31.5.08

Final a Quatre LEB OR

Quatre equips i només un ascens
A Cáceres es decideix en dos dies qui acompanyarà el Cai a l'ACB

L'Adecco LEB finalitza aquest cap de setmana a Cáceres. Les tres categories de la FEB decidiran els ascensos pendents en dos dies apassionants en que les diferents aficions experimentaran alegria i decepció, patiment i emoció. Pel que fa a la LEB Or, quatre dels millors conjunts de la temporada es troben a vuitanta minuts d'un somni anomenat ACB i no volen deixar escapar la seva oportunitat. Malauradament, el Plus Pujol Lleida va quedar fora de la cita extremenya al caure eliminat a Tenerife en una eliminatòria èpica. El conjunt d'Edu Torres va donar una bona imatge en el desenllaç d'una temporada molt bona que ha servit per recuperar la il.lusió pel bàsquet a les terres de Ponent. Tot i no haver aconseguit la fita d'arribar a les semifinals, cal aplaudir els jugadors, tècnics i empresaris del Lleida Bàsquet per la feina feta al llarg de la temporada. Ara, centrem-nos en els equips que sí gaudiran d'aquesta emocionantíssima Final a Quatre. Són l'Alicante Costa Blanca, el Bruesa GBC, el Leche Río Breogan i el Tenerife Rural.

SEMIFINALS LEB OR 31/5/08
Alicante Costa Blanca - Tenerife Rural 16:00
Bruesa GBC - Leche Río Breogan 18:15


La semifinal entre l'Alicante i el Tenerife sembla decantar tots els pronòstics a favor de l'equip valencià. Els homes d'Óscar Quintana finalitzaren la lliga en una segona posició que els situa, a priori, com el màxim favorit per aconseguir l'èxit final. A més, arriben al moment decisiu després d'una exhibició de joc al Centro de Tecnificación. No obstant, no poden refiar-se d'un Tenerife qua arriba al torneig com a "tapat". Els deixebles de Rafa Sanz van jugar magníficament l'eliminatòria contra Lleida que van adjudicar-se al matx de desempat amb molta suor i llàgrimes. S'han apropat molt al somni d'ascendir i ara ningú vol baixar del núvol a les Canàries. És cert que el futur dels tinerfenys dependrà molt del nivell d'Antwain Barbour però no es pot deixar de banda les altres individualitats que poden trencar el partit en qualsevol moment. La pressió és pels tres equips que han lluitat desde l'inici amb el Cai Zaragoza per una única meta, l'ACB. La il.lusió, és per tothom. Serà aquest un factor favorable al Tenerife?

L'altra semifinal es preveu encara més igualada i amb més càrrega tensional. Dos equips que han sumat 24 triomfs a la lliga regular i han superat el Play Off previ per 2-0 busquen el pas a una final desitjada desde el dia que el Cai s'allunyà d'ells definitivament. Probablement, l'equip que arriba amb un estat de forma més òptim és el Breogan de Lugo. Els de Paco García han demostrat ser un equip compacte en una temporada excel.lent i s'han sobreposat als problemes que els ha deparat la competició. Conscients de que es troben a només dos esglaons del cim, l'afició gallega s'ha mobilitzat per anar a Cáceres. El mateix ha fet la massa social del rival, un Bruesa que disposa d'una plantilla plagada d'estrelles que sobresurten a la segona lliga del bàsquet espanyol. Panko, Hopkins, Issac López, Uriz, Brown, Doblas, Arco... i molts altres noms que hauran de demostrar que són capaços d'unir esforços per recuperar la categoria perduda l'any anterior. A la lliga regular han estat l'equip que ha donat més problemes al ja ascendit Zaragoza però també han sofert algunes entrepussades fora de guió que ja no poden tornar a repetir.

El Tenerife Rural ha protagonitzat la sorpresa en la primera semifinal de la Final Four de Cáceres. Ha eliminat a l'Alicante Costa Blanca que havia finalitzat la lliga regular en segon lloc. El partit, molt igualat, ha estat dominat pels d'Óscar Quintana que han vist com s'esfumava l'ascens a l'últim minut. A l'inici del matx, els de Tenerife aconseguien un 2-4 que seria l'últim avantatge fins al 78-79 definitiu. Intentaven trobar Barbour, el seu líder, però l'americà s'ofegava enmig de la defensa rival. L'inspiració ofensiva de Fisher catapultava els seus fins a un màxim avantatge de catorze punts molt matiner. Francis Sánchez assumia la responsabilitat i minimitzava la renda rival amb rapidesa. Al finalitzar el primer assalt, 26-18. A continuació, Norel imposaria la seva llei a la pintura. No obstant, els de Rafa Sanz ja han demostrat en més d'una ocasió que no coneixen el significat de la paraula rendició. A base de coratge, només perdien de cinc al descans. El tercer quart començava de manera immillorable pels interessos tinerfenys ja que Sánchez i Barbour establien la igualada. De totes maneres, Fisher retornava el comandament als llevantins. Llavors, trobava el perfecte aliat en Coppenrath i l'Alacant tornava a enlairar-se. Ja al darrer període, Francis Sánchez continuava demostrant ser l'home del partit i no permetia que l'oponent respirés tranquil. Una ratxa d'encert de Carroll semblava que donaria tranquil.litat als seus. Quan només restaven un parell de minuts, el marcador era favorable als que actuaven com a locals. (78-71) El destí, la sort canaria, la precipitació alacantina... són possibles factors del 0-8 d'aquests darrers instants. Una antiesportiva de Lucio Angulo va servir per retallar quatre punts i situar-se a només tres de l'adversari a falta d'un minut. Llavors, va aparéixer Diego Guaita per empatar l'encontre amb un dels seus triples característics. Evidentment, la pressió era dels de Quintana que van descontrolar-se completament. Llençaments sense sentit de Digbeu van ser un fidel reflex de la situació. Dos tirs lliures de Barbour a deu segons de la botzina (només va poder anotar el segon) van revertir el nom del primer finalista. Digbeu va jugar-se tota la temporada en un forçat tir que no va tocar l'anella. Encara tingueren una última oportunitat amb menys d'un segon. Com es lògic, el temps va ser insuficient per crear una jugada i el Tenerife Rural es classificà per la gran final. (78-79)

L'altre finalista és el Bruesa GBC. L'equip basc s'imposà al Breogan de Paco García que iniciava la semifinal com un dels favorits a l'ascens. Van dominar clarament a partir del segon quart però van estar a punt de deixar escapar el partit a l'últim període. El matx s'inicià igualat amb predomini de l'intercanvi de cistelles. No obstant, Morentín i un genial Jeffers donaven quatre punts de renda als gallecs acabats els deu primers minuts. Dos triples consecutius d'Andrade i Brown capgiraven el resultat i el Bruesa ja no perdria el lideratge a l'electrònic en tot el segon assalt. Arco, Uriz i Panko portaven els de Sant Sebastià a guanyar de deu al descans. Els de Paco García, molt nerviosos, no trobaven el seu nivell de joc habitual. A la represa, Hopkins assumia els seus galons de líder encara que Kickert i Jeffers intentaven per tots els mitjans que el seu equip no desaparegués de l'encontre. Un triple al límit del temps, obra de Morley, no permetia que la diferència fos menor que al descans però sí donava vida als de Lugo. Els nervis es van contagiar al Bruesa en els primers minuts del quart definitiu i els de Paco García no van desaprofitar l'ocasió per retallar el desavantatge. Jeffers continuava la seva exhibició particular i veia com un triple del seu company Wade avançava els breoganistes. Quedaven quatre minuts i Uriz es va veure obligat a jugar-se les pilotes més calentes. Li va sortir bé i s'arribà amb empat a l'últim minut i mig. Llavors, el base basc assistí la pilota a Panko que capgirà la situació. El posterior triple del Bruesa, anotat pel mateix Panko, va posar les coses molt difícils als del Pazo de los deportes. Ja no van poder transformar cap llençament més i les faltes ràpides que van haver de cometre van deixar el marcador definitiu en un 83-72 que no reflexa l'emoció viscuda al tram final.

FINAL LEB OR 1/6/08
Bruesa GBC - Tenerife Rural 17:30
(El guanyador ascendeix a la lliga ACB)

28.5.08

Play Off 1/4 de Final

Eliminatòries decidides
Bruesa i Breogan sentencien per la vía ràpida i Lleida diu adéu al somni de l'ACB al tercer partit

PARTITS DE TORNADA 24/5/08
CB Villa de Los Barrios - Alicante Costa Blanca 66-52 (1-1)
Beirasar Rosalía - Bruesa GBC 73-74 (2-0)
La Laguna Canarias - Leche Río Breogan 79-94 (2-0)
Plus Pujol Lleida - Tenerife Rural 81-92 (1-1)

L'Alicante Costa Blanca no ha pogut sentenciar l'eliminatòria i s'ha vist clarament superat per un Los Barrios molt més motivat. (66-52) Els gaditans van iniciar el matx amb un 12-0 que els facilitava la feina. Rivero dirigia amb mestria l'equip de Moncho Fernández i aconseguia que finalitzessin el primer període amb catorze punts de renda. La diferència s'ajustaria fins a vuit al descans. El desencert dels alacantins en el tir exterior no va permetre que retallessin el desavantatge a la represa. La condició de local va ser important pel Los Barrios que va jugar molt tranquil deixant el rival amb una anotació baixíssima.

En canvi, el Bruesa ja està a la Final a Quatre de Cáceres. Amb moltíssima polèmica va imposar-se per un punt a un Rosalía que va meréixer més. (73-74) La cistella de la victòria, anotada per Hopkins, va ser teòricament sobre la botzina. Però només teòricament ja que les repeticions demostren clarament que la cistella està fora de temps. Cal dir que, a simple vista, tothom va apreciar la il.legalitat dels dos punts ja que es van produïr després d'un servei de banda amb només mig segon per jugar-se. (temps insuficient per rebre la pilota d'esquenes, girar-se i efectuar el tir) Una llàstima pels gallecs que han realitzat una gran temporada i van estar a punt de forçar el partit de desempat gràcies a una cistella de Legasa a tres segons de la conclusió. La primera meitat l'havia dominat clarament el conjunt local. No obstant, els de Pablo Laso van anar llimant les diferències fins a situar-se per davant a l'electrònic als dos últims minuts. Llavors, els compostel.lans van tornar a fer mérits per seguir vius a la competició però l'encontre va durar un segon més del previst i l'eufòria es desbordà entre els visitants.

El Leche Río Breogan també viatjarà a Cáceres. Ha vençut amb relativa facilitat a la complicada pista del Ciudad de La Laguna i es reafirma com un dels principals candidats a l'ascens. L'eficàcia de Jeffers als primers deu minuts va ser clau per començar a superar un rival que fou superat per la pressió del moment. Tot i el bon partit de Levi Rost i Jason Detrick, l'elevat encert en els triples gallecs va permetre als de Paco García arribar al descans amb deu punts de marge. A la represa, aquest marge s'incrementà fins a quinze. I a l'últim parcial, arribà a la vintena. Un parcial local de 12-0 va demostrar l'orgull dels canaris però no va servir per fer perillar el triomf dels de Lugo. Finalment, 79-94.

El Plus Pujol Lleida no ha pogut oferir als 6400 afeccionats que han omplert el Barris Nord un triomf que els hagués donat l'accés a Cáceres. El Tenerife Rural ha jugat un gran partit aprofitant-se de la pressió que han acusat els blaus pel fet de jugar a casa. No han estat tranquils en cap moment i els de Rafa Sanz han pogut igualar una eliminatòria que tenien molt complicada. El resultat final, 81-92, demostra la superioritat del rival que s'ha beneficiat de decisions arbitrals injustes. Barbour, amb 25 punts, ha demostrat que és el millor encistellador de la competició.

El Barris Nord estava ple i més de 6000 ànimes respiraven ambient de bàsquet, ambient de festa. La cita era històrica pel club i no es volia desaprofitar. Abans del salt inicial, el públic ja omplia les grades i, després d'aquest, ja cridava i animava els seus. Mainoldi obria el marcador amb una cistella interior i Lewis donava la resposta. El pivot americà dels visitants anotaria els sis primers punts del seu equip mantenint ell sol l'empat a l'electrònic. Quan aparegué Barbour, els blancs van començar a liderar el ritme del joc encara que un triple d'Alberto Miguel posaria les coses al seu lloc. Thompson feia molt mal als interiors tinerfenys però la diferència local només era de dos punts (24-22) al final del primer quart. Una cistella de Jaume Comas al límit del temps havia donat aquest mínim avantatge al Lleida. Al segon assalt, els deixebles de Rafa Sanz aconseguirien percentatges d'encert molt elevats que ensorraven la moral lleidatana. El base Pere Llompart assumia la responsabilitat i es mostrava encertadíssim, infranquejable per la defensa blava. El mallorquí anotaria dotze punts en aquest període clau pel seu equip. Jaume Comas, el seu defensor, volia posar remei a la situació jugant-se les pilotes calentes que li arribaven a les mans. Així, el de Premià de Mar es posava l'equip a l'esquena i, tot i que es precipità massa en algunes accions, donava oxigen al Lleida Bàsquet amb els seus punts. Cal destacar els dos difícils triples que encertà. Però Llompart no era l'únic jugador del Tenerife que calia aturar. Barbour obria la defensa amb els seus triples i penetracions. Alguns companys com Guaita ho aprofitaven per engreixar el seu caseller de punts i mantenir sempre els insulars al davant a l'electrònic. El marcador, no obstant, reflectia bastanta emoció a l'equador del matx. (42-46)

Ambdos conjunts tornaven dels vestidors sabent que el triomf era imprescindible i començaven el tercer quart concentrats. Julio González anotava un 2+1 que complicava la situació local desde la primera jugada de la represa. Llavors, es va produïr l'aparició de Dave Fergerson. El menut jugador americà amb passaport françés utilitzava les seves entrades a cistella per retallar els marges que existien entre els dos oponents. El seu bon canell en el tir exterior resultava força determinant malgrat que els tinerfenys no afluixaven i seguien imposant el seu ritme. Cal dir que l'arbitratge va indignar en més d'una ocasió els jugadors i aficionats blaus. Els col.legiats no oferien credibilitat en les seves decisions que gairebé sempre afavorien l'equip de Rafa Sanz. Principalment, l'odi del Barris Nord es va desfermar amb les faltes en contra que va patir Leo Mainoldi. L'argentí va haver de romandre molts minuts a la banqueta per culpa d'això i no va rendir al nivell habitual. Una cistella seva capgirava el marcador després de molts minuts però ben aviat va rebre la quarta personal i aquí hi hagué el principi del final del Plus Pujol Lleida en aquest encontre. Barbour va anotar els dos tirs lliures que li pertocaven per la falta i avançà de nou el Tenerife. Aleshores, Brian Jones va dirigir amb bastant èxit un Lleida nerviós que va disposar de moltes oportunitats per guanyar però no les va aprofitar. L'empat es mantenia i Barbour el trencà amb una contundent esmaixada. Els mals locals s'incrementaren amb un triple d'Edu Sánchez, un tir lliure errat per Jones i una postrera cistella de Llompart. El conjunt del Barris Nord perdia de sis (59-65) però sabia que encara tenia opcions d'estar a Cáceres al cap de deu minuts. Alberto Miguel despertava a cop de triples donant emoció a un matx que semblava impossible de remuntar. Les nombroses imprecisions eren aprofitades pels foranis per mantenir l'avantatge tot i els intents desesperats de Fergerson per impedir-ho. El pavelló lleidatà, ple de goig i color, es mossegava les ungles al mateix temps que lamentava cada error dels seus (o cada error dels col.legiats, que també n'hi hagué bastants) Barbour, imparable, aconseguia una màxima renda de deu punts pel Tenerife Rural que començava a deixar el partit mig sentenciat. Llavors, la darrera empenta dels d'Edu Torres els va permetre tornar-se a situar en disposició de lluitar per la victòria. A uns tres minuts del final, Alberto Miguel va rebre una falta quan executava un tir de tres punts i, per tant, es guanyà el dret a llençar tres tirs lliures. Però no era el dia dels lleidatans i un jugador molt segur en el tir com el càntabre fou incapaç de transformar un sol llençament. Un fet inhabitual que demostrava que s'hauria d'arribar al partit de desempat. S'ha de mencionar que el Plus Pujol no va deixar de lluitar fins al darrer segon per un triomf que ja s'havia escapat. Els tirs lliures finals dels visitants només van servir perquè la diferència s'ampliés fins a uns excessius onze punts. (81-92) Ara, els de Ponent hauran de repetir la proesa de guanyar al Santiago Martín si no volen quedar eliminats per un Tenerife molt convençut de les seves possibilitats.

*** Informació en procés ***

20.5.08

Play Off 1/4 de Final

Un ascens, vuit aspirants
Comencen els play-off d'ascens a l'ACB amb molta expectació
Després d'una intensa lliga regular, vuit equips comencen una segona fase que es preveu trepidant. L'objectiu serà descobrir l'acompanyant del Cai Zaragoza a la lliga ACB, un premi molt temptador. Plantilles com les de l'Alacant, el Bruesa o el Breogan són favorites per aconseguir el premi final però no s'han de descartar sorpreses com les que intentaran protagonitzar el Ciudad de La Laguna o el Villa de Los Barrios. El nostre equip, el Plus Pujol Lleida, participarà en una fase d'ascens després de molts anys amb l'ambició d'arribar a Cáceres. La ciutat extremenya acollirà les semifinals i la final a partit únic que disputaran els quatre vencedors d'aquesta primera ronda al millor de tres partits.

Alicante Costa Blanca - CB Villa de Los Barrios
El segon classificat de l'Adecco LEB Or obre la segona fase rebent al Villa de Los Barrios que arriba a la cita després de perdre en la darrera jornada contra el propi Alicante. Els de Moncho Fernández, conscients del seu poder a casa, esperen donar la campanada al Centro de Tecnificación. El somni gadità passa per intentar que el marcador del matx sigui baix i ajustat. L'evident condició de favorit del conjunt d'Óscar Quintana els pot afegir un excès de pressió molt perillós.

Bruesa GBC - Beirasar Rosalía
Un dels principals candidats a l'ascens, el Bruesa de Sant Sebastià, veu el Rosalía com un difícil escull en l'eliminatòria que portarà a un dels dos fins a la Final a Quatre. Els de Pablo Laso disposen d'una gran qualitat a la seva plantilla. Jugadors com l'MVP Andy Panko poden ser determinants en aquest primer partit encara que homes com Oleson intentaran donar una inesperada sorpresa.


Leche Río Breogan - Ciudad de La Laguna Canarias
El conjunt gallec arriba en un estat de forma òptim a la fase decisiva. Els últims partits s'han saldat amb triomf i les sensacions són bones tot i el fet d'haver patit lesions. No obstant, els de Paco García saben que una mínima relaxació pot tenir un efecte molt negatiu ja que els d'Alejandro Martínez són gairebé intractables al seu feu. Per això, els campions de la Copa Príncipe volen arribar al dissabte havent guanyat el primer punt d'aquesta dura eliminatòria.


Tenerife Rural - Plus Pujol Lleida
L'enfrontament de quarts de final més igualat és, sense cap mena de dubte, el que disputen el Tenerife i el Lleida. Els homes d'Edu Torres no van poder aconseguir la cinquena plaça però saben que en aquesta segona fase tots els equips comencen de zero. El Tenerife és un equip que té la mida presa al conjunt lleidatà però les estadístiques tard o aviat s'acaben trencant. Guanyar al pavelló Santiago Martín és una missió molt complicada però si es vol arribar a Cáceres és imprescindible sumar un triomf al territori insular. El factor pista pot convertir-se en un enemic dels de Rafa Sanz si el partit no transcorre com ells desitgen. L'emoció està servida.


PARTITS PLAY-OFF 1/4 FINAL 20/5/08
Alicante Costa Blanca - CB Villa de Los Barrios 73-67 (1-0)
Bruesa GBC - Beirasar Rosalía 76-67 (1-0)
Leche Río Breogan - Ciudad de La Laguna Canarias 76-64 (1-0)
Tenerife Rural - Plus Pujol Lleida 86-89
(0-1)

L'Alicante es va adjudicar el primer punt de l'eliminatòria que l'enfronta al Villa de Los Barrios amb molta polèmica. El partit va iniciar-se amb domini dels locals ja que eren els amos de totes les jugades, ofensives i defensives. Tots els jugadors aportaven el seu gra de sorra i alguns poc habituals com Coppenrath realitzaven magnífiques actuacions. Els visitants perdien de nou punts al descans però al tercer període van demostrar el seu coratge i entrega amb un parcial de 13-26 que va capgirar la situació completament. A partir de llavors, molta igualtat amb un Los Barrios mereixedor del triomf i un Alicante que sobrevivia gràcies al seu ofici. La gran polèmica va arribar a set segons del final quan el marcador reflectia un sorprenent 65-67. Una falta clara d'Alba va ser sancionada com antiesportiva i Moncho Fernández va perdre els nervis. Els col.legiats van haver d'assenyalar-li dues tècniques i, fins i tot, van haver d'intervenir els agents de seguretat. El comportament de l'entrenador visitant va ser la sentència per al seu equip ja que, en total, els locals van disposar de vuit tirs lliures i posessió. Cal dir que Digbeu no va errar cap llençament i el resultat final va ser un 73-67 que deixà els gaditans amb un pam de nas.

El Bruesa també va patir però tampoc va perdre. Els de Pablo Laso van haver de remuntar quatre punts en un darrer quart fantàstic que els va servir per acabar el matx amb un 76-67 que els otorga el primer punt de l'eliminatòria. El primer període, que va finalitzar amb un lleuger avantatge casolà, va ser un intercanvi de cistelles entre els dos equips. Hopkins i López destacaven en el bàndol local mentres que Binetti i Legasa eren els millors del Rosalía. Al següent assalt no va variar la dinàmica i s'arribà al descans amb empat a 35. Encara que Brad Oleson no destacava, el seu equip anava incrementant la moral a base de cistelles. Un triple de Dedas va contribuïr al 55-59 del final del tercer quart. Però l'assalt definitiu no va tenir color. Les 9000 persones que omplien les grades d'Illumbe van impulsar els donostiarres cap a una remuntada fulminant. Hopkins en va ser el gran artífex. Dos triples de Ramsdell al tram final no van ser suficients per capgirar un partit que els de Sant Sebastià van sentenciar a la línia de personal.

El Leche Río Breogan també va encarrilar la seva classificació per la Final a Quatre al guanyar el Ciudad de La Laguna sense excessives dificultats. (76-64) Els deixebles de Paco García van solucionar amb èxit uns primers minuts en que no trobaven el camí per desfer-se dels visitants. Nacho Ordín va guiar aviat els seus cap a l'enlairada a l'electrònic i al tercer període l'avantatge ja era clar. El bon partit d'Álex González no va ser suficient i els de Lugo van estalviar-se patiment al tram final.

El Plus Pujol Lleida ha iniciat el play-off d'ascens d'una manera immillorable aconseguint una èpica victòria a Tenerife. (86-89) Els lleidatans van arribar a perdre d'una màxima de 25 punts després d'un començament horrorós però van demostrar el seu coratge i talent aconseguint una remuntada històrica. Un espectacul.lar Mainoldi (28 punts) i uns inspirats Fergerson i Alberto Miguel van ser decisius per col.locar el 0-1 a l'eliminatòria.

Els primers minuts van ser díficils de creure ja que el conjunt local encistellava totes les pilotes que els arribaven a les mans mentres els blaus no trobaven el camí de la cistella. Els tres primers punts dels visitants, d'Alberto, situaven el 5-3 a l'electrònic. A partir d'aquest moment, punts i més punts dels canaris amb un Barbour inspiradíssim. El 12-3 obligava Edu Torres a demanar el primer temps mort però ni així reaccionaria el seu equip. Els dos Sánchez del Tenerife Rural, Edu i Francis, també s'afegien a la festa amb un recital de triples. Tot l'equip local anotava. Tot l'equip local escollia llençar de tres encara que no haguéssin transcorregut ni deu segons de possesió. Edu Torres i els seus es desesperaven en veure que no oferien resistència a l'exhibició dels de Rafa Sanz que jugaven molt confiats. Kevin Thompson havia començat el matx errant cistelles clares i Rafael, el seu recanvi, tampoc trobava el seu lloc sota la cistella. El 26-9 començava a ser un marcador humillant i més tenint en compte que els lleidatans es jugaven els primers passos cap a l'ascens. Un triple de Fergerson i l'enèsima cistella casolana finalitzaven el primer període amb un 28-12 que parlava per si sol. L'allau tinerfeny encara no havia concluït. Tenien quatre triples guardats a la màniga i els van anotar davant l'incredulitat dels visitants. L'últim d'ells, de Francis Sánchez, situava al marcador un vergonyós 40-15 que sense saber el perqué va suposar un punt d'inflexió. El rumb de l'encontre va canviar per complet i el Plus Pujol va endossar al rival un parcial de 5-25 en els escassos sis minuts que restaven per arribar al descans. Veure per creure, la LEB Or és així. Van ser tres triples els que van iniciar la magnífica recuperació dels del Segrià. Els dos primers d'un Leo que escalfava el canell preparant-se per una nit inolvidable. L'altre, de Fergerson. Aquests nou punts consecutius van anar minvant la moral del Tenerife mentres que feien l'efecte contrari a les ànimes blaves. Dos jugades més de tres punts del pivot argentí del Lleida rebaixava la diferència fins a uns deu punts magnífics tenint en compte com s'havia desenvolupat el partit. Moltíssimes imprecisions d'un Tenerife desconcertat i més punts del propi Leo i de Fergerson tancaven la primera meitat amb un 45-40 que obligava ambdos equips a pessigar-se per creure el que estava succeïnt.

El Plus Pujol va tornar dels vestidors amb molta moral. No havia perdut l'inspiració ofensiva i les ganes de donar la sorpresa després d'anar perdent d'una gran diferència. Fergerson continuava fent mal a la defensa local amb els seus triples i Brian Jones aconseguia marcar el ritme que més li convenia al seu equip. El base del Lleida hauria de ser substituït a causa d'una ferida provocada per un cop. El capità Jaume Comas, el seu recanvi, anotaria un estratosfèric triple que empatava el matx. La pólvora visitant no s'acabaria ja que, immediatament, Fergerson encistellaria un altre tir de tres punts donant avantatge als seus per primera vegada. El 54-57 que reflectia el lluminós del pavelló Santiago Martín era sorprenent per ambdos equips tenint en compte com havien anat els primers catorze minuts. Però llavors, Barbour mostraria el seu nivell demostrant que li havien ferit l'orgull. Un parcial de 8-0 de l'americà tornava a donar ales als insulars. Primer, es treia de la màniga un 2+1 per equilibrar de nou el duel. Posteriorment, un triple i una recuperació de pilota concluïda amb una esmaixada tornaven al Tenerife una mica d'oxigen. Fins al final del tercer assalt, intercanvi de cistelles i un 68-62 que retornava les esperances a Rafa Sanz. L'últim quart d'aquest emocionant encontre, no defraudaria el públic encara que la parròquia local s'acabaria enduent un bon disgust. Els primers minuts servirien per anar engreixant el caseller dels dos equips sense que les diferències locals minvessin gaire. No obstant, els pivots Maraker i Thompson es mostraven força efectius. Un llunyà triple de Guaita incrementava a vuit l'avantatge casolà complicant molt la vida als del Segrià. Dos triples d'Alberto Miguel i Leo Mainoldi tornaven a ajustar el partit a poca estona de la conclusió. El cansament i la manca de fortalesa en el rebot perjudicaven els foranis que tornaven a perdre de vuit després de dos cistelles dels blancs. Tan sols quedaven dos minuts, dos minuts per que els blaus trenquessin tots els pronòstics. Després d'una cistella de Leo, Alberto Miguel li robava l'esfèrica a Edu Sánchez que cometia una clara antiesportiva. L'escorta càntabre encertava els seus dos llençaments. Però no s'acabaven aquí els punts del Plus Pujol. El servei de banda posterior als tirs lliures originava una jugada que acabava amb la celebració d'un triple d'Alberto Miguel. Amb un tres i no res, mig minut, els blaus havien esborrat set punts situant-se a només un de l'adversari. Tot i que Sánchez anotava després del temps mort demanat per l'entrenador dels canaris, els d'Edu Torres demostrarien una gran fortalesa mental capgirant el partit en el darrer minut. Hettsheimeir, que no havia anotat fins aleshores, situava el seu equip a només un punt i la bona defensa posterior va possibilitar que Lewis perdés la pilota. Brian Jones va assistir perfectament a Hettsheimeir que va capgirar el partit a 34 segons davant el deliri de la banqueta visitant. La jugada clau dels tinerfenys no donava fruït ja que Francis Sánchez arriscava molt llençant un triple forçat que no traspassava l'anella. El Plus Pujol acariciava el triomf però calia confirmar-lo a la línia de tirs lliures. Alberto Miguel no va desaprofitar l'oportunitat d'ampliar a tres la diferència. No obstant, la falta ràpida que van cometre els del Barris Nord també va ser transformada en dos punts per Edu Sánchez. Llavors, Edu Torres va encarregar als seus homes que fos Miguel qui assumís la responsabilitat i la jugada els va sortir bé. Quedaven cinc segons. Barbour va sortir disposat a clavar el triple que forcés la prórroga però no va trobar espai per efectuar el tir. Va assistir la pilota a Edu Sánchez que intentà la proesa fora de temps. (86-89) El Plus Pujol Lleida s'havia adjudicat el primer punt de l'eliminatòria amb una remuntada històrica. Ara, caldrà sentenciar a casa el passi a la Final-Four.

17.5.08

Jornada 34

ÚLTIMA JORNADA I MOLT PER DECIDIR
Ja hem arribat al desenllaç de la lliga regular. Sembla que fos ahir el dia que aquesta web començava a narrar la temporada 2007-2008 i, ara, ja ens trobem comentant la darrera jornada. El Cai Zaragoza ja és el campió i un equip de l'ACB però encara han d'arribar uns play-off pels quals hi ha una plaça pendent de confirmació. D'altra banda, també s'ha de decidir la penúltima posició que condueix a la LEB Plata i ens mostrarà la cara més amarga del bàsquet.

El Bruesa, l'Alicante i el Breogan es juguen la segona posició que els donaria la condició de cap de serie en la fase decisiva de l'any. En l'ordre que estan citats depenen de si mateixos per aconseguir l'objectiu. Els bascos juguen a Miraflores on La Palma es juga la darrera opció de permanència i els gallecs al seu feu contra un Tenerife que ha de defensar la cinquena plaça. Els alacantins es desafien a un Los Barrios que no es juga res més que poder escalar algun lloc a la taula.

El Plus Pujol Lleida rep a un equip de l'ACB, el Cai Zaragoza. L'equip del Segrià homenatjarà els campions de la lliga i després intentarà aprofitar-se de la seva possible relaxació. Els d'Edu Torres es juguen la seva última carta per intentar aconseguir el factor pista al play-off amb una part del cervell pensant en el crucial partit del proper dimarts. El Tenerife, l'altre implicat en aquesta lluita es desplaça fins a Lugo.

Pel que fa a les nou primeres posicions, només en queda una per confirmar. El CB Canarias de La Laguna depen d'ell mateix per aconseguir una fita històrica per ells. S'enfronten a un Rosalía que també ha protagonitzat una genial temporada en el seu debut a la LEB Or. L'únic equip que els hi pot robar l'honor és el Ford Burgos de Casadevall que ha d'imposar-se a Mallorca i esperar una entrepussada dels canaris.

La cara més dura de l'esport passa per Miraflores, Melilla i Mallorca. La UB ha de véncer el poderós Bruesa i esperar les derrotes dels seus antecessors. L'Alerta Cantabria iniciava la temporada pensant en repetir l'excel.lent paper del curs anterior i s'ha vist involucrat en una cruenta batalla per evitar el descens. Ara estan obligats a desfer-se d'un Melilla que ja no es juga res per evitar patiments. Igual és la situació del Palma. La diferència serà la motivació del rival ja que és un Burgos que, com ja hem comentat, es juga la novena posició. Qui surti malparat d'aquests interessantíssims duels, acompanyarà l'Hospitalet (disputa un intrascendent matx amb el Ciudad de Huelva) a la categoria de bronze del bàsquet espanyol.

PARTITS JORNADA 34 16/5/08
Leche Río Breogan - Tenerife Rural 84-69
U.B.La Palma - Bruesa GBC 76-65
Plus Pujol Lleida - Basket Cai Zaragoza 91-96
C.B. L'Hospitalet - C.B. Ciudad de Huelva 108-105
Palma Alcudia - Ford Burgos 76-65
Basquetinca.com - Aguas de Valencia Gandía 80-94
Melilla Baloncesto - Alerta Cantabria 65-73
CB Villa de Los Barrios - Alicante Costa Blanca 74-83
La Laguna Canarias - Beirasar Rosalía 91-83

El Plus Pujol Lleida no ha pogut derrotar a l'ascendit Cai Zaragoza i haurà de conformar-se amb la sisena posició de la classificació. (91-96) El partit es va haver de decidir a la pròrroga després que Victoriano la forcés amb una penetració a l'últim instant del temps reglamentari. Els lleidatans van oferir una bona imatge acariciant el triomf gràcies als triples finals de Leo Mainoldi però la sort no els va somriure. En cas de victòria, s'haurien adjudicat la cinquena plaça ja que el Tenerife Rural va ser incapaç de superar el Breogan.

El matx no va començar gaire bé pels interessos del conjunt d'Edu Torres. El Cai Zaragoza, després de rebre el passadís del rival com a homenatge pel seu ascens a l'ACB, va dedicar-se a mostrar al públic lleidatà la seva qualitat. Les ràpides trancisions de l'equip aragonés els van permetre avançar-se aviat al marcador. Les jugades de Starosta, intimidador sota la cistella, eren determinants i el seu equip s'enlairava fins a marges de deu punts. Quinteros, un excel.lent escorta argentí, i Phillip feien gala del seu talent encara que el Plus Pujol es mantenia viu. Kevin Thompson va entonar-se i esperonà els locals. Cistelles del pivot americà i una major intensitat defensiva van permetre als d'Edu Torres acabar el primer parcial amb un desavantatge no gaire alt. (19-25) El segon període, com ja ha succeït en altres duels al Barris Nord, va ser el més destacat del bàndol casolà. L'afició local, acompanyada d'una gran presència de saragossans que no van voler perdre's el darrer partit del Cai a l'ACB, ajudava els seus ídols a mantenir el canell fi. La bona actuació de Jaume Comas permetia capgirar el partit. Un parcial de 8-0 ha permés al Plus Pujol aconseguir una màxima diferència de nou punts que els donava oxigen per afrontar els minuts següents. En aquest segon quart, cal destacar els triples de Berni Àlvarez i Alberto Miguel. Un encertat Christian Maraker també n'anotaria un. No obstant, Curro Segura demanava temps mort per intentar reconduïr la situació. L'estratègia dels visitants seria efectiva ja que aconseguirien anar-se'n als vestidors amb el partit obert. El 43-39 també es veia amb bons ulls al si de la plantilla blava ja que el Tenerife anava perdent el seu encontre.

El panorama inicial del tercer assalt era el mateix i el Lleida consolidava poc a poc el triomf. Però l'orgull del Zaragoza és immens i, encara que no es jugaven res més que l'honor, van reaccionar. Els de Curro Segura, liderats pels tres argentins de la seva plantilla, llimaven l'escàs desavantatge sense oferir cap mostra de debilitat. Un triple de Lescano tornava a avançar el Cai després de molts minuts. Llavors, la pressió començava a aparéixer als jugadors de Torres que acabaven el tercer assalt per darrera al marcador. (60-62) El darrer quart seria taquicàrdic pels afeccionats del Lleida Bàsquet que eren conscients de l'importància d'aconseguir el factor pista al play-off. Els vermells han començat bé els deu minuts finals situant un 60-67 molt perillós pels blaus. El gran artífex d'aquest parcial era Cuthbert Victor que demostrava tenir molt bona mà en el tir exterior. Les urgències feien acte de presència mentres els campions de la LEB no es relaxaven i feien jugar els seus millors homes. Un parcial de 5-0 anotat per un actiu Fergerson retornava l'esperança a la parròquia local. De nou Quinteros i Victor intentaven esborrar les remuntades del rival però l'aparició del millor Leo Mainoldi seria determinant. Perdent de quatre punts, l'argentí encistellaria dos triples que capgiraven el marcador despertant un Barris Nord força adormit que començava a corejar el seu nom. Quinteros posava la rèplica immediatament. S'arribaria a l'últim minut amb empat ja que les dues següents anotacions estarien repartides entre el propi Quinteros i Brian Jones. Un rebot ofensiu aprofitat per Darren Phillip semblava decantar el matx pel bàndol aragonés però un altre triple de Mainoldi a trenta segons pel so de la botzina portava el deliri a un pavelló que ja celebrava el triomf. Sobretot, després del tir errat per Quinteros que recollia Alberto Miguel. La falta personal obligada dels visitants sobre Fergerson hagués pogut deixar el matx pràcticament sentenciat però el menut jugador nord-americà va malgastar el segon llençament. Restaven deu segons per jugar-se. Lucas Victoriano va assumir la responsabilitat i no va desaprofitar l'ocasió de forçar la pròrroga amb una penetració ja que cal dir que la defensa lleidatana no va ser bona en la que hagués hagut de ser la darrera jugada. Ja no va quedar temps per a res més però la decepció minvà en saber la notícia de la derrota del Tenerife. Ara només calia imposar-se en el temps suplementari i el play-off començaria a disputar-se al feu ilerdenc. La missió, força complicada, no va ser possible ja que Lucas Victoriano va seguir jugant-se les opcions del Cai amb moltes ganes de demostrar que ell sol era capaç d'endur-se l'última victòria de la lliga regular. Els set primers punts del temps extra van ser seus i el matx va quedar gairebé decidit davant el cansament físic i mental del Plus Pujol. Les precipitacions en atac, sobretot de Fergerson, i decisions arbitrals molt dubtoses no deixaven marge per la reacció. Un triple de Lescano obria una escletxa de vuit punts definitiva a un minut i mig de la conclusió. Un altre triple de Jaume Comas només podria maquillar el resultat ja que els foranis no erraven els tirs lliures. Al final, 91-96 i a pensar en el play-off que s'inicia el proper dimarts. El Cai Zaragoza, a disfrutar d'unes merescudíssimes vacances.

Com ja hem esmentat, el Tenerife Rural no va ser capaç de superar a domicili el Leche Río Breogan però la derrota del Cai els manté a la cinquena posició. Els gallecs van ser clarament superiors i van demostrar que es jugàven una segona plaça que finalment no van aconseguir. L'estabilitat entre el joc interior i l'exterior va ser la principal virtut dels de Paco García que van sentenciar definitivament el matx al darrer quart. (84-69) No van ser segons perque l'Alicante Costa Blanca no va fallar en la seva visita a Los Barrios. (74-83) El partit, que es repetirà als quarts de final del play-off, va estar dominat pel conjunt d'Óscar Quintana. No obstant, els gaditans van apropar-se considerablement als primers minuts de l'últim assalt fent perillar la victòria visitant. Es van col.locar a tan sols tres punts però llavors va aparéixer l'eficàcia alacantina que a base de triples va estalviar-se patiments d'última hora. Qui no va sortir victoriós de la jornada 34 fou el Bruesa. Els de Pablo Laso van encaixar a Miraflores la segona derrota consecutiva i han deixat escapar una segona posició que tenien a la mà. (76-65) La victòria del La Palma va tenir un regust molt amarg ja que no va servir per evitar el descens del conjunt canari a la LEB Plata. Els de Domingo Rodríguez van complir la seva feina magistralment derrotant a una gran plantilla però la sort no els acompanyà i els seus rivals directes també van guanyar. "La LEB a Lleida" vol desitjar al conjunt descendit la millor sort en el futur al mateix temps que lamenta que la gran segona volta que han realitzat no hagi obtingut recompensa.

L'Alerta Cantabria s'ha salvat. Després d'una temporada nefasta, els santanderins poden celebrar que l'any que vé tornaran a disputar la categoria de plata del bàsquet espanyol. La victòria decisiva va aconseguir-se al feu d'un Melilla Baloncesto que ja no es jugava res i no va oferir gaire resistència. Al descans, els visitants ja vencien per una desena de punts. A la represa, les diferències no van minvar i ambdos equips es van limitar a esperar el so de la botzina que segellés una temporada dolenta per ells. El resultat final, 65-73. També va aconseguir la permanència el Palma mallorquí. Van derrotar el Ford Burgos que es jugava la darrera opció d'acabar entre els nou primers. (76-65) La condició de local va ajudar els d'Eloy Doce a véncer. També els ajudà la victòria que sempre va mantindre el Ciudad de La Laguna ja que va desmotivar el Burgos que necessitava que els canaris perdessin.

Com acabem de dir, el Ciudad de La Laguna va oferir mostres de solidesa a casa. Els jugadors d'Alejandro Martínez van sortir disposats a no deixar-se intimidar per un rival directe com el Beirasar Rosalía. L'avantatge groc i negre es gestionà sense excessives dificultats i al tercer quart el triomf ja semblava sentenciat. A partir de llavors, els locals van dedicar-se a esperar el so de la botzina que comportaria l'accés als quarts de final del play-off. (91-83) El Ciudad de Huelva, en canvi, va tornar a veure's abocat a la pròrroga. Amb només sis jugadors, van haver de sobrepassar els quaranta minuts demostrant el seu gran coratge. Aquest cop, el premi de la victòria no els va somriure però el pundonor d'aquest grup no s'oblidarà mai a Huelva. Els vencedors van ser els nois del CB Hospitalet que amb aquest 108-105 s'acomiaden de la LEB Or. Per últim, victòria fàcil del Gandía a la pista de l'Inca en un matx intrascendent. (80-94)

11.5.08

Jornada 33

EL CAI JA ÉS ACB!!!
El Cai Zaragoza ha aconseguit el desitjadíssim ascens a l'ACB després d'un recital de joc al Príncipe Felipe. (91-64) Els deixebles de Curro Segura s'han imposat amb claredat a l'Hospitalet que descendeix a la LEB Plata encadenant deu derrotes. El pavelló del conjunt aragonés estava ple a vessar i a l'ambient es respirava un aire festiu, que presagiava la festa que es produïria a Zaragoza unes hores més tard. El primer període va ser força igualat amb alternances a l'electrònic. Al segon, els locals van prémer l'accelerador conscients de l'importància d'obtenir un triomf. Van encarrilar l'objectiu guanyant d'onze punts al descans. L'Hospitalet sabia que la seva mort era molt propera i factors com la falta d'encert d'Antelo van acabar de rematar un equip enfonsat. El darrer quart seria un tràmit ja que els dos equips sabien que ja no formaven part de la LEB Or. La diferència és que els locals aconseguien la gloria, l'ascens, i els visitants anaven a parar a l'infern de la LEB Plata. Cal destacar la lluita sota els cèrcols de Starosta, la facilitat anotadora de Quinteros o la llum pròpia amb que brilla Darren Phillip. No obstant, el premi és de tot l'equip (s'inclouen la directiva i el cos tècnic) ja que sense ells, Zaragoza no hauria recuperat la categoria que va perdre fa dotze anys. D'altra banda, " La LEB a Lleida " lamenta la pèrdua d'un equip català com l'Hospitalet i encoratja el club de les nostres terres, el Plus Pujol, a lluitar per objectius ambiciosos. Precisament, cal destacar que l'equip d'Edu Torres va desfer-se del Bruesa i hagués regalat l'ascens als de Curro Segura encara que ells no haguessin fet els deures. Les ajudes externes no van ser necessàries i Matías Lescano va poder aixecar el trofeu que acredita el Cai Zaragoza com el campió de la LEB Or 2007-08. ENHORABONA CAMPIONS!!!

PARTITS JORNADA 33 9/5/08
Beirasar Rosalía - Leche Río Breogan 64-93
Alicante Costa Blanca - La Laguna Canarias 79-86
Alerta Cantabria - CB Villa de Los Barrios 76-73
Aguas de Valencia Gandía - Melilla Baloncesto 84-64
Ford Burgos - Basquetinca.com 90-74
C.B. Ciudad de Huelva - Palma Alcudia 94-89
Basket Cai Zaragoza - C.B. L'Hospitalet 91-64
Bruesa GBC - Plus Pujol Lleida 76-79
Tenerife Rural - U.B.La Palma 111-89

L'Alicante Costa Blanca no ha fet els deures en el duel que l'ha enfrontat a un Ciudad de La Laguna que es jugava l'accés a la segona fase. La derrota, per 79-86, ha estat la primera de l'etapa d'Óscar Quintana. Els canaris han demostrat que mereixen jugar els play-off mostrant-se netament superiors a una de les millors plantilles de la competició. El primer quart va ser favorable als visitants que van aconseguir les primeres rendes però el segon va estar dominat pels locals que redreçaven el rumb arribant al descans amb un ajustat 41-43. El tercer quart va ser el decisiu ja que els alacantins van esborrar-se de la pista permetent als canaris sentenciar el resultat. Les anotacions de Levi Rost o Coego van repetir-se en nombroses ocasions. Els de casa van intentar solucionar la desfeta al darrer període però la diferència ja era massa gran per poder ser esborrada completament. Qui no va fallar va ser el Leche Río Breogan. Els homes de Paco García van endur-se el derbi gallec amb una facilitat intimidadora que ja han exhibit en més d'una ocasió. Els visitants van iniciar el matx amb seguretat i convicció però els compostel.lans es mantenien vius gràcies a les ganes amb que afrontaven l'encontre. Al segon parcial, el Breogan va passar per sobre del rival com una piconadora i va deixar la victòria quasi vista per sentència. La igualtat dels dos quarts restants no va permetre al Rosalía maquillar l'electrònic i el resultat final va ser un contundent 64-93.

El Plus Pujol Lleida ha aconseguit donar la sorpresa a Sant Sebastià i segueix tenint opcions d'aconseguir el factor pista al primer encreuament de play-off. Els homes d'Edu Torres han disputat un bon partit demostrant que fora de casa juguen amb més tranquil.litat. El marcador sempre ha estat equilibrat però el ritme del joc estava a les mans dels jugadors blaus. No obstant, han hagut de patir ja que el matx no s'ha sentenciat fins que Fergerson ha recuperat una pilota vital en el darrer atac del Bruesa. La victòria dels lleidatans al pavelló del segon classificat ha estat per un ajustat 76-79.

El partit ha començat amb un gran encert exterior i els primers punts d'ambdos equips eren fruït de diversos triples. Un llençament de tres de l'MVP de la lliga, Andy Panko, responia a l'anterior que havia anotat Marcus Vinicius situant el 6-3 a l'electrònic. A continuació, van ser dos especialistes en el tir exterior els que van encertar els seus triples: Alberto Miguel i Issac López. Un altre triple, obra de Schraeder, donava als locals el primer avantatge significatiu. No obstant, un parcial de 0-8 liderat per Vinicius otorgava als blaus la seva primera renda del partit. Llavors, s'entraria en uns minuts d'igualtat en que cal destacar els triples dels bases (Uriz i Comas) i la contundència dels pivots (Doblas i Hettsheimeir). El marcador al finalitzar el primer període, 24-24, era un fidel reflex del que s'estava veient a la plaça de toros d'Illumbe. Els de Lleida continuarien mostrant-se com un grup sòlid al següent quart i s'adjudicarien les primeres cistelles. Arteaga intentava que el seu equip tornés a liderar l'electrònic però el gran estat de forma de Rafa Hettsheimeir ho impedia. Les cistelles del pivot brasiler i les del seu capità, Jaume Comas, incrementaven l'avantatge visitant fins a marges molt propers als deu punts. Pablo Laso es veia obligat a demanar temps mort i la jugada li sortiria bé tot i que la primera cistella després d'aquesta aturada va ser de Fergerson. Fou Hopkins qui assumí els galons i començà a retallar el desavantatge que havien creat els d'Edu Torres. L'ajuda inestimable que va rebre de Panko propicià que el matx s'equilibrés fins al 37-38. Va ser llavors quan els brasilers del Plus Pujol van fer gala del seu coratge i el marcador tornà a decantar-se cap al bàndol forani. Un tir lliure de Comas tancava la primera meitat amb un 39-43 que deixava l'encontre molt obert.

Els deixebles de Torres sortien endollats a la represa i aconseguien un 0-5 inicial gràcies a una cistella de Rafael i un triple d'Alberto Miguel. No obstant, els locals s'esforçaven a remuntar el matx i un ex-jugador blau, Salva Arco, s'encarregava d'apropar els seus a un sol punt. Faverani i Panko també es mostraven encertats i el Plus Pujol aguantava el tipus com podia. Amb un intercanvi de cistelles, els lleidatans recuperaven una mica del terreny perdut. Brown llimava de nou el desavantatge del seu equip mitjançant dos tirs lliures i, posteriorment, Faverani capgirava el marcador. Els darrers punts del tercer quart eren de Mainoldi que situava un 56-57 que presagiava taquicàrdies a la grada. L'últim dels parcials començava amb l'inspiració de Christian Maraker. Dos bàsquets del suec (el primer una bonica cistella a anella passada) retornaven els cinc punts de renda al conjunt català. A continuació, els afeccionats del Bruesa veien punts del seu equip però també del rival i les diferències es bellugaven de manera molt poc ostensible. Cal destacar les jugades de 2+1 de Panko i Mainoldi. Després d'uns minuts en que ambdos plantilles cometrien nombroses errades, Uriz anotava un triple que donava oxigen als seus companys ajustant al màxim el resultat. L'alegria dels bascos arribaria poca estona més tard ja que Panko avançava el Bruesa amb un altre llençament perimetral. Després d'una cistella d'Alberto Miguel i una altra d'un clarivident Panko, Hopkins clavava un triple lateral al límit de la possesió. La jugada, a menys de quatre minuts per la conclusió, col.locava al lluminós el resultat de 74-70. Aquestes circumstàncies haurien enfonsat el Lleida dels darrers partits a casa, aquell equip que ha jugat tensionat i angoixat per la por a perdre. Però en aquesta ocasió, la manca de pressió i el fet de jugar lluny del Barris Nord serien factors aliats pels blaus. L'aparició d'Alberto Miguel seria una altra de les claus del triomf final. El matx tornava a registrar l'empat després d'una cistella de l'escorta càntabre i una altra de Rafael aprofitant un contratac. Perdent de dos punts, Alberto Miguel se la jugava amb un triple que traspassava l'anella i retornava el comandament al conjunt foraster quan ja no restaven ni dos minuts pel desenllaç. Panko no tenia la mateixa sort que Alberto en la següent possesió i el Plus Pujol tenia l'opció d'encarrilar l'encontre de manera gairebé definitiva però les presses de Fergerson, excessivament individualista, propiciaven la recuperació de pilota local. Els àrbitres xiularien tres segons en zona i el 76-77 es mantindria a 37 segons del final. Coses del destí, seria Fergerson qui donaria el pas definitiu cap a la victòria i no pas Alberto Miguel com semblava. El de Laredo no transformaria el que semblava el darrer atac del Lleida Bàsquet i Uriz recollia la pilota decisiva a deu segons del final. Tocava patir i totes les mirades estaven fixades en el moviment de la pilota. Llavors, el base del Bruesa va patir l'infortuni de relliscar i un fugaç Fergerson, amb tota la velocitat de la seva ànima, va endur-se la pilota i va encistellar sense oposició el definitiu 76-79. Ja no hi hagué temps per a més i els d'Edu Torres segueixen amb opcions d'acabar la lliga cinquens. Per la seva part, els de Pablo Laso s'acomiaden de les remotes possibilitats de guanyar la LEB i es centraran en mantenir el segon lloc.

L'Alerta Cantabria segueix viu en la batalla per evitar el descens després d'una patida victòria en l'últim partit a Santander. Els locals van imposar-se al conjunt de Los Barrios per un ajustat 76-73 que es decidí en els darrers deu segons. La primera part de Johnson i Guillén va ser molt bona i la parròquia local somniava amb la salvació tot i que els visitants no es desenganxaven. La lesió de Guillén al tercer assalt semblava tórcer la situació però els cántabres van sortir il.lesos del matx. No obstant, els gaditans guanyaven per tres punts quan el cronómetre ja assenyalava el darrer minut de l'encontre. Un triple de Johnson i la posterior errada de Moss deixaven el partit empatat a deu segons de la botzina. Una estúpida falta dels andalusos els va costar el triomf encara que s'asseguren el play-off matemàticament. Un equip que s'acomiada de la segona fase és el Melilla Baloncesto. Els de Paco Olmos van caure contundentment a la pista d'un Gandía que es jugava la permanència, i la va aconseguir. Dan Grunfeld va donar la primera empenta al seu equip que havia començat perdent. A partir d'aquest moment, les diferències només es van bellugar a favor dels llevantins ja que els nord-africans havien perdut tota la benzina. Cal dir que el Melilla va patir seriosos problemes per arribar a disputar el matx a causa dels vols. La Federació va negar-se a aplaçar el partit i, probablement, el cansament dels jugadors els passà factura propiciant el 84-64 definitiu. D'altra banda, el Tenerife Rural va adjudicar-se el derbi canari que l'enfrontava a l'UB La Palma i dependrà d'ell mateix per acabar cinqué. (111-89) El partit va ser fàcil pels locals que van tornar a exhibir una facilitat anotadora immensa. Ara, el conjunt de La Palma torna a endinsar-se als darrers dos llocs de la taula i haurà d'esperar les entrepussades del Palma Alcudia o l'Alerta Cantabria durant la propera jornada, la definitiva.

Partit èpic a Huelva. El conjunt local (que com tothom sap només disposa de sis jugadors) va imposar-se al Palma Alcudia després de tres pròrrogues! El resultat final, 94-89, demostra que el matx no va ser d'alt ritme anotador ja que no es van jugar 40 minuts sinò 55. Els primers minuts van ser favorables al lluitador equip local. Al segon període van aconseguir enlairar-se a l'electrònic gràcies a bones actuacions com la de Bennerman. Els balears van reaccionar a la represa conscients del que es jugaven, la salvació. El desenllaç va ser molt igualat i Morón va forçar el temps suplementari. Intercanvi de cistelles i parcial de 10-10 en aquests cinc minuts. De nou al temps extra, on els andalusos només disposaven de cinc jugadors, tampoc es va poder desfer l'empat. La tercera pròrroga per fi fou definitiva gràcies als triples de Bustamante. Cal remarcar el partidàs del visitant Kornegay i, sobretot, la lluita i el valor d'aquests sis jugadors del Huelva que estan deixant-se la pell pel seu club cada setmana. Per últim, el Ford Burgos va guanyar 90-74 a un Inca ja salvat i manté viu el somni de disputar el play-off. Els de Casadevall hauran de sumar un triomf la setmana vinent i esperar una entrepussada del Ciudad de La Laguna.

2.5.08

Jornada 32

EL CAI ZARAGOZA A L'ACB...

L'eternament desitjat ascens del Cai Zaragoza a la lliga ACB està a punt de certificar-se matemàticament. A tres jornades de la conclusió de la lliga regular, l'equip de Curro Segura es troba a un sol triomf de la màxima categoria. Aquest previsible darrer escull serà un Palma Alcudia que es troba en l'aferrissada lluita per no descendir. La delicada situació dels mallorquins obliga els aragonesos a viatjar a les Balears amb total precaució. No obstant, no hem de rebutjar la possibilitat d'ascens del Cai abans de disputar el matx ja que una derrota del Bruesa avançaria la celebració del conjunt vermell. El rival dels bascos, l'Hospitalet, es troba a un pas de l'infern ja que és el fanalet roig de la classificació. És evident que els barcelonins arriben a la cita molt necessitats i no volen fallar al seu feu, el pavelló Hospitalet Nord. Així, l'únic que està assegurat és l'emoció i l'intriga. Ara bé, a ningú se li escapa que el Cai Zaragoza ja té els dos peus a la categoria superior.

El Plus Pujol Lleida també es troba, probablement, davant el partit més important de la temporada. Els nois d'Edu Torres s'enfronten al Tenerife Rural amb el play-off ja assegurat però amb l'objectiu d'aconseguir una cinquena posició vital que permeti preparar amb garanties l'assalt a la Final Four de Cáceres. Les dos plantilles estan lluitant per aquesta privilegiada posició desde fa moltes jornades i són conscients que es decidirà en aquest duel. Si els lleidatans s'imposen per una renda mínima de sis punts, la cinquena plaça ja serà un fet matemàtic. Cal destacar que l'equip canari és el que s'ha enfrontat més vegades al Lleida Bàsquet al llarg de la seva història. El Beirasar Rosalía és el tercer aspirant al factor pista a l'eliminatòria de quarts de final dels imminents play-off i rep al poderós Alicante com a "tapat". Els compostel.lans juguen contra un equip que encara lluita pel segon lloc i saben que la dificultat del matx és extrema però no renuncien a res. Si donessin la sorpresa, tindrien molts números d'escalar alguna posició aquesta mateixa setmana.

La lluita pel descens promet un cap de setmana taquicàrdic als equips implicats. Ja hem comentat la difícil situació del Palma i l'Hospitalet però quatre equips més es jugaran les garrofes en aquesta antepenúltima jornada. Aquests són l'Alerta Cantabria, el Bàsquetinca.com, el Gandía i la UB La Palma. Els de Santander viatgen a l'infern de La Laguna. L'equip local passa per un mal moment i és conscient de que amb una nova entrepussada podria dir adéu al somni de jugar la segona fase. Els visitants volen mirar el futur amb optimisme però als seus pitjors somnis veuen el feu canari com la seva tomba, com el seu declivi a la LEB Plata. L'Inca, que havia reaccionat fa unes jornades, torna a involucrar-se en una batalla perillosíssima. Un triomf dels seus perseguidors acompanyat d'una derrota seva en el partit que els emparellarà amb el Ciudad de Huelva podria fer caure l'equip balear a les posicions que creien haver abandonat definitivament. Un altre implicat, la UB, vol demostrar a Miraflores que la darrera entrepussada no va significar cap canvi de dinàmica sinò que segueixen sent aquell equip gairebé insuperable que va encadenar sis triomfs consecutius. El principal obstacle és el nom del rival, un Breogan que no s'hi juga gran cosa en l'encontre però que no estarà disposat a fer cap favor als locals. L'últim equip que anhela continuar a la LEB Or és l'Aguas de Valencia Gandía. Els llevantins arriben al matx amb força moral i es consideren capaços de superar un Los Barrios que intentarà segellar la seva participació a la post-temporada. Un rival directe dels gaditans, el Melilla, espera amb candeletes la visita d'un Burgos que ja no es juga res més que l'honor.

PARTITS JORNADA 32 2/5/08
C.B. L'Hospitalet - Bruesa GBC 94-102
Basquetinca.com - C.B. Ciudad de Huelva 92-64
Melilla Baloncesto - Ford Burgos 75-81
CB Villa de Los Barrios - Aguas de Valencia Gandía 86-74
La Laguna Canarias - Alerta Cantabria 82-72
Beirasar Rosalía - Alicante Costa Blanca 60-82
U.B.La Palma - Leche Río Breogan 73-82
Plus Pujol Lleida - Tenerife Rural 83-93
Palma Alcudia - Basket Cai Zaragoza 77-72


Anunciàvem a la prèvia que el Cai Zaragoza estava a punt de consumar el seu ascens. No obstant, a causa del gran nombre de campanades que es donen en aquesta competició, no ens atrevíem a donar per fet un ascens que els aragonesos ja celebraven. I de nou es va demostrar que fins que les matemàtiques no confirmen el destí dels equips, és una autèntica travessa pronosticar resultats. El Cai haurà d'esperar una setmana més per celebrar el campionat quan abans de jugar el seu matx a Mallorca ja agraïa a l'Hospitalet el favor de derrotar el Bruesa. Però va aparéixer Schraeder per clavar un triple agònic sobre la botzina que forçava una pròrroga que ja no tindria color. El partit a les terres del Llobregat va començar amb dosis d'igualtat. L'intercanvi de cops de les dues plantilles era constant i l'equip ribereny, greument amenaçat pel descens, aconseguia anar-se'n al descans amb una curta renda. El tercer període seria dels bascos ja que amb jugadors com López, Andrade o Panko capgiraven el matx. No obstant, els joves jugadors de Mateo Rubio no es donaven per vençuts i acariciaven el triomf gràcies als punts dels seus jugadors estrella, Ibaka i Taylor. L'esgotament provocat per la manca d'efectius (es van produïr un parell d'expulsions) i la sort del postrer triple de Ross Schraeder van conduïr el duel fins a una pròrroga que va ser dominada de principi a fi pels deixebles de Laso. (94-102) El Cai s'havia endut de retruc una petita frustració per l'ensopegada del conjunt català però esperava amb neguit el salt inicial del matx a les Balears per tal d'ascendir. Els de Curro Segura van oferir al Palma Arena un dels pitjors partits de la temporada. Aquell equip que havia meravellat en un ampli ventall de jornades veia com un equip de la zona baixa aplaçava una setmana més el seu retorn a l'ACB. El partidàs de Puyada i els constants errors visitants en els tirs lliures propiciaven un final igualat. El triomf (77-72) va somriure al Palma Alcudia i els de Zaragoza hauran d'ajornar la festa amb el consol de poder celebrar-la a casa.

L'Alicante Costa Blanca va tornar a demostrar que amb l'arribada d'Óscar Quintana s'ha carregat les piles. Va exhibir contundència i duresa defensiva en un matx que es va endur per un clar 60-82. Tot i l'estirada inicial dels gallecs, els alacantins van anar llimant les diferències fins que les van esborrar completament. La lesió de Brad Oleson al segon període va ser un obstacle massa gran pels locals que no van aixecar el cap a la represa. Els compostel.lans no trobaven el camí a la xarxa de l'anella rival i els foranis van anar augmentant l'avantatge gràcies a l'alt encert en el tir de Coppenrath o Carroll. D'altra banda, el Breogan també va sumar una nova victòria que serà important en la missió d'arribar en bon estat al play-off. (73-82) La víctima va ser la UB La Palma que encaixa la segona derrota consecutiva després de l'espectacular reacció que havien protagonitzat fa escasses setmanes. L'espectacular actuació de Jeffers va ser clau en un matx que es caracteritzà pel gran nombre de tirs lliures intentats. Els canaris hauran de continuar batallant per la permanència mentres que els de Paco García seran quarts passi el que passi en les dues jornades restants. Un altre equip que jugarà els desitjats play-off és el Villa de Los Barrios. Va aconseguir l'objectiu a costa d'un Gandía que no ha segellat la permanència. (86-74) Els llevantins van iniciar el partit amb força però, amb el pas dels minuts, els gaditans van anar llimant el desavantatge. Un tercer quart péssim del Gandía va ajudar els de Moncho Fernández que van jugar els minuts finals amb tranquil.litat.

El Plus Pujol Lleida ha encaixat una decebedora derrota en el matx disputat al Barris Nord contra el Tenerife Rural. Els deixebles d'Edu Torres han deixat escapar la cinquena posició que garanteix el factor pista en l'eliminatòria prèvia a la Final-Four en una segona part on s'han vist superats per un rival netament superior. La primera part dels lleidatans ha estat òptima però amb el pas dels minuts s'ha esfumat un partit trascendental. El resultat final, 83-93, no fa justícia al que han vist les gairebé 5000 persones que han assistit al Barris Nord.

El partit va començar amb emoció i a l'ambient es respirava l'importància del resultat. El conjunt canari aconseguia els primers avantatges gràcies als bons percentatges de jugadors com Lampropoulos i els nois d'Edu Torres començaven a patir els nervis. Llavors, la defensa blava va ser la clau ja que va propiciar nombroses pèrdues de pilota del Tenerife. Aquestes recuperacions finalitzaven amb cistelles fàcils de Brian Jones al contratac que restablien la igualtat. Dave Fergerson, mitjançant un triple, empatava el matx a divuit punts. Dues esmaixades de Rafael aixecaven els espectadors dels seients i li donaven avantatge al conjunt local. Un triple de Mainoldi sobre la botzina del primer quart situava un esperançador 25-20. Les esperances de l'equip casolà s'incrementarien al segon assalt. Només començar, el Plus Pujol obria escletxes importants al marcador i somniava amb capgirar l'average de cinc punts de la primera volta. Una sòlida defensa i l'encert de Thompson o Rafael elevaven els marges dels de Lleida fins a tretze punts. L'intercanvi de cistelles va ser la tònica dels darrers minuts de la primera meitat. Dos triples de Berni Àlvarez i dues cistelles interiors de Christian Maraker eren el bagatge del Plus Pujol Lleida mentres que els foranis anotaven de la mà de Barbour, González o Wachsmann. La victòria i l'average es quedaven a casa al descans i el panorama permetia ser optimista amb el resultat de 49-37.

A la represa, el matx s'omplia d'emoció i taquicàrdies ja que l'equip de Rafa Sanz escalfava el canell transformant un partit de bàsquet en un concurs de triples. Vuit llençaments de tres consecutius van traspassar l'anella. El vencedor d'aquest tram espectacular va ser el conjunt tinerfeny que va anotar cinc triples. Tres van ser obra d'un inspiradíssim Sánchez encara que Marcus Vinicius també es mostrava inspirat amb dos encerts, tot i que el llençament exterior no és la seva principal virtut. Els blaus ja havien tocat sostre i, en canvi, el Tenerife Rural no perdia l'espurna. A les cistelles de Sánchez s'hi van afegir les de Lampropoulos i, sobretot, les de Barbour. Els triples continuaven fent acte de presència ja que Alberto Miguel n'anotaria dos de consecutius. No obstant, els trenta punts que acabarien encistellant els visitants enfonsaven la moral dels d'Edu Torres que començaven a notar la por a perdre. S'iniciava el darrer assalt amb un 72-67 que ho deixava tot per decidir. L'equip insular arribava amb molta moral a aquest període i jugava amb les idees clares. Ben aviat, s'haurien col.locat a un sol punt per mitjà de Julio González. El Plus Pujol lluitava per mantenir l'avantatge que arrossegava dels dos primers quarts, però Barbour encara havia de demostrar que és el màxim anotador de la competició. Cistelles inversemblants de l'aler americà capgiraven el marcador. La defensa blava no podia fer res per aturar les seves genialitats que, sovint, venien acompanyades de punts de Lampropoulos. Un parcial de 4-0 concluït amb una recuperació de pilota del capità local tornava a avançar el conjunt del Barris Nord. Però els afeccionats que omplien les grades no tornarien a disfrutar del triomf dels seus ídols. Els errors de Thompson en els tirs lliures van ser inoportuns i, alhora, molt determinants ja que van evitar que es pogués respondre les cistelles d'Alfons Albert. Alberto Miguel alimentava les esperances del Lleida Bàsquet amb una cistella que situava el 83-86 a menys de dos minuts pel so de la botzina. El jugador càntabre disposaria del llençament clau del partit, un triple que hagués establert la igualada ja en el darrer minut. La pilota no va voler entrar i la cinquena plaça s'esfumà. No obstant, Jaume Comas va estar a punt de retallar els marges visitants a només dos punts amb una penetració que, un altre cop, escopí l'anella. A partir d'aquest moment, només el Tenerife va seguir anotant ja que el seu rival ja havia llençat la tovallola entregant-se al que ja era inevitable, la derrota. Els sis darrers punts dels de Rafa Sanz van ser fruïts de tres faltes personals, la darrera fou antiesportiva. Amb aquest resultat, 83-93, el Plus Pujol perd la cinquena posició en benefici del seu rival, el Tenerife, quan tan sols resten per disputar dues jornades.

L'Inca va certificar la seva continuïtat a l'Adecco LEB Or al desfer-se sense problemes del Ciudad de Huelva. (92-64) El parcial inicial de 12-2 va començar a marcar terreny i el 26-9 del final del primer assalt ja semblava decisiu. Stacey i Hamilton van ser els millors del conjunt balear que va tenir una segona part molt plàcida. Gens plàcid, en canvi, va ser el partit del Melilla. Els homes de Paco Olmos van acabar el matx en que es jugaven el play-off derrotats i veuen com el seu rival, el Burgos, l'iguala a triomfs. Els marges entre els dos equips van ser sempre lleugers. Ara bé, quasi sempre eren favorables a l'equip castellà. El darrer quart mostrava sempre un marcador obert. En els dos minuts postrers, Vallmajó col.locava els seus companys a només tres punts. No obstant, el jugador gironí acabaria expulsat i Boccia i Lorant rematarien la feina amb el 75-81 definitiu. Per últim, cal comentar que el conjunt nord-africà ha abandonat les nou primeres posicions ja que el Ciudad de La Laguna va recuperar el bon nivell de joc al seu pavelló. Va guanyar (82-72) i, a més, va fer un favor als equips de la zona baixa enfonsant a l'Alerta Cantabria a la zona de descens. El primer quart va ser la clau ja que els locals van agafar un avantatge molt gran que van gestionar sense gaires ensurts. Donaldson i Detrick van ser els millors del conjunt canari i Guillén va enlluernar en el bàndol visitant.