15.12.08

12na Jornada


JORNADA DE PRÓRROGUES

Aquesta jornada s'ha caracteritzat per la forta igualtat que s'ha viscut en els partits i això ha derivat en la disputa de tres pròrrogues. Una d'elles ha donat un nou triomf al Plus Pujol en el que ha estat el millor partit de la jornada. Les altres s'han produït a Valladolid i a Màlaga. També cal destacar la sorprenent derrota del Tenerife a casa i la nova ensopegada que s'ha endut un Lucentum que es veia campió fa tres setmanes. D'altra banda, a la zona baixa de la classificació no canvien les coses ja que Rosalía i Gandía van sumar una nova derrota que no els permet fugir dels llocs de descens. A més, cal dir que el botxí del Gandía és un rival directe en la lluita pel descens: l'UB La Palma. Un equip que s'allunya de la zona baixa és el Vic. El conjunt osonenc va imposar-se a domicili a un Illescas que està acusant la fuga de jugadors que està vivint. El Villa de Los Barrios va tornