Final a Quatre LEB OR

Quatre equips i només un ascens
A Cáceres es decideix en dos dies qui acompanyarà el Cai a l'ACB

L'Adecco LEB finalitza aquest cap de setmana a Cáceres. Les tres categories de la FEB decidiran els ascensos pendents en dos dies apassionants en que les diferents aficions experimentaran alegria i decepció, patiment i emoció. Pel que fa a la LEB Or, quatre dels millors conjunts de la temporada es troben a vuitanta minuts d'un somni anomenat ACB i no volen deixar escapar la seva oportunitat. Malauradament, el Plus Pujol Lleida va quedar fora de la cita extremenya al caure eliminat a Tenerife en una eliminatòria èpica. El conjunt d'Edu Torres va donar una bona imatge en el desenllaç d'una temporada molt bona que ha servit per recuperar la il.lusió pel bàsquet a les terres de Ponent. Tot i no haver aconseguit la fita d'arribar a les semifinals, cal aplaudir els jugadors, tècnics i empresaris del Lleida Bàsquet per la feina feta al llarg de la temporada. Ara, centrem-nos en els equips que sí gaudiran d'aquesta emocionantíssima Final a Quatre. Són l'Alicante Costa Blanca, el Bruesa GBC, el Leche Río Breogan i el Tenerife Rural.

SEMIFINALS LEB OR 31/5/08
Alicante Costa Blanca - Tenerife Rural 16:00
Bruesa GBC - Leche Río Breogan 18:15

Consulta la pàgina oficial de l'esdeveniment

Consulta el Dossier de les F4 LEB

La semifinal entre l'Alicante i el Tenerife sembla decantar tots els pronòstics a favor de l'equip valencià. Els homes d'Óscar Quintana finalitzaren la lliga en una segona posició que els situa, a priori, com el màxim favorit per aconseguir l'èxit final. A més, arriben al moment decisiu després d'una exhibició de joc al Centro de Tecnificación. No obstant, no poden refiar-se d'un Tenerife qua arriba al torneig com a "tapat". Els deixebles de Rafa Sanz van jugar magníficament l'eliminatòria contra Lleida que van adjudicar-se al matx de desempat amb molta suor i llàgrimes. S'han apropat molt al somni d'ascendir i ara ningú vol baixar del núvol a les Canàries. És cert que el futur dels tinerfenys dependrà molt del nivell d'Antwain Barbour però no es pot deixar de banda les altres individualitats que poden trencar el partit en qualsevol moment. La pressió és pels tres equips que han lluitat desde l'inici amb el Cai Zaragoza per una única meta, l'ACB. La il.lusió, és per tothom. Serà aquest un factor favorable al Tenerife?

L'altra semifinal es preveu encara més igualada i amb més càrrega tensional. Dos equips que han sumat 24 triomfs a la lliga regular i han superat el Play Off previ per 2-0 busquen el pas a una final desitjada desde el dia que el Cai s'allunyà d'ells definitivament. Probablement, l'equip que arriba amb un estat de forma més òptim és el Breogan de Lugo. Els de Paco García han demostrat ser un equip compacte en una temporada excel.lent i s'han sobreposat als problemes que els ha deparat la competició. Conscients de que es troben a només dos esglaons del cim, l'afició gallega s'ha mobilitzat per anar a Cáceres. El mateix ha fet la massa social del rival, un Bruesa que disposa d'una plantilla plagada d'estrelles que sobresurten a la segona lliga del bàsquet espanyol. Panko, Hopkins, Issac López, Uriz, Brown, Doblas, Arco... i molts altres noms que hauran de demostrar que són capaços d'unir esforços per recuperar la categoria perduda l'any anterior. A la lliga regular han estat l'equip que ha donat més problemes al ja ascendit Zaragoza però també han sofert algunes entrepussades fora de guió que ja no poden tornar a repetir.

