLA BALONCESTO: Fergerson (9), Huertas (12), López (0), Ruiz (12), Ciorciari (13), Santamaría (0), Torres (14), Victor (17), García (3) i Romero (3).

BEIRASAR ROSALÍA: Ona (1), Ramsdell (12), Montañana (0), Vallmajó (10), Nana (8), Dedas (9), López (0), Carroll (11), Cebular (4) i Legasa (7).

Parcials: 19-15, 11-21, 19-13, 24-13

Gran partit el que es va poder viure al pavelló insular de Tenerife. Davant una afició entregada, els locals van sumar el seu sisè triomf (90-82) que els col·loca tercers i els permet perseguir als dos dominadors de la competició, Melilla i Alacant. Els tinerfenys van ser més efectius en els percentatges de tir i aquesta dada va ser clau per derrotar a un equip en que només va destacar un Thomas Terrell insuficient per a dónar el triomf a l'UB La Palma que va trobar a faltar l'espurna habitual de Sebas Arrocha. L'inici de partit va deixar clar l'equip que s'enduria la victòria després dels quaranta minuts. El Tenerife va sortir endollat i va aconseguir un parcial de 31-19 gràcies als punts de Julio González i Iván Rodríguez, aquest últim especialment inspirat ja que va anotar quatre triples consecutius. Els visitants intentaven ficar-se en el partit, però al descans es va arribar amb el mateix avantatge després d'un segon quart molt més equilibrat. Després del descans, els visitants van intentar complicar-li la vida als de Rafa Sanz gràcies a jugades puntuals de Terrell i Perico Sala que retallaven vuit punts. L'últim període va constar de dosis d'emoció al començament però lentament els de Domingo Rodríguez es van anar evaporant i deixaren via lliure als locals que van sumar la seva segona victòria consecutiva, aquesta en un bonic derbi canari.

TENERIFE RURAL: González (8), Sánchez (18), Wachsmann (1), Barbour (15), Sánchez (14), Boccia (9), Maraker (2), Rodríguez (15) i Hamilton (8).

UB LA PALMA: Shaw (6), Canals (0), Koffi (13), Sala (14), Suka (2), Kohlmaier (4), Jönzén (2), Terrell (23), Arrocha (9) i Ermolinski (9).

Parcials: 31-19, 21-21, 14-22, 24-20.

El Clínicas Rincón suma el seu segon triomf consecutiu i es situa quart liderant el grup de les 5 victòries que constitueix juntament amb el Lleida i el Burgos. D'altra banda, el Bàsquet Mallorca torna a conrear una derrota després d'haver superat el partit enfront l'Illescas del cap de setmana anterior. La primera part s'inicià amb una gran arrencada local que va desembocar en el màxim avantatge dels de Málaga (18-7). L'encert de Paulao Prestes i Michal Chylinski va deixar al Clínicas Rincón vuit punts per sobre de l'adversari al final del primer quart (23-15). El segon quart va destacar per la reacció dels visitants que van acabar posant-se per davant (23-24). El matx entrà llavors en una fase d'igualtat total que va registrar diversos empats al marcador i que tan sols va ser trencada per un triple sobre la botzina de Mike Williams. El tercer parcial va significar l'enlairament a l'electrònic del conjunt de Paco Aurioles. Van anar allunyant-se dels balears aconseguint entrar als deu minuts definitius amb un favorable 64-53. L'últim quart es va desenvolupar amb avantatges de l'Axarquía propers als deu punts que es van mantenir quan la botzina dictà sentència. Finalment, 84-73 i desenllaç feliç per una plantilla molt jove que està superant totes les expectatives.

CLÍNICAS RINCÓN AXARQUÍA: Williams (14), Fuentes (7), López (0), Chylinski (16), Díaz (2), Cobos (7), Navajas (4), Faverani (4), Prestes (18), Movilla (4) i Skoldebrand (8).

BÀSQUET MALLORCA: Alzamora (0), Servera (9), Blanch (12), Bivià (4), Keep (17), Tiedeman (4), Sastre (2), Pampín (11), Orfila (8) i Blair (6).

Parcials: 23-15, 18-25, 23-13, 20-20.

El Ciudad de la Laguna va aconseguir trencar la defensa del Gandía Bàsquet i va poder celebrar una victòria a domicili que per a ells és com una bombona d'oxigen. Els triples de Calvo i Rufián van ser clau per superar els valencians ja que van arribar en moments decisius de l'encontre, quan es va començar a formar l'avantatge definitiu. Jakim Donaldson va tornar a ser determinant en el seu equip. Per la seva part, el Gandía va centrar els seus atacs en Shay Miller i Elvis Evora però l'actuació d'aquests pivots no va ser suficient per rescatar el conjunt. La primera meitat va ser força equilibrada però en el tram final no hi hagué color i els de casa van evidenciar les seves carències que van quedar reflectides en el marcador final, 73-88.

GANDÍA BÀSQUET: Avramov (4), Zagorac (4), Miller (21), Vrecko (11), Evora (13), Rodríguez (2), Ibarra (6), Robinson (6), Hidalgo (0) i Brown (6).

LA LAGUNA CANARIAS: Rufián (8), Calvo (17), Urreizti (3), Donaldson (15), Morón (0), Marrero (0), Heras (5), Detrick (20) i Coego (20).

Parcials: 18-21, 16-17, 21-25, 18-25.

RESULTATS JORNADA 8
Ford Burgos - Plus Pujol Lleida 95-97
Melilla Baloncesto - Beirasar Rosalía 73-62
Tenerife Rural - UB La Palma 90-82
Clínicas Rincón Axarquía - Bàsquet Mallorca 84-73
Gandía Bàsquet - La Laguna Canarias 73-88
Lucentum Alicante - Cáceres 2016 Basket 93-84
C.B. Valladolid - C.B. Vic 80-85
Grupo Begar León - Leche Río Breogan 85-89
Illescas Urban CLM - CB Villa de Los Barrios 64-77

*** Informació en procés ***
(Disculpeu les molèsties)

7na Jornada

Castanyes, panellets i bon bàsquet

Jornada de la LEB Or i festivitat de la Castanyada. Qué més es podia demanar? Probablement, qué els partits responguéssin a les expectatives. Tot això va aconseguir-se encara que, com passa sempre, va ser impossible que tots els equips acabéssin la jornada satisfets. Així; mentres alguns podran gaudir menjant els panellets o visitant els difunts per Tots Sants, altres es llençaran les castanyes al cap maleïnt no estar al lloc de la classificació que desitjarien. A nivell individual, cal destacar el partit estratosfèric de Richi Guillén que va impulsar el seu equip a la victòria aconseguint una valoració de 51 punts.

El Plus Pujol Lleida ha aconseguit la segona victòria consecutiva contra un equip rescién descendit de la lliga ACB, el Grupo Begar León. (82-71) La primera meitat del partit ha estat molt ensopida ja que el Lleida, molt desencertat desde la llarga distància, ha jugat al ritme lent i contemporitzador que ha marcat el conjunt visitant que no ha acabat de demostrar ser un aspirant a retornar a la màxima categoria. Els nois d'Edu Torres n'han tingut prou amb un tercer quart espectacul.lar per desfer-se dels lleonesos però cal dir que qualsevol equip s'hagués descomposat davant l'exhibició de joc dels locals en aquest període de somni que va concluïr amb un rotund 37-17. Els últims minuts no passaran a la història ja que només van servir per confirmar a Quino Colom com a millor assistent de la jornada.

El Plus Pujol va iniciar el matx amb excessives precipitacions en atac. Semblava que es volia decidir l'encontre per la vía ràpida quan l'enfrontament no havia fet altra cosa que començar ja que només es buscava anotar desde més enllà de l'àrea de triple. DeVries, molt endollat en l'anterior jornada, no veia l'anella amb claredat però ho va continuar intentant amb insistència i això el va portar a començar amb un 0/4 que no és gens habitual en un tirador tan eficaç com ell. Però l'escorta americà no era l'únic jugador desencertat perquè altres companys seus com Fornas o Colom també van capficar-se en el llençament de tres punts i van patir la mateixa sort. Entremig d'aquests errors i d'alguna cistella interior de Mendiburu (va obrir el caseller de punts local) o Lewis, el León anava agafant avantatges sense fer massa soroll. Dirigits per l'incombustible Juanjo Bernabé, els deixebles de Javi De Grado van arribar a gaudir d'una renda de nou punts a les acaballes del primer parcial. L'intimidació interior de Leiva i els punts exteriors de l'explosiu Gilbert van ser claus pels foranis que van veure com la darrera cistella del quart l'anotava el bàndol contrari per mitjà de Quino Colom. (14-21) Les indicacions posteriors d'Edu Torres no van tenir l'efecte desitjat i el partit va continuar per la mateixa direcció, és a dir, atacs on el triple era la prioritat i gairebé l'única arma. El resultat no va ser diferent que al primer assalt i el nefast percentatge (0/9) va passar a ser horripilant (0/12) després d'errades de Flis i Vinícius. Per sort, els visitants es van mostrar apàtics en atac i no van saber aprofitar el baix nivell dels del Segrià. A la tretzena va anar la vençuda i, per fí, va entrar el primer triple gràcies a Roger Fornas. En aquest moment es va produir un punt d'inflexió i el Lleida va tornar a ser aquell equip alegre que li agrada córrer i fer transicions ràpides després de bones defenses. Fruït d'això van arribar dos triples més d'Alberto Miguel i del propi Roger Fornas, obstinat en encarar l'anella desde la llarga distància. Així, els del Barris Nord van obtenir el control del marcador (27-23) malgrat que el Grupo Begar León va aplicar-se en allò que millor sap fer, defensar, i tornà a liderar el lluminós. Les idees blaves van apagar-se i no van poder arribar amb victòria al descans (28-29) tot i que el desavantatge era molt curt i es podia donar per satisfactori tenint en compte els paupèrrims percentatges que havien exhibit fins aleshores. Només calia mirar el resultat per saber que el nivell dels dos primers quarts era més propici per adormir-se que per engrescar els pocs afeccionats que omplien les grades. No obstant, tot va canviar a la represa. El Plus Pujol Lleida de la segona part no es va assemblar en res al de la primera i, curiosament, el gran llast que havien tingut (els triples) va transformar-se amb el factor que va trencar el matx.

El tercer quart dels locals va ser genial, espectacul.lar, estratosfèric, magnífic... és evident que resulta difícil definir amb adjectius els deu minuts en que els lleidatans van enfonsar el rival. El talent dels jugadors d'Edu Torres va aparéixer i el públic va deleitar-se amb les jugades espectacul.lars dels seus ídols, dirigits magistralment per l'andorrà Quino Colom que va fer el que va voler amb els bases de l'equip contrari. El parcial, digne de ser enregistrat, va ser de 37-17 i en ell es va poder veure tot tipus d'accions de qualitat. Els triples ja van entrar (6/8 en aquest període) i, ben aviat, l'avantatge ja era de deu punts gràcies a l'aportació d'Alberto Miguel que va encistellar un triple i va concluïr amb dos punts a anella passada un magnífic servei de Mendiburu desde el seu propi camp. El Grupo Begar León va continuar jugant amb el mateix ritme e intensitat que al primer temps i, aquest cop, l'estratègia no fou encertada ja que el rival no es contagià d'aquest joc i el que va succeïr va ser que els visitants no van poder fer res per aturar al millor atac de la lliga. L'aparició del rus Dmitry Flis va ajudar el conjunt de Ponent a mantenir el potencial en el joc interior i després d'un meravellós alley-oop de DeVries i Arco, la diferència ja era de quinze punts. La desesperació lleonesa va arribar a ser tan gran que el seu tècnic va ser castigat amb una tècnica a causa d'una irada protesta als àrbitres. La situació va ser aprofitada per Troy DeVries que va assolir cinc punts consecutius tot i no tenir el seu millor dia en els tirs de camp. Un desequilibrant Colom va tancar el millor quart del Plus Pujol d'aquesta temporada amb una “bomba” digna del millor Joan Carles Navarro. (65-46) Amb el signe del partit vist per sentència, l'últim període va ser un tràmit que els foranis van utilitzar per maquillar la seva imatge. Els joves jugadors del Lleida Bàsquet van pecar de voler adormir el joc fins a la botzina final i, com ja va succeïr en la jornada anterior, van patir algun ensurt encara que la situació no va arribar a complicar-se mai a causa de l'inoperància ofensiva del León que va trobar a faltar jugadors com Báez o Stacey que van passar desapercebuts. Quino Colom, autor de set assistències, va crear tanta impotència en l'adversari que va forçar un parell d'antiesportives que van acabar de finiquitar un partit que ja estava decidit després de dos triples laterals de Marcus Vinícius. Finalment, tres punts de Rocchia van establir el resultat de 82-71 que provoca que ambdos equips presentin un balanç de 4-3 que els manté a la zona mitja-alta de la classificació.

PLUS PUJOL LLEIDA: DeVries (7), Mendiburu (3), Hettsheimeir (4), Miguel (10), Fornas (11), Flis (9), Toledo (7), Arco (8), Lewis (11) i Colom (12).

GRUPO BEGAR LEÓN: Gilbert (14), Bernabé (9), Bradshaw (12), González (9), Calvo (0), Stacey (5), Leiva (12), Rocchia (8) i Báez (2).

Parcials: 14-21, 14-8, 37-17, 17-25.

El Villa de Los Barrios s'ha adjudicat la segona victòria de la temporada gràcies a una actuació històrica de Richi Guillén. El pivot del conjunt andalús ha conseguit anotar l'immensa xifra de 31 punts a la qual ha unit 11 rebots i 13 faltes rebudes. Tot això li ha valgut per sumar una estratosfèrica valoració de 51 punts que ha estat històrica ja que és la més alta que ha aconseguit mai un jugador espanyol en aquesta categoria. No obstant, el Gandía no ha estat un rival fàcil de superar i ha lluitat fins al final per aconseguir un triomf que hagués estat decisiu per abandonar el fanalet vermell. S'arribava al darrer minut amb empat però els tirs lliures de Guillén (també impecable en aquesta faceta del joc) i una falta antiesportiva van sentenciar. (86-80) Fins aquell moment, el resultat havia estat molt equilibrat ja que els visitants aturaven tots els intents locals de sentenciar gràcies a un inspirat Sasa Zagorac. Howard Brown va debutar amb els valencians amb una actuació discreta i testimonial.

CB VILLA DE LOS BARRIOS: Sánchez (1), Alba (4), Guillén (31), Picó (6), Campbell (5), Rost (14), Castro (5), Sánchez (11), Iturbe (0), Vallmajó (3) i Schraeder (6).

GANDÍA BÀSQUET: Avramov (4), Zagorac (26), Miller (4), Vrecko (11), Evora (0), Rodríguez (1), Ibarra (9), Robinson (9), Nelson (9), Hidalgo (2), González (3) i Brown (2).

Parcials: 18-15, 20-24, 20-17, 28-24.

Si el Gandía segueix cuer, l'altre equip valencià de la categoria segueix líder. El Lucentum va desfer-se a domicili del Rosalía sense gaires problemes (62-79) i ja acumula set victòries consecutives que el mantenen com a líder en solitari i li comencen a encarrilar la participació a la Copa del Príncep que enguany només acull als dos primers classificats al final de la primera volta. Pat Carroll, ex-jugador de l'Alacant, va esforçar-se per evitar que els seus ex-companys els superéssin; però no va poder rendir al seu nivell habitual. Altres jugadors compostel.lans tampoc van estar a l'alçada i els d'Óscar Quintana no van veure perillar en cap moment la seva condició de líders. Kile Hill, Andriuskevicius i Jorge García van ser els millors del conjunt visitant que es va imposar en els quatre períodes.

BEIRASAR ROSALÍA: Ona (0), Ramsdell (14), Montañana (4), Vallmajó (3), Nana (10), Dedas (5), López (8), Carroll (13), Cebular (2), Fontet (1), Legasa (0) i Posse (2).

LUCENTUM ALICANTE: Hernández (3), Cazorla (8), Rejón (7), Llompart (4), Urtasun (3), Andriuskevicius (8), García (18), Hill (15), Weigand (4) i Coppenrath (9).

Parcials: 15-23, 19-20, 14-18, 14-18.

El Melilla Baloncesto va trencar la imbatibilitat de l'UB La Palma a Miraflores amb una actuació molt seriosa, típica dels equips punters de la competició. El tercer quart, molt favorable als nord-africans, va ser clau ja que la resta del partit va estar molt igualada. El talent de Koffi, l'explosivitat d'Arrocha, la qualitat de Perico Sala... van ser arguments suficients per plantar cara al segon classificat però no per guanyar-lo ja que els de Paco Olmos són un equip molt conjuntat on l'anotació es reparteix entre tots els seus integrants. Quan no brillen Ciorciari i Héctor García, apareixen els pivots Waleskowski o Victor... o bé homes més secundaris com Rafa Huertas. La qüestió és assegurar les victòries i, amb un joc més o menys agradable a la vista, ho van aconseguint. En aquesta ocasió, el resultat va ser de 74-85 i allunya els canaris de la zona alta.

UB LA PALMA: Shaw (11), Canals (4), Koffi (13), Sala (13), Suka (2), Kohlmaier (2), Jönzén (3), Terrell (11), Arrocha (15) i Ermolinski (0).

MELILLA BALONCESTO: Fergerson (10), Huertas (12), Ruiz (7), Ciorciari (7), Torres (8), Waleskowski (13), Victor (12), García (13) i Romero (3).

Parcials: 22-23, 15-19, 16-24, 21-19.

Un altre equip que juga els seus partits en un fortí, el Ciudad de La Laguna, va veure com un equip visitant li feia perdre l'honor de mantenir-se invicte a casa. Els sorollosos afeccionats locals van animar als canaris amb la seva passió habitual però no van poder fer res per desconcentrar un Ford Burgos impecable en totes les facetes del joc i que ja acumula cinc victòries. Els d'Andreu Casadevall van estar molt encertats i sempre van dominar a un rival que va trobar a faltar una major aportació dels americans Detrick i Harris. Tots els jugadors castellans van rendir a un nivell òptim però és just remarcar el partidàs de Peter Lorant o la magistral direcció de Corrales. La diferència final va ser de setze punts (71-87) encara que en alguns instants va superar la vintena.

LA LAGUNA CANARIAS: Rufián (2), Calvo (2), Urreizti (8), Donaldson (17), Morón (9), Heras (8), Detrick (8), Harris (0), Coego (12) i Ruiz de Galarreta (5).

FORD BURGOS: Lorant (20), García (14), Gruber (8), Sanmartín (11), LoGrippo (8), Gómez (0), Bennerman (7), Sinanovic (10), Mena (3) i Corrales (6).

Parcials: 24-21, 8-17, 16-25, 23-24.

El Bàsquet Mallorca rebia a l'Illescas sabent que en aquest partit tenia una gran oportunitat de fugir dels llocs de perill. Els jugadors de referència del conjunt mallorquí eren conscients d'aquest fet i no van voler desaprofitar l'ocasió de lluïr-se en benefici dels seus. El bàndol visitant, malgrat lluitar fins al final com fan sempre, poca cosa va poder fer per retornar a Toledo amb la victòria al sarró ja que la defensa local va ser asfixiant durant els quaranta minuts. A més, els nombrosos punts que van anotar Marc Blanch i Jason Blair van ser un escull insuperable pels de Javi Juárez que van trobar a faltar la magnífica aportació habitual de jugadors importants com Joe Alonso o Dexter Lyons. Un jugador de l'Illescas que no va rendir i encara no ho ha pogut fer en el transcurs de la present temporada és Nacho Yáñez. L'entitat de la província de Toledo ha comunicat en les últimes hores que ha prescindit dels serveis de l'aler ja que ha mostrat una falta d'actitut alarmant.

BÀSQUET MALLORCA: Alzamora (2), Blanch (20), Bivià (10), Keep (4), Riera (7), Tiedeman (14), Sastre (0), Pampín (8), Orfila (0) i Blair (25).

ILLESCAS URBAN CLM: Yáñez (0), Virgil (18), Jiménez II (2), Moore (5), Sancho (8), López (6), Lyons (18), Jiménez I (7), López (0), Driesen (2) i Alonso (12).

Parcials: 28-18, 15-17, 23-17, 24-26.

El Cáceres 2016 va encaixar una nova derrota al seu pavelló (86-94) ja que va ser incapaç de superar a un Clínicas Rincón que arribava debilitat a la cita però que va ser el just vencedor de l'encontre. No obstant, els extremenys sempre van tenir opcions de superar als malaguenys gràcies a l'actuació immillorable del base Rod Brown. En contraposició, cal dir que Simien i Moss no van acabar d'adaptar-se a compartir la pintura de manera simultània i això els va restar potencial per ajudar l'equip. Paulao Prestes realitzà un partit perfecte a l'anotar 20 punts i capturar 14 rebots, Skoldebrand va continuar demostrant la qualitat del seu canell a còpia de triples, Williams va tornar a ser l'home decisiu quan la pilota cremava més... massa obstacles pels nois de Piti Hurtado que no van deixar de lluitar fins al so de la botzina malgrat que sabien que la derrota ja estava quasi assegurada.

CÁCERES 2016 BASKET: Moss (10), Poves (10), Brown (20), Bellas (3), Sanguino (9), Simien (14), Bravo (0), English (13), Guaita (7) i Angulo (0).

CLÍNICAS RINCÓN AXARQUÍA: Williams (27), Fuentes (1), López (13), Chylinski (10), Díaz (0), Cobos (2), Faverani (8), Prestes (20), Movilla (1) i Skoldebrand (12).

Parcials: "Parcials no disponibles a causa d'un error tècnic federatiu"

El Leche Río Breogan, clar aspirant a l'ascens, va encaixar una nova derrota i segueix immers en una petita crisi que l'ha portat a disposar d'un balanç negatiu inpropi d'un equip confeccionat per aspirar a la primera posició. Aquest cop, els de Paco García van ser víctimes d'un Valladolid que arribava a la cita ferit i no va permetre's una nova decepció. El partit es va començar a complicar pels de Lugo desde el primer moment ja que van encaixar un parcial inicial de 0-7. Battle era l'amo absolut sota els cèrcols i Chris Hernández feia gala del seu excel.lent canell (5/5 en triples), bastant desaparegut en el transcurs de la present temporada. A la conclusió del primer assalt, 14-25. El Breogan va remuntar una mica amb la participació de Betinho, molt actiu en defensa i en atac. No obstant, la diferència entre els dos rivals era idèntica al descans i la situació no convidaba a l'optimisme. El tercer període no va significar cap canvi important en l'argument del partit i s'arribà al definitiu amb un coixí de deu punts favorable als val.lisoletans. Llavors, els de Porfirio Fisac van demostrar tenir molta més sang freda i, poc a poc, van anar tancant el matx. Una antiesportiva de Javi Román encara va enfonsar més els gallecs que van arribar a perdre de més de vint punts, una renda negativa que es va minimitzar substàncialment en el marcador final. (61-78)

LECHE RÍO BREOGAN: Gloger (5), Uriz (3), Merino (2), López (12), Corbacho (0), Fernández (2), Morentín (9), Southall (10), Román (5) i Gomes (13).

C.B. VALLADOLID: Van Lacke (11), De la Fuente (3), Hernández (17), Puyada (6), Martínez (0), Jorssen (1), Pavlidis (6), Ruikis (0), Battle (25), Baldo (1) i Dumas (8).

Parcials: 14-25, 16-16, 18-17, 13-20.

Finalment, el C.B. Vic va tornar a perdre un partit en que va tenir contra les cordes un dels "grans" de la lliga com el Tenerife Rural. Amb aquesta nova derrota, els vigatans ja n'acumulen quatre consecutives malgrat que en totes elles han tingut moltes opcions d'endur-se el premi. El primer quart va estar molt renyit i cap dels dos conjunts va poder imposar la seva superioritat però en el segon les estrelles visitants (Barbour, Sánchez...) van distanciar el Tenerife del Vic encara que la diferència al descans continuava sent escassa gràcies al treball de Matt Kiefer. A la represa, un magnífic Feliu es posava l'equip a l'esquena i anava escurçant el marge aconseguit prèviament pels deixebles de Rafa Sanz. Una cistella de Kiefer avançava als catalans (60-59) després de molts minuts encara que ja se sap que "poc duren les alegries a la casa del pobre". El Tenerife tornava a manar a l'electrònic i, aquest cop, ja no es deixà remuntar. Un magistral Edu Sánchez liderava els visitants portant-los a una renda màxima de tretze punts. Els casolans, amb l'inestimable ajuda de la seva afició, van donar emoció al matx en els últims tres minuts però tots els intents de revertir la situació van resultar infructuosos.

C.B. VIC: Manzano (12), Jiménez (5), Sàbat (13), Palacios (4), Llorca (2), Kiefer (21), Feliu (14), Marcos (4), Teruel (0), Amador (0) i García (10).

TENERIFE RURAL: González (9), Sánchez (11), Wachsmann (4), Barbour (18), Sánchez (18), Boccia (9), Maraker (9), Rodríguez (3) i Hamilton (11).

Parcials: 21-21, 22-28, 24-23, 18-20.

RESULTATS JORNADA 7
Plus Pujol Lleida - Grupo Begar León 82-71
CB Villa de Los Barrios - Gandía Bàsquet 86-80
Beirasar Rosalía - Lucentum Alicante 62-79
UB La Palma - Melilla Baloncesto 74-85
La Laguna Canarias - Ford Burgos 71-87
Bàsquet Mallorca - Illescas Urban CLM 90-78
Cáceres 2016 Basket - Clínicas Rincón Axarquía 86-94
Leche Río Breogan - C.B. Valladolid 61-78
C.B. Vic - Tenerife Rural 85-92