23.1.09

Resum Final 1ra Volta

El Lucentum no cedeix


La primera volta de l'Adecco LEB Or ja ha finalitzat i ho ha fet amb duels apassionants, els quals no s'han decidit fins als darrers segons. Han estat tres jornades que han servit per garantir la participació a la Copa Príncipe del Lucentum Alicante i del Melilla. Els alacantins, com a líder invicte de la competició, tindran el privilegi d'organitzar l'esdeveniment. Pel que fa al Plus Pujol Lleida, les coses no rutllen massa bé ja que després de guanyar a Cáceres s'ha perdut contra el Breogan i en el desplaçament a Vic. A continuació, farem un breu repàs d'aquestes tres jornades en que comentarem només aquells partits que hem considerat més destacats. Això sí, no quedarà cap resultat per saber.

JORNADA 15
El C.B. Vic ha estrenat el seu nou pavelló amb victòria. Ha vençut justament al Villa de Los Barrios malgrat que s'ha complicat la vida en el tram final de l'encontre i ha acabat patint. (75-74) Els andalusos van jugar una primera part horrible però van tornar a recórrer a l'èpica per capgirar un partit. No obstant, aquest cop va sortir creu i van haver de tornar a casa sense la posició de play-off que posseïen a l'inici de la jornada. Els locals van començar amb força i van enlairar-se ràpidament al lluminós davant un rival que no oposava resistència. Les diferències s'incrementaven per moments i s'apropaven a la vintena sense que cap jugador visitant pogués fer-hi res, ni tan sols el sempre brillant Richi Guillén. Així, s'arribà al descans amb un marcador abultat (40-25). El tercer període va ser clau ja que va suposar l'inici de la remuntada del Los Barrios. Liderats per Levi Rost, els homes de Moncho Fernández es van posar les piles i van instaurar els nervis a les grades d'un pavelló ple a vessar. Malgrat el gran tercer assalt del conjunt forani, els de Xavi García encara manaven per vuit punts al començament d'uns deu minuts finals que es presagiaven trascendentals. Els presagis no s'equivocaven ja que l'emoció anava creixent de manera inversament proporcional a la diferència entre ambdós equips ja que aquesta cada cop era més minça. Així, fins a arribar al 75-74 quan encara restava més d'un minut per disputar-se. Incomprensiblement, ningú aconseguí anotar cap punt més i la victòria es quedà a casa. L'afició vigatana esclatà d'alegria però, abans, va haver d'aguantar la respiració en els últims vint segons ja que Vallmajó disposà de dos tirs (un triple i una penetració in extremis) que haguéssin canviat el signe del partit.

C.B. VIC: Manzano (6), Jiménez (0), Sàbat (16), Palacios (8), Llorca (5), Kiefer (16), Feliu (9), Marcos (10), Amador (0) i García (5).

CB VILLA DE LOS BARRIOS: Sánchez (4), Alba (9), Guillén (14), Picó (0), Rost (18), Castro (6), Iturbe (6), Vallmajó (6), Schraeder (6) i Chagoyen (5).

Parcials: 19-14, 21-11, 16-23, 19-26.

A Valladolid, es va poder viure el duel entre els dos rescièn descendits de la lliga ACB. Un partit que va saldar-se amb victòria del conjunt local en detriment d'un Grupo Begar León que perd pistonada a mesura que avança la competició. Els de Porfirio Fisac engreixen encara més la seva ratxa de victòries i ho fan en un encontre de màxima rivalitat regional. Van ser superiors al rival en tots els aspectes del joc, exceptuant el rebot, i el triomf per 79-69 és totalment just. Els morats van decantar la balança gràcies a la seva exultant defensa i al bon joc dels exteriors en els instants definitius. El primer quart va ser un monòleg dels locals, la renda dels quals arribà als dotze punts després d'un triple de Dumas. La dinàmica s'invertia al segon assalt i els lleonesos s'apropaven fins a només tres punts a l'arribada del descans. Fins i tot van remuntar a la represa malgrat que l'alegria els hi va durar poc i els locals van agafar un altre cop el comandament del matx. La diferència amb que afrontaven el darrer dels parcials (57-55) feia pensar en que els caldria patir molt per tombar al rival però, finalment, la victòria va ser més clara del que es podia esperar. El partidàs de Van Lacke, Battle, Baldo, Dumas o Pavlidis van ser factors insuperables pels nois de Javier de Grado.

CB VALLADOLID: Van Lacke (11), De la Fuente (10), Hernández (7), Puyada (3), Jorssen (2), Pavlidis (8), Battle (11), Baldo (14) i Dumas (13).

GRUPO BEGAR LEÓN: Gilbert (20), Bernabé (4), Bradshaw (6), González (5), Peterson (10), Stacey (6), Rocchia (7) i Báez (11).

Parcials: 25-13, 16-25, 16-17, 22-14.

El Plus Pujol Lleida va tornar de Cáceres amb la novena victòria de la temporada després de desenvolupar un magnífic joc col.lectiu que va ser superior a l'individualista dels extremenys, massa dependents de l'aportació de Simien (67-76). El Breogan tampoc perdonava i s'imposava al Ciudad de La Laguna en un partit avançat (86-77) mentres que l'UB La Palma no tenia pietat del Bàsquet Mallorca (85-69). La nota sorprenent de la jornada la trobem a Santiago de Compostel.la on el Rosalía va encaixar una aplastant derrota contra l'Axarquía, demostrant que no té cap tipus de confiança en assolir la permanència (61-100). Una altra pallissa va produïr-se al Centro de Tecnificación (90-60) ja que l'Illescas no va tenir en cap moment capacitat de reacció contra un equip molt superior. El Melilla Baloncesto, per la seva part, també va fer bons els pronòstics al derrotar el Gandía (72-56) i el Tenerife no va patir en cap moment per deixar enrere un Ford Burgos que baixa el nivell quan juga contra els equips capdavanters (97-75).


JORNADA 16
El Lucentum Alicante va certificar matemàticament el seu accés a la final de la Copa Príncipe guanyant a domicili al sempre complicat Clínicas Rincón. (71-80) El matx va ser més difícil del que sembla a simple vista ja que es va decidir al temps suplementari. Els malaguenys van acusar un inici nefast (0-13) que els va fer anar sempre a remolc, perdent moltes opcions de sorprendre al líder de la categoria. Els alacantins, liderats per Coppenrath, eren conscients de la importància del matx i van jugar a un nivell altíssim de concentració. L'equip de Paco Aurioles, amb el suport de la seva afició, va intentar la proesa a l'últim període i a base de coratge la va aconseguir. Un impactant parcial de 15-2 al final del partit va portar l'encontre a la pròrroga. Un bon regal pels afeccionats, cinc minuts més de bàsquet. Però el regal no va venir acompanyat d'un premi extra ja que els de casa van patir el desgast físic dels quaranta minuts anteriors i només van ser capaços d'anotar tres punts, un botí incomparable amb els dotze aconseguits pel conjunt d'Óscar Quintana.

CLÍNICAS RINCÓN AXARQUÍA: Williams (8), Fuentes (0), López (12), Chylinski (13), Díaz (0), Cortaberría (16), Cobos (3), Faverani (5), Prestes (12) i Movilla (2).

LUCENTUM ALICANTE: Hernández (5), Cazorla (4), Rejón (8), Llompart (4), Urtasun (13), Andriuskevicius (6), García (8), Hill (16), Weigand (2) i Coppenrath (14).

Parcials: 14-22, 12-14, 16-20, 26-12, 3-12.

Un altre equip potent que va patir per guanyar va ser el Tenerife Rural. Els deixebles de Rafa Sanz es van haver de sacrificar al màxim per poder tombar un combatiu Gandía que no aconsegueix evitar els llocs de descens. La victòria tinerfenya, tercera consecutiva, permet al conjunt insular mantenir la tercera posició pressionant als dos equips que el precedeixen. El conjunt valencià va intentar-ho tot i, per començar, va sortir a la pista disposat a trepitjar al rival. Els visitants, en canvi, no estaven mostrant la seva intensitat habitual i això es palpava en un marcador que cada cop era més favorable als locals. (21-13 al final del 1r quart) El segon assalt va significar el resorgiment del Tenerife que, gràcies a Hamilton, va anar llimant les diferències fins a situar-se dos punts per damunt de l'adversari. (34-36 al descans) Els foranis no van donar tantes facilitats a la represa i això va ser determinant per anar enfonsant un equip amb la moral molt baixa. Els de Pepe Rodríguez buscaven retallar la diferència per la vía ràpida, a cop de triples, però no era el seu día i malgastaven gran part de les possesions. Malgrat que el Tenerife tenia el matx encarrilat, set punts quan encara resten deu minuts són molt poca cosa en bàsquet. Amb aquesta frase al cervell el Gandía va lluitar per remuntar però no va poder aconseguir-ho ja que els visitants, amb suor i llàgrimes, van adjudicar-se el partit. (71-77)

GANDÍA BÀSQUET: Zagorac (3), Miller (8), Vrecko (3), Evora (0), Ibarra (12), Robinson (16), Morley (22), González (0), Luengo (2), Brown (5).

TENERIFE RURAL: González (8), Sánchez (7), Wachsmann (2), Sánchez (6), Boccia (5), Carroll (6), Maraker (5), Antelo (11), Rodríguez (3) i Hamilton (24).

Parcials: 21-13, 13-23, 19-24, 18-17.

El Cáceres no passa per un bon moment i ha encaixat la segona derrota consecutiva al seu pavelló a mans del Grupo Begar León (54-69). En un autèntic partidàs, el Burgos ha tallat l'excel.lent trajectòria del Valladolid en un matx que ha significat el debut de Carles Marco amb el conjunt local (98-91). Menys emoció hi ha hagut a Illescas, on el Melilla s'ha desfet dels de Toledo per un resultat molt clar (68-81) mentres a Mallorca sí hi ha hagut emoció malgrat que el conjunt local rebia la visita del cuer Rosalía (89-85). D'altra banda, el Villa de Los Barrios s'ha refet de la derrota de l'anterior jornada amb un triomf molt treballat en un matx en que l'UB La Palma ha venut molt cara la seva pell (83-79). En canvi, un altre equip canari com el Ciudad de La Laguna ha tancat la jornada amb bona nota i ha recuperat autoestima gràcies al suport dels seus afeccionats (84-71). Per últim, el Plus Pujol Lleida segueix mostrant totes les seves debilitats en els partits que exerceix de local i va sumar una nova derrota al Barris Nord. Ni el mal partit de Cusworth ni la gran actuació de Rafael van ser suficients per enderrocar un Leche Río Breogan que va basar la victòria en un segon quart excepcional ja que la resta de l'encontre va ser força lamentable d'ambdós equips (68-78)

JORNADA 17
El Plus Pujol Lleida no ha pogut cloure la primera volta de la competició amb una victòria al perdre el duel català de la LEB Or que l'ha enfrontat amb el C.B. Vic. (89-76) Els nois d'Edu Torres han vist tallada la bona ratxa com a visitant i veuen frustrades les opcions de barallar-se amb els equips capdavanters. Malgrat no desenvolupar un joc brillant, els blaus tenien encarrilada la victòria fins a un darrer assalt en que els osonencs van trepitjar els lleidatans a cop de triples.

El derbi català de la categoria ha començat amb una cistella del local Matt Kiefer que ha precedit un intercanvi d'errades d'ambdós conjunts. Una cistella de Mendiburu, responent a un triple de Miquel Feliu, ha tornat a equilibrar la situació ben aviat. L'aparició de Hettsheimeir, en un gran estat de forma, situava als visitants per davant al marcador i fins i tot es permetia el luxe d'encistellar un triple (7-13). No obstant, el colombià Palacios s'encarregava de que l'emoció no fugís de l'encontre. Les jugades es caracteritzaven per un excès de precipitació i per la dependència blava del pivot Hettsheimeir. Quan el brasiler deixà d'anotar, el Plus Pujol ho acusà i un triple de Sàbat donava el triomf momentani als osonencs. Així, s'arribà a la finalització del primer període (19-17). Algunes decisions arbitrals polèmiques a l'inici del segon assalt impedien que els lleidatans recuperéssin el lideratge del lluminós i els locals, mitjançant Amador, aconseguien el primer avantatge significatiu del matx. (25-17) La manca d'encert visitant en el tir exterior perjudicava les opcions de remuntada però un triple de Fornas tallava el mal moment de manera sobtada. Lewis col.locava els seus companys a només un punt de l'adversari i, posteriorment, Colom capgirava el resultat amb una inversemblant safata. Ni Alberto Miguel ni Troy DeVries tenien el dia desde més enllà dels 6,25 però sí que es mostrava encertat Roger Fornas, anotant el seu segon triple de la tarda. Diversos tirs lliures, tan del C.B. Vic com del Lleida Bàsquet, mantenien l'equilibri en uns minuts caracteritzats per atacs molt espessos i predomini de les errades sobre els encerts. 34-35 era el marcador en el darrer minut de la primera meitat i ja no es tornaria a bellugar abans del descans. Els deixebles d'Edu Torres van tenir l'ocasió més clara de trencar aquest resultat amb un triple postrer de Salva Arco que no va voler entrar. Així, els dos conjunts se n'anaven als vestidors amb molta igualtat entre ells i desitjos similars per una represa que es presentava apassionant.

Els presagis no semblaven equivocar-se ja que el tercer quart s'iniciava amb un intercanvi de punts entre Feliu i Hettsheimeir. El ritme de joc, més alt que el dels vint primers minuts, afavoria al Plus Pujol que continuava depenent massa dels punts de Rafael sota la cistella rival. No obstant, els locals també tenien la seva principal referència sota els taulers ja que Kiefer feia gala de la seva condició de líder. La seva aportació, unida a la direcció de Sàbat i als punts de Palacios, mantenia viu a un equip que pretenia sumar la segona victòria al seu nou pavelló. El primer triple de Flis semblava donar saba nova als lleidatans però Sàbat va respondre els tres punts a la següent possesió, tornant a enganxar-se al rival en el marcador. Un inspirat Salva Arco es mostrava molt efectiu amb penetracions que evitaven que l'adversari agafés el comandament del partit. Al C.B. Vic li costava anotar i s'anava allunyant dels deixebles d'Edu Torres malgrat que Josemi García, inspirat en atac i incisiu en defensa, es resistia a entregar el matx. Una jugada individual de Marcos sobre la botzina del tercer parcial retallava les diferències fins als tres punts (57-60) i ho deixava tot per decidir. Els vigatans començaven l'últim quart de manera immillorable i gràcies a un triple d'Amador empataven l'encontre a nou minuts i mig de la conclusió. Un parell de minuts després, un contratac de Josemi García avançava als de Xavi García i un triple del mateix jugador encara incrementava més la desfeta visitant. El Plus Pujol estava perdut en atac i, en canvi, els de la província gironina estaven en estat de gràcia i transformaven un nou triple per mitjà d'Héctor Manzano. A cinc minuts del final, els locals encistellaven l'enèsim triple de la tarda i el marge que separava els dos equips ja era de deu punts. I un altre triple, aquest cop de Josemi García amb una mica de sort, deixava el partit pràcticament sentenciat. La defensa ponentina, massa tova, era un autèntic passadís i d'aquesta manera era impossible remuntar. Una frivolitat de Mendiburu, buscant una passada impossible en un clar contratac, acabava de rematar les opcions blaves de tancar amb un triomf la primera volta. Un triple d'un DeVries molt gris minimitzava la derrota fins als deu punts però una falta antiesportiva que suposà l'expulsió de Lewis tornava a eixamplar-la. Finalment, un 2+1 d'un genial Josemi García i una safata de DeVries van finalitzar el partit amb el resultat de 89-76. El Plus Pujol Lleida haurà de lluitar a la segona tanda de la temporada per jugar els play-off mentres que el Vic encara no renuncia a lluitar pel mateix objectiu.

C.B. VIC: Manzano (11), Jiménez (0), Sàbat (16), Palacios (10), Llorca (0), Kiefer (14), Feliu (9), Marcos (3), Teruel (2), Amador (6) i García (18).

PLUS PUJOL LLEIDA: DeVries (9), Mendiburu (9), Hettsheimeir (20), Miguel (5), Fornas (7), Flis (5), Toledo (0), Arco (11), Lewis (8) i Colom (4).

Parcials: 19-17, 15-18, 23-25, 32-16.

Aquesta era una jornada de derbies i les Illes Canàries no volien ser cap excepció. Així, es disputà el primer enfrontament de l'any 2009 entre dos equips canaris al pavelló de Miraflores que registrà la millor entrada de la temporada. Pot ser que hagi estat el darrer derbi a Miraflores ja que el club de La Palma té previst estrenar un nou recinte esportiu la temporada vinent. El bàndol visitant, Ciudad de La Laguna Canarias, va iniciar el matx amb un excessiu nerviosisme i va patir molt a causa del domini de Donaldson sota els taulers. Els d'Alejandro Martínez eren amos de les primeres rendes del partit i finalitzaven el primer assalt amb un marcador cómode per a ells. No obstant, els de Domingo Rodríguez es mentalitzaven al màxim per intentar no cedir massa terreny i van poder arribar al descans amb tot per decidir (36-37). El tercer quart va començar igual que el segon però va acabar amb uns minuts de desconcert visitant que van donar molta vida a un La Palma que, per primer cop en aquest partit, va poder jugar al ritme que li agrada. Aquí va estar la clau de la victòria que finalment es van emportar els locals malgrat que el Ciudad de La Laguna no va llençar la tovallola en cap moment i va posar la por al cos dels jugadors blancs. Un triple de Thomas Terrell, el millor jugador del partit, va sentenciar el partit que acabà amb el resultat de 85-82.

UB LA PALMA: Shaw (0), Canals (2), Yáñez (18), Koffi (11), Sala (11), Suka (3), Kohlmaier (12), Terrell (21), Arrocha (7) i Ermolinski (0).

CIUDAD DE LA LAGUNA CANARIAS: Padgett (9), Urreizti (2), Donaldson (14), Morón (2), Heras (12), Detrick (29), Bustamante (11), Coego (0) i Ruiz de Galarreta (8).

Parcials: 19-25, 17-12, 26-16, 23-29.

El Leche Río Breogan va finalitzar la primera volta amb un convincent triomf al Pazo de los Deportes contra un Cáceres immers en una notable crisi esportiva (87-77). L'altre equip gallec de la categoria, el Beirasar Rosalía, també va guanyar (72-61) i això sí que és notícia ja que els compostel.lans només havien pogut celebrar una victòria en tota la temporada i encadenaven tretze derrotes consecutives. Ja era hora de guanyar! L'inesperada víctima va ser el Villa de Los Barrios. D'altra banda, si un equip segueix intractable aquest és el Lucentum. Els d'Óscar Quintana van tornar a guanyar amb contundència (87-60), en aquest cas al Bàsquet Mallorca, i acaben la primera volta líders en solitari ja que el Melilla Baloncesto va perdre (73-84) contra un especialista en donar la sorpresa com és el Clínicas Rincón de Málaga. Sense contemplacions va desfer-se el Tenerife d'un Illescas que va oferir una imatge molt pobra (94-61) i, amb moltíssim més patiment, el Valladolid va fer el mateix amb un Gandía que va estar a punt de donar la sorpresa (68-67). Per últim, el derbi castellà entre el León i el Burgos va ser tan apassionant que es va haver de decidir en cinc minuts extres. El Burgos, que havia anat sempre a remolc en el temps reglamentari, va ser el vencedor gràcies a una miraculosa cistella de Diego García en l'última jugada de la prórroga (86-88).

4.1.09

14na Jornada

VICTÒRIES PER TANCAR L'ANY

Última jornada de l'any que ha servit per repartir un "Bon Nadal" als diversos equips que s'han imposat en els seus enfrontaments. El Plus Pujol Lleida ha estat un d'aquests beneficiats ja que s'ha desfet del La Laguna en un dels millors partits de la jornada. (Hem inserit el video del partit a sota de la crònica pertinent al matx) El Tenerife Rural també ha tancat l'any amb un somriure ja que ha demostrat que és capaç de véncer al poderós León sense la seva eterna estrella, Antwain Barbour. Durant el mercat nadalenc, incorporaran a l'aler americà Pat Carroll. El jugador formava part del Beirasar Rosalía, equip que s'acomiada del 2008 en zona de descens com el Gandía. Més optimisme es respira a Melilla ja que l'equip nord-africà comparteix el liderat de la categoria amb el Lucentum Alicante. Pel que fa a la zona mitja de la taula, cal destacar la derrota del Cáceres a la pista d'un enratxat Valladolid i la desfeta del Vic en la seva visita a les Illes Balears.

El Plus Pujol Lleida va retornar al camí de les victòries gràcies a una altra exhibició a domicili, on està rendint molt més que al Barris Nord. Els deixebles d'Edu Torres van conquerir l'infern de La Laguna (80-93) i es consoliden a la zona de play-off. Tot el conjunt blau va col.laborar en el triomf però cal destacar l'actuació de Hettsheimeir ja que els seus punts van ser determinants en el resultat definitiu. La derrota canària allunya els groc i negres de les posicions de privilegi.

Els visitants van començar el matx amb força i gràcies a un parell de penetracions agafaven un primer avantatge de 0-4. Malgrat això, els insulars van buscar portar el control del joc i l'empat no trigà en ser una realitat. El primer triple del partit va sorgir de les mans del rus Dmitry Flis i el segon, pocs segons després, el va signar el badaloní Mendiburu. Amb aquestes dues accions, el Lleida va situar el 8-14 al marcador i s'entrà en una fase amb moltes més errades que encerts. Les dues faltes comeses per Gimel Lewis obligaven Edu Torres a substituir-lo per Hettsheimeir, una decisió que donaria un nou aire a l'equip. El brasiler superava a Jakim Donaldson, estrella local, i els afeccionats que omplien el Ríos Tejera començaven a veure que no seria gens fàcil superar als catalans. Un tir lliure del propi Rafael tancava el primer assalt. (17-23) La tònica no s'invertia al segon quart i el triomf momentani no perillava. El gran revulsiu del Plus Pujol en aquests minuts era un implacable Roger Fornas que es posava l'equip a l'esquena i anava sumant de tres en tres. Mitjançant triples i jugades de 2+1, aconseguia que l'avantatge dels seus superés els deu punts. També s'ha de remarcar la seva tasca rebotejadora ja que permetia tenir segones opcions en atac que desesperaven al tècnic local, Alejandro Martínez. Llavors, Edu Torres optà per contemporitzar i situà tres bases a la pista. Això suposava els primers minuts del jove Ory Jorge en aquest encontre. El lleidatà, que no efectuà cap tir a cistella, no desentonà en els pocs minuts que va disputar i va defensar correctament a Jason Detrick. Precisament, l'aler americà del Ciudad de La Laguna era l'únic jugador casolà que estava responent a les expectatives. Una petita remuntada insular va ser tallada en sec per un triple de Quino Colom que va precedir un seguit de pèrdues de pilota del conjunt local que es mostrava impotent. Troy DeVries va aparéixer en el moment clau per encistellar un altre tir de tres punts i la diferència va créixer fins als tretze punts. Semblava que el Ciudad de La Laguna estava ferit de mort però els punts de Detrick aturaven una mica la sagnía. L'aler s'enlairava fins als setze punts. Setze punts en només dos quarts que significaven la salvació d'un equip que no trobava altres recursos. El Plus Pujol, en canvi, seguia en la línia de joc basada en una altíssima anotació i això propiciava que s'adjudiquéssin cinquanta punts abans del descans. Una cistella del base Bustamante permetia als de casa marxar als vestidors amb opcions de remuntar però els de Lleida no mostraven símptomes d'angoixa després d'aquesta postrera cistella que suposà el 43-50.

La gran concentració dels de Ponent es feia pal.lesa a la represa ja que jugaven amb una gran intensitat defensiva, lluitant tots els possibles rebots. La puntería no es perdia i DeVries i Arco anotaven un parell de triples que desconcertaven els afeccionats del Ríos Tejera. La renda visitant ja superava els deu punts i el tercer període no havia fet res més que començar. Els groc i negres buscaven en excés a Detrick i l'americà acusava el cansament i la responsabilitat de ser l'únic jugador capaç de liderar la remuntada. Sense els seus punts, el La Laguna era un equip sense idees i amb massa pocs recursos per plantar cara a un equip tan seriós com el lleidatà. Així, passaven els minuts i els marges entre els dos equips no es minimitzaven. Lewis era una autèntica roca en defensa i col.locava tres taps als jugadors rivals, Arco era una metralleta desde la llarga distància... i Colom dirigia perfectament a l'equip. Un altre triple de l'andorrà significava un nou avantatge del Plus Pujol, 49-66. La quarta falta personal de Lewis conduïa al trinitenc fins a la banqueta i el local Padgett ho aprofitava per tenir més facilitats per anotar sota els taulers. Ben aviat, els blaus ja només vencien per dotze punts. El retorn de Detrick al parquet encara reduïa més la diferència i el matx no es pogué donar per sentenciat al final del tercer quart. (62-72) El Plus Pujol Lleida era conscient de que tenia el partit a la mà però calia mantenir la calma i jugar amb serenor. No obstant, la joventut dels lleidatans va provocar en ells massa precipitacions innecessàries. Volien sentenciar per la vía ràpida i és evident que els triples no poden traspassar sempre l'anella i que, quan es va guanyant, s'ha de saber elaborar jugades amb més parsimònia. Per sort, els canaris estaven realitzant una actuació lamentable e indigna per un equip que aspira a jugar les eliminatòries d'ascens. Ambdos equips van trigar uns quants minuts en anotar però els deixebles d'Edu Torres encara tenien una arma guardada, Rafael Hettsheimeir. El brasiler va començar a anotar i anotar i anotar... sense que cap rival el pogués aturar. Pràcticament, es pot dir que era l'únic jugador que intervenia en el joc. Encistellava totes i cadascuna de les pilotes que li arribaven a les mans fent totalment impossible la remuntada dels de l'illa de Tenerife. Veient aquest panorama, Padgett intentava rivalitzar amb Rafael i els espectadors van presenciar un interesant duel a la pintura. El jugador del Plus Pujol va proclamar-se campió absolut d'aquest duel mentres Colom sentenciava el matx anotant un triple que ampliava la renda fins als quinze punts. Finalment, els canaris van poder maquillar una mica la derrota amb un parell de cistelles al darrer minut que van establir el definitiu 80-93. Sense dubtes, el factor clau del partit van ser els 27 punts d'un Rafael estel.lar que tan sols errà un tir a cistella.

LA LAGUNA CANARIAS: Padgett (11), Calvo (11), Urreizti (0), Donaldson (7), Morón (5), Heras (7), Detrick (23), Bustamante (14) i Coego (2).

PLUS PUJOL LLEIDA: DeVries (12), Mendiburu (3), Jorge (0), Hettsheimeir (27), Fornas (10), Flis (9), Arco (10), Lewis (8) i Colom (14).

Parcials: 17-23, 26-27, 19-22, 18-21.

Tercera victòria consecutiva pel Villa de Los Barrios. El conjunt de Moncho Fernández va iniciar amb mal peu el campionat però s'ha anat refent amb el pas de les jornades i es situa per primer cop entre els nou primers. Aquest cop van superar en un final d'infart, situació a la que s'estan acostumant, al poderós Leche Río Breogan. Els deixebles de Paco García van llençar per la borda el treball de tot el partit en un darrer quart per oblidar. Així s'acaba la ratxa triomfal d'un Breogan que ha arribat a encadenar sis alegries. El partit va ser el més igualat de la jornada i el resultat final (74-73) ho demostra. Després de trenta minuts de bon bàsquet i nombroses alternances al marcador, s'arribà als darrers deu minuts amb un 53-58 que li complicava la vida a l'equip gadità. No obstant, no va rendir-se i continuà somniant en donar la sorpresa. Quan encara restaven cinc minuts per la conclusió, Richi Guillén capgirava el partit i la dinàmica d'aquest. El Breogan ja no tornaria a liderar el resultat malgrat que va intentar-ho fins a l'últim segon. Quedant-ne tretze, els locals vencien de només dos punts i la possessió era visitant. Gloger intentava un triple guanyador però l'anella escopia el tir. No obstant, Morentín fou capaç d'atrapar el rebot ofensiu i rebé una falta sobre la botzina. Tenia a les seves mans forçar la pròrroga. Més aprop que mai a l'encistellar el primer tir lliure però... el segon no va traspassar l'anella i el Villa de Los Barrios pogué celebrar amb eufòria aquesta patida victòria. Richi Guillén, una setmana més, tornà a ser el millor.

CB VILLA DE LOS BARRIOS: Sánchez (2), Alba (9), Guillén (21), Rost (0), Castro (14), Iturbe (7), Vallmajó (7), Schraeder (8) i Chagoyen (6).

LECHE RÍO BREOGAN: Gloger (11), Uriz (0), Ordín (0), Cusworth (17), López (17), Corbacho (2), Fernández (4), Morentín (9), Román (2), Gomes (9) i Phillips (2).

Parcials: 21-16, 14-23, 18-19, 21-15.

També va ser vibrant el partit que va enfrontar el Clínicas Rincón amb la Unión Baloncesto La Palma. Els nois de Paco Aurioles van aconseguir una treballada victòria que no asseguraren fins al darrer minut. Els malaguenys aprofitaven la seva condició de local per agafar les regnes del matx i, així, adjudicar-se les primeres rendes. Els insulars van reaccionar a les acaballes del primer assalt i ajustaren el resultat fins al 17-14. Però no acabà aquí la remuntada visitant ja que el segon quart va estar dominat pel conjunt dirigit per Domingo Rodríguez. No obstant, el filial de l'Unicaja va despertar-se a temps per tornar a reconduïr la situació. Els canaris van arribar a l'equador amb derrota momentània (40-36). Els espectadors estaven presenciant un bon espectacle i, a més, el seu equip guanyava. En canvi, a la finalització del tercer període no hi havia massa indicis d'optimisme a les grades ja que el La Palma havia remuntat (56-59). El nivell de joc no havia empitjorat però els foranis havien estat capaços de jugar amb més intensitat que el seu oponent. Ambdos equips tenien suficients minuts per desequilibrar la balança encara que els locals havien de començar per recuperar el comandament del partit. Faverani, l'estrella del partit sense cap mena de dubte, s'encarregava d'igualar les coses ben aviat i donava pas a un intercanvi de cops emocionantíssim. Cistella visitant, cistella local; cistella local, cistella visitant... i així fins al 76-74 del darrer minut. Yañez llençava un parell de tirs lliures amb la missió d'empatar però només podia transformar un dels dos punts. Amb un ambient ple d'incertesa, erraven l'atac els locals i Arrocha assumia la responsabilitat de jugar-se la pilota decisiva. L'escorta canari penetrà a cistella deixant anar una safata que hagués pogut donar el triomf als de les Illes Canàries però la pilota fou interceptada per un implacable Faverani. El brasiler encara tingué temps d'anotar un parell de tirs lliures més que van servir per establir el 78-75 final. A banda d'això, també van provocar que anotés l'increïble xifra de 34 punts que li serví per proclamar-se MVP de la jornada.

CLÍNICAS RINCÓN AXARQUÍA: Williams (7), Fuentes (5), López (3), Chylinski (5), Cortaberría (10), Navajas (0), Faverani (34), Movilla (10) i Skoldebrand (4).

UB LA PALMA: Canals (0), Yañez (4), Koffi (11), Sala (2), Suka (0), Kohlmaier (7), Jönzén (3), Terrell (28), Arrocha (13) i Ermolinski (7).

Parcials: 17-14, 23-22, 16-23, 22-16.

El refrany popular "Entrenador nou, victòria segura" no va complir-se a Illescas i el Beirasar Rosalía continuarà ocupant la darrera posició de la taula classificatòria. César Iglesias, el nou técnic, va debutar encaixant la desena derrota consecutiva i la situació ja comença a considerar-se insalvable. La derrota encara és més tràgica si es té en compte que l'Illescas és un rival directe en la lluita per evitar la permanència. Pel que fa al partit, cal dir que va estar dominat pels locals en tot moment malgrat l'igualtat inicial. Ambdos equips es mostraven força desencertats i demostraven per que estan a la zona baixa. Les cistelles es produien amb comptagotes i l'espectacle no era molt agradable per l'espectador. Almenys, el Rosalía defensava amb ordre i agressivitat. Un factor, en principi favorable, que es girà en contra d'ells ja que els portà a cometre excessives faltes personals. A base de tirs lliures, els de Toledo van mantenir-se enganxats al seu oponent fins a les acaballes del primer parcial. A partir de llavors, es va entrar en una dinàmica d'intercanvi de cistelles que va beneficiar als locals. Una petita reacció compostel.lana abans del descans va suposar el resultat de 28-30. El partit era dels visitants però no estaven mostrant arguments suficients per acabar guanyant-lo. L'Illescas va iniciar el tercer assalt disposat a endur-se el matx. Els de César Iglesias van tallar la ratxa dels locals amb un parell de triples però aviat van decaure i els de casa ho aprofitaren per llençar-se a l'atac. L'embestida toledana va deixar l'encontre quasi sentenciat, de manera que van poder especul.lar i contemporitzar en el tram final. El resultat final, un 66-58 que apropa el vencedor a la salvació.

ILLESCAS URBAN CLM: Charquero (9), Martín (0), Virgil (21), Moore (9), Sancho (3), Lyons (6), Jiménez (8), Driesen (4) i Alonso (6).

BEIRASAR ROSALÍA: Ona (4), Ramsdell (7), Montañana (9), Vallmajó (11), Nana (5), Dedas (12), Carroll (3), Cebular (0), Fontet (1) i Legasa (6).

Parcials: 11-14, 17-16, 21-13, 17-15.

El Lucentum Alicante tanca l'any com a líder de l'Adecco LEB Or. Els deixebles d'Óscar Quintana no van tenir pietat d'un Gandía que acaba l'any amb una trajectòria completament oposada ja que viu immers als llocs de descens. Era el derbi valencià i, per tant, un partit de gran interès malgrat la diferència de nivell que hi havia entre els dos contrincants. A més, el Gandía no comptava amb els bases González i Jiménez a causa de les lesions. No obstant, van realitzar un paper acceptable i van caure amb dignitat (66-76). El Lucentum va basar la victòria en la seva forta defensa que va ser zonal durant gran part del matx. Els locals van resistir les embestides del rival durant la primera meitat però van acusar l'esforç a la represa. Coppenrath i Hill van ser els principals botxins del penúltim classificat. El segon va ser el més destacat de l'encontre ja que va exhibir grans percentatges que li serviren per anotar setze punts. Tot això, sense pecar d'individualisme i buscant també assistir als companys més ben situats en cada moment.

GANDÍA BÀSQUET: Avramov (2), Zagorac (16), Miller (14), Vrecko (10), Evora (2), Rodríguez (0), Ibarra (7), Robinson (8), Morley (2) i Brown (5).

LUCENTUM ALICANTE: Hernández (2), Cazorla (0), Rejón (4), Llompart (10), Urtasun (14), Andriuskevicius (9), García (8), Hill (16), Weigand (0) i Coppenrath (13).
Parcials: 16-15, 19-26, 15-21, 16-14.

RESULTATS JORNADA 14
La Laguna Canarias - Plus Pujol Lleida 80-93
CB Villa de Los Barrios - Leche Río Breogan 74-73
Clínicas Rincón Axarquía - UB La Palma 78-75
Illescas Urban CLM - Beirasar Rosalía 66-58
Gandía Bàsquet - Lucentum Alicante 66-76
CB Valladolid - Cáceres 2016 Basket 70-58
Grupo Begar León - Tenerife Rural 96-103
Ford Burgos - Melilla Baloncesto 75-84
Bàsquet Mallorca - C.B. Vic 88-83


Informació en procés
(Disculpeu les molèsties)