El Tenerife Rural ha protagonitzat la sorpresa en la primera semifinal de la Final Four de Cáceres. Ha eliminat a l'Alicante Costa Blanca que havia finalitzat la lliga regular en segon lloc. El partit, molt igualat, ha estat dominat pels d'Óscar Quintana que han vist com s'esfumava l'ascens a l'últim minut. A l'inici del matx, els de Tenerife aconseguien un 2-4 que seria l'últim avantatge fins al 78-79 definitiu. Intentaven trobar Barbour, el seu líder, però l'americà s'ofegava enmig de la defensa rival. L'inspiració ofensiva de Fisher catapultava els seus fins a un màxim avantatge de catorze punts molt matiner. Francis Sánchez assumia la responsabilitat i minimitzava la renda rival amb rapidesa. Al finalitzar el primer assalt, 26-18. A continuació, Norel imposaria la seva llei a la pintura. No obstant, els de Rafa Sanz ja han demostrat en més d'una ocasió que no coneixen el significat de la paraula rendició. A base de coratge, només perdien de cinc al descans. El tercer quart començava de manera immillorable pels interessos tinerfenys ja que Sánchez i Barbour establien la igualada. De totes maneres, Fisher retornava el comandament als llevantins. Llavors, trobava el perfecte aliat en Coppenrath i l'Alacant tornava a enlairar-se. Ja al darrer període, Francis Sánchez continuava demostrant ser l'home del partit i no permetia que l'oponent respirés tranquil. Una ratxa d'encert de Carroll semblava que donaria tranquil.litat als seus. Quan només restaven un parell de minuts, el marcador era favorable als que actuaven com a locals. (78-71) El destí, la sort canaria, la precipitació alacantina... són possibles factors del 0-8 d'aquests darrers instants. Una antiesportiva de Lucio Angulo va servir per retallar quatre punts i situar-se a només tres de l'adversari a falta d'un minut. Llavors, va aparéixer Diego Guaita per empatar l'encontre amb un dels seus triples característics. Evidentment, la pressió era dels de Quintana que van descontrolar-se completament. Llençaments sense sentit de Digbeu van ser un fidel reflex de la situació. Dos tirs lliures de Barbour a deu segons de la botzina (només va poder anotar el segon) van revertir el nom del primer finalista. Digbeu va jugar-se tota la temporada en un forçat tir que no va tocar l'anella. Encara tingueren una última oportunitat amb menys d'un segon. Com es lògic, el temps va ser insuficient per crear una jugada i el Tenerife Rural es classificà per la gran final. (78-79)

L'altre finalista és el Bruesa GBC. L'equip basc s'imposà al Breogan de Paco García que iniciava la semifinal com un dels favorits a l'ascens. Van dominar clarament a partir del segon quart però van estar a punt de deixar escapar el partit a l'últim període. El matx s'inicià igualat amb predomini de l'intercanvi de cistelles. No obstant, Morentín i un genial Jeffers donaven quatre punts de renda als gallecs acabats els deu primers minuts. Dos triples consecutius d'Andrade i Brown capgiraven el resultat i el Bruesa ja no perdria el lideratge a l'electrònic en tot el segon assalt. Arco, Uriz i Panko portaven els de Sant Sebastià a guanyar de deu al descans. Els de Paco García, molt nerviosos, no trobaven el seu nivell de joc habitual. A la represa, Hopkins assumia els seus galons de líder encara que Kickert i Jeffers intentaven per tots els mitjans que el seu equip no desaparegués de l'encontre. Un triple al límit del temps, obra de Morley, no permetia que la diferència fos menor que al descans però sí donava vida als de Lugo. Els nervis es van contagiar al Bruesa en els primers minuts del quart definitiu i els de Paco García no van desaprofitar l'ocasió per retallar el desavantatge. Jeffers continuava la seva exhibició particular i veia com un triple del seu company Wade avançava els breoganistes. Quedaven quatre minuts i Uriz es va veure obligat a jugar-se les pilotes més calentes. Li va sortir bé i s'arribà amb empat a l'últim minut i mig. Llavors, el base basc assistí la pilota a Panko que capgirà la situació. El posterior triple del Bruesa, anotat pel mateix Panko, va posar les coses molt difícils als del Pazo de los deportes. Ja no van poder transformar cap llençament més i les faltes ràpides que van haver de cometre van deixar el marcador definitiu en un 83-72 que no reflexa l'emoció viscuda al tram final.

FINAL LEB OR 1/6/08
Bruesa GBC - Tenerife Rural 17:30
(El guanyador ascendeix a la lliga ACB)