20.10.08

5na Jornada

Tothom guanya a la LEB Or

Aquesta setmana s'ha viscut una jornada caracteritzada per resultats inesperants i pel predomini dels finals ajustats. Els dos conjunts que encara no coneixien la victòria, Los Barrios i Gandía, per fi s'han estrenat ja que han superat a dos equips capdavanters com el León i l'Axarquía malagueny. D'altra banda, el Lucentum Alicante es manté com a únic equip invicte després de guanyar a Vic amb molt patiment. L'equip de les nostres terres, el Plus Pujol, segueix acusant el dur calendari que atravessa i suma la tercera derrota consecutiva a mans d'un Tenerife que va donar una lliçó de bàsquet al públic del Barris Nord.

El Plus Pujol Lleida no va ser capaç de jugar al nivell del Tenerife Rural, un dels equips més potents de la lliga, i va encaixar la tercera derrota consecutiva. Els blaus sempre van anar a remolc i els canaris, liderats per Antwain Barbour, no es van deixar sorprendre. La nefasta actuació dels col.legiats va perjudicar clarament l'equip de Lleida que va acusar el baix nivell físic d'alguns jugadors. El resultat final, 82-93, expulsa el Plus Pujol de la zona de play-off.


El matx va començar malament pels deixebles d'Edu Torres que van sortir a la pista adormits. El Tenerife ho va aprofitar per situar el 0-7 a l'electrònic i minvar la moral d'un equip molt jove que es presentava al pavelló Barris Nord després de dues derrotes. Les imprecisions constants i l'abús del llençament de tres punts eren factors que perjudicaven al conjunt local que veia com l'avantatge del contrari ja era de nou punts després d'un triple d'Antelo. Alberto Miguel aconseguia posteriorment el primer triple del seu equip i semblava que es començava a controlar la situació. Gimel Lewis, ex-jugador del Tenerife, volia realitzar un bon partit contra els seus antics companys i mostrava als espectadors les seves qualitats: intimidació i rebot. No obstant, els de Rafa Sanz no baixaven el pistó i, gràcies a un triple d'Edu Sánchez, recuperaven rendes de deu punts. Llavors, els visitants augmentaven el nivell en defensa i desarmaven completament el joc del Lleida. D'altra banda, el seu encert triplista era espectacul.lar i no hi havia manera d'aturar els canells de Fráncis Sánchez i Barbour. Amb aquest panorama, l'únic que podien desitjar els catalans era que s'acabés el primer quart. El marcador ja començava a ser insalvable. (12-28) A l'inici del segon assalt, Mendiburu va revolucionar el joc dels seus companys ja que va saber llegir millor el partit que un perdut Quino Colom. Un triple i una gran assistència a Lewis del base badaloní van minimitzar la derrota obligant als tinerfenys a aturar el cronòmetre per demanar un temps mort. Llavors, l'aparició de Christian Maraker va fer molt mal malgrat que Troy DeVries va anotar el seu primer triple de la nit. El jugador suec, que va militar al Plus Pujol la temporada anterior, feia gala del seu efectiu llençament davant la seva antiga afició. Un triple de Sánchez amb una dubtosa falta personal inclosa enfonsava l'equip del Segrià que veia com el rival ja havia aconseguit 17 punts més. Un inspirat Mendiburu assumia responsabilitat en els tirs de tres punts i anotant-los es reafirmava com el jugador més determinant dels lleidatans. Un altre triple, en aquesta ocasió de Miguel, combinat amb un parell d'errors clamorosos de Fráncis Sánchez reanimaven als afeccionats locals que veien factible la remuntada. Però el Plus Pujol no havia de lluitar contra cinc sinò contra set ja que els dos col.legiats van voler convertir-se en els protagonistes de l'encontre evitant que els locals tinguessin opcions de sumar el tercer triomf de la temporada. Un tap legal de Lewis que no va ser assenyalat com a tal, un rigurós 2+1, un evident camp enrera amb passos de sortida inclosos... van ser algunes de les principals jugades desconcertants que van perjudicar el Lleida ja que totes van acabar amb punts de l'estrella visitant, Barbour. El públic, molt enfurismat, va dedicar una sonora xiulada als arbitres que va anar acompanyada per una mocadorada que evidenciava el descontentament de la massa social del Lleida Bàsquet. No obstant, la tendència arbitral no va canviar encara que el resultat s'equilibrà una mica després de les penetracions de Colom. El Tenerife guanyava de tretze punts al descans (42-55) i cal reconéixer que el seu joc havia estat molt superior al d'un oponent molt desencertat en els tirs lliures.

Els locals iniciaven el tercer quart amb una mica més de ganes i es col.locaven a deu punts dels insulars mitjançant un triple de DeVries. Per la seva part, els de Rafa Sanz tampoc s'arronsaven i el pivot americà Hamilton aconseguia punts interiors que el reivindicaven com un dels extracomunitaris més determinants de la competició. Amb el pas dels minuts, les diferències entre ambdos contrincants no minvaven i la desesperació començava a apoderar-se de jugadors com Salva Arco que es perdien enmig de la precipitació i erraven tirs fàcils. Els blaus volien retallar el botí tinerfeny per la vía ràpida i, enlloc d'aconseguir-ho, el que succeïa era que tornava a augmentar després de tres punts d'un treballador Julio González. En ple desconcert lleidatà, el Tenerife celebrava un nou màxim avantatge de vint punts (50-70) que ja no donava opcions a la sorpresa. El rus Dmitry Flis que reapareixia després d'estar dues setmanes lesionat protagonitzava la jugada absurda de la setmana errant un contraatac en que encarava sol l'anella rival. Flis és un dels jugadors dels quals s'espera unes prestacions molt més altes de les que està oferint juntament amb Rafa Hettsheimeir que ha tornat de l'estiu amb excés de pes. El propi jugador brasiler, desaparegut fins al moment, va firmar la darrera cistella del tercer període. (57-73) Els darrers deu minuts van estar marcats pels intents de remuntada infructuosos del Lleida Bàsquet i pel domini de la situació d'un Tenerife que va tornar a demostrar que el seu únic objectiu és l'ascens. Un parcial de 5-0 firmat per Alberto Miguel situava els seus a tretze punts i permetia somniar amb la remuntada. Quan semblava que encara hi havia temps per aconseguir el miracle, els punts de Maraker van ser decisius per tombar el seu ex-equip. Tres tirs lliures transformats per Alberto Miguel (un fet gairebé insòlit tenint en compte el baix percentatge del Plus Pujol en els tirs d'un punt) i un parell de triples d'un endollat DeVries van reduïr a deu el desavantatge. Encara restaven més de dos minuts de joc i DeVries es disposava a anotar el seu sisè triple quan van tornar a aparéixer els encarregats de trencar el partit a la primera meitat: els àrbitres Asier Quintas i David Planells. Van assenyalar-li passos a l'escorta nord-americà i l'emoció s'esfumà. Els tirs lliures finals del millor jugador de la nit, Barbour, van tancar el matx amb el resultat de 82-93 que consolida els canaris a la part alta de la classificació. D'altra banda, el Plus Pujol Lleida es veu obligat a intentar redreçar el rumb a la difícil pista del Valladolid.

PLUS PUJOL LLEIDA: DeVries (17), Mendiburu (11), Hettsheimeir (7), Miguel (15), Fornas (7), Flis (2), Toledo (7), Arco (0), Lewis (7) i Colom (9).

TENERIFE RURAL: González (5), Sánchez (5), Wachsmann (7), Barbour (24), Sánchez (9), Boccia (6), Maraker (13), Antelo (12), Rodríguez (0) i Hamilton (12).


Parcials: 12-28, 30-27, 15-18, 25-20


El Villa de Los Barrios portava moltes setmanes flirtejant amb el triomf i no hi havia manera d'aconseguir-lo. El cinquè intent va ser el definitiu i els gaditans van poder celebrar-ho amb la seva afició. A més, no van guanyar a un equip qualsevol sinò a tot un León que en aquesta ocasió es va mostrar molt erràtic en atac. El primer quart va ser extremament igualat però el segon ja començava a oferir símptomes de que els locals estaven molt més motivats. El partidàs de Richi Guillén va ser clau per aconseguir una renda molt important abans del descans. La situació no es revertí fins que aparegué el pivot lleonés Eulis Báez. Llavors, la diferència ja era insalvable tot i que els de Moncho Fernández van acusar els nervis estant a punt de tornar a caure derrotats. (63-61)

CB VILLA DE LOS BARRIOS: Alba (8), Guillén (21), Campbell (4), Rost (6), Castro (4), Sánchez (7), Iturbe (4), Vallmajó (0), Schraeder (3) i Chagoyen (6).

GRUPO BEGAR LEÓN: Gilbert (17), Bernabé (7), Bradshaw (6), González (2), Stacey (2), Leiva (2), Rocchia (11), Báez (14) i Vega (0).

Parcials: 20-18, 19-6, 10-13, 14-24.

D'altra banda, el Gandía també va assaborir per primera vegada el dolç sabor de la victòria. Els valencians havien estat el pitjor equip de la competició fins al moment protagonitzant actuacions indignes que presagiaven una temporada molt dura per ells. Inesperadament, van treure's tots els complexos de sobre i van conquerir el pavelló d'un Clínicas Rincón Axarquía que estava meravellant els afeccionats al bàsquet amb dosis de joventut, lluita i encert. No va ser el millor dia dels de Paco Aurioles i els visitants van aprofitar-ho per anotar 92 punts que indiquen una clara millora que permet aspirar amb garantíes a la permanència. Malgrat la derrota del seu equip, Chylinski va ser el millor jugador d'aquest matx que finalitzà amb el resultat de 80-92.

CLÍNICAS RINCÓN AXARQUÍA: Williams (6), Fuentes (0), López (6), Chylinski (25), Díaz (0), Cobos (3), Navajas (2), Faverani (10), Prestes (18), Movilla (7) i Skoldebrand (3).

GANDÍA BÀSQUET: Avramov (5), Zagorac (6), Miller (4), Vrecko (17), Evora (4), Rodríguez (2), Ibarra (15), Robinson (19), Nelson (12), Hidalgo (0) i González (8).

Parcials: 22-22, 20-22, 24-27, 14-21.

El debut de l'americà Wayne Simien amb el Cáceres 2016 va ser rodó ja que va anar acompanyat de la segona victòria dels extremenys. El pivot, que substitueix a Harper Williams, es va complementar a la perfecció amb Moss i junts van contribuïr a enderrocar el joc interior de l'Illescas. Pel que fa al joc exterior, Lucio Angulo va tornar a ser el de les millors ocasions i el conjunt de Piti Hurtado ho va notar positivament. No obstant, aquest encontre no va tenir l'emoció com a ingredient a causa del desencert del conjunt de Javier Juárez que en cap moment disposà d'opcions de véncer. La diferència va ser quasi sempre superior als deu punts i només la relaxació final dels locals va provocar que el marcador final no fos més ampli que el 76-65 definitiu.

CÁCERES 2016 BASKET: Moss (10), Poves (3), Brown (11), Bellas (1), Sanguino (2), Simien (11), English (18), Guaita (7), Panadero (0) i Angulo (13).

ILLESCAS URBAN CLM: Charquero (3), Yáñez (3), Virgil (10), Jiménez II (4), Moore (5), López (7), Lyons (11), Jiménez I (5), López (0), Driesen (2) i Alonso (15).

Parcials: 21-17, 18-16, 22-14, 15-18.

El Bàsquet Mallorca va encaixar una nova derrota i ja és la quarta. En aquesta ocasió van perdre amb el Ford Burgos d'Andreu Casadevall que recuperà el camí del triomf després de dues derrotes consecutives. (82-85) L'aportació dels bases Mena i Corrales va ser clau pels burgalesos que també van mostrar-se poderosos sota el cèrcol gràcies als punts de Lorant i LoGrippo. Els visitants van saltar a la pista balear amb ganes de sentenciar el matx el més aviat possible. Així, a l'acabar el primer parcial ja guanyaven de dotze punts. Els deixebles de Xavi Sastre intentaven capgirar l'encontre però no hi havia manera de fructificar el seu objectiu. Progressivament, l'avantatge del Burgos va anar minvant al mateix temps que els mallorquins somniaven en el miracle. Llavors, les errades en els tirs lliures van ensorrar totes les opcions d'un equip que va dependre massa del joc de Jason Blair.

BÀSQUET MALLORCA: Alzamora (7), Blanch (15), Bivià (0), Keep (10), Riera (18), Tiedeman (10), Sastre (2), Pampín (6), Orfila (1) i Blair (13).

FORD BURGOS: Lorant (14), García (5), Corrales (6), LoGrippo (16), Gruber (2), Gómez (10), Sanmartín (11), Benavente (0), Sinanovic (6) i Mena (15).

Parcials: 17-29, 19-16, 17-12, 29-28.



El Ciudad de La Laguna continua sumant victòries gràcies al seu pavelló inexpugnable. Aquest cop, la víctima de l'infern canari va ser un Valladolid que no està acabant de demostrar tot el seu potencial. Els dos primers quarts van estar marcats per una forta igualtat entre els dos contrincants ja que el respecte que es tenien era molt gran. Els de Porfirio Fisac van sortir a per totes després del descans i amb un parcial de 19-28 es posicionaven molt aprop del triomf. No obstant, tots sabem que l'Adecco LEB Or és una lliga imprevisible en que les relaxacions estan prohibides si es vol aspirar a sortir victoriós dels diversos partits que depara. Els visitants no van complir la norma i quan van voler reaccionar ja era massa tard. És gairebé impossible derrotar a l'equip del Ríos Tejera en un final ajustat i així va ser el d'aquest matx trepidant. Battle va ser el jugador més valorat encara que va ser més decisiva l'actuació del seu compatriota Detrick que va liderar la remuntada local que finalitzà amb el marcador de 71-67.

LA LAGUNA CANARIAS: Rufián (8), Calvo (9), Urreizti (2), Donaldson (2), Morón (8), Marrero (0), Heras (5), Detrick (13), Harris (2), Coego (12) i Ruiz de Galarreta (10).

C.B. VALLADOLID: Van Lacke (11), De la Fuente (12), Hernández (0), Puyada (5), Jorssen (8), Pavlidis (3), Ruikis (2), Battle (20), Baldo (3) i Dumas (3).

Un altre equip que es troba entre els nou primers a causa de la seva fortalesa com a local és la Unión Baloncesto La Palma. El conjunt dirigit per Domingo Rodríguez va patir per superar el Beirasar Rosalía però després de quaranta minuts d'alta intensitat van poder celebrar la tercera victòria de la temporada. El ritme anotador del primer assalt va ser molt elevat i això sempre afavoreix la presència de l'espectacle malgrat que vagi perdent l'equip de casa. (21-27) No obstant, els gallecs van esgotar aviat la gasolina i no van trigar en perdre tot l'avantatge que havien adquirit. Els de Félix Muñoz van intentar capgirar l'electrònic en els darrers minuts però van trobar a faltar el màxim nivell dels seus jugadors més importants, Pat Carroll i Harding Nana. En canvi, diversos jugadors locals (Terrell, Ermolinski, Jönzén o Arrocha) van rendir al 100% i així era difícil que l'encontre no acabés amb una alegria pels afeccionats que van assistir a Miraflores. (81-77)

UB LA PALMA: Shaw (4), Canals (0), Koffi (14), Sala (6), Suka (6), Kohlmaier (5), Jönzén (9), Terrell (8), Arrocha (19) i Ermolinski (10).

BEIRASAR ROSALÍA: Ramsdell (0), Montañana (6), Vallmajó (11), Nana (18), Dedas (11), López (0), Carroll (7), Cebular (11), Fontet (2) i Legasa (11).

Parcials: 21-27, 21-9, 19-20, 20-21.

Partit polèmic a Lugo i nova derrota d'un Breogan que no està actuant al nivell que s'esperava. Cal tenir en compte que el rival era el poderós Melilla, un candidat a tot que en aquesta ocasió no va demostrar ser-ho ja que el matx va ser pèssim d'ambdos equips. Almenys, els nord-africans van tornar a casa amb la quarta victòria de la temporada aconseguida amb bastant patiment ja que el vencedor no es va determinar fins a l'últim dels minuts. Els de Paco Olmos van estar liderats per un ex-jugador breoganista, l'aler Héctor García. Curiosament, el millor dels de Lugo era un ex-jugador del Melilla, el poderós Michael Southall. Tot estava per decidir quan només restava un minut ja que el lluminós reflexava un pírric empat a 55. Llavors, polèmica arbitral amb tècniques i antiesportives assenyalades en contra de l'equip local. Però, malauradament, la situació no acabà damunt del parquet ja que els bases Ordín i Ciorciari es van enfrontar entre ells en una lamentable picabaralla plena d'agressions físiques i verbals. Fins i tot, van intervenir els entrenadors i el president del conjunt gallec que no va saber acceptar la derrota per 57-65.

LECHE RÍO BREOGAN: Gloger (3), Ordín (6), López (7), Corbacho (9), Fernández (7), Morentín (2), Southall (9), Román (2), Gomes (5) i Phillips (7).

MELILLA BALONCESTO: Fergerson (0), Huertas (4), Ruiz (3), Ciorciari (8), Santamaría (0), Torres (9), Waleskowski (6), Victor (8), García (21) i Romero (6).

Parcials: 12-23, 15-8, 20-15, 10-19.

Finalment, a Vic es va poder veure un partit emocionantíssim i amb un bàsquet molt ofensiu i entretingut. (90-92) Els gironins van dominar el marcador durant molts minuts però el Lucentum Alicante va demostrar la seva condició de líder mantenint la sang freda en els moments més complicats. Els locals van sortir al terreny de joc amb moltes precaucions i això els va permetre evitar que els alacantins agaféssin avantatge. El ritme anotador del Vic era molt bó i, al tercer assalt, el seu rival no va poder fer res per aturar un equip que va arribar a superar la desena de punts de renda. Malgrat això, els deixebles d'Óscar Quintana no van rendir-se en cap moment i, gràcies a una immensa defensa i al seu talent en atac, van anar llimant les diferències progressivament. En un final d'infart, els catalans van acusar els nervis i no van poder proclamar-se vencedors del matx més vistós de la jornada. No obstant, el millor jugador dels casolans, Albert Sàbat, va tenir una postrera ocasió de capgirar el signe de l'encontre però el seu tir forçat no va fer realitat el miracle.

C.B. VIC: Manzano (4), Jiménez (8), Sàbat (18), Palacios (7), Llorca (0), Kiefer (20), Feliu (11), Marcos (14), Teruel (0), Amador (1) i García (7).

LUCENTUM ALICANTE: Hernández (4), Cazorla (4), Rejón (9), Llompart (9), Urtasun (16), Andriuskevicius (13), García (12), Hill (15), Weigand (2) i Coppenrath (8).

Parcials: 23-24, 23-23, 23-14, 21-31.

RESULTATS JORNADA 6
Plus Pujol Lleida - Tenerife Rural 82-93
CB Villa de Los Barrios - Grupo Begar León 63-61
Clínicas Rincón Axarquía - Gandía Bàsquet 80-92
Cáceres 2016 Basket - Illescas Urban CLM 76-65
Bàsquet Mallorca - Ford Burgos 82-85
La Laguna Canarias - C.B. Valladolid 71-67
UB La Palma - Beirasar Rosalía 81-77
Leche Río Breogan - Melilla Baloncesto 57-65
C.B. Vic - Lucentum Alicante 90-92

No hay comentarios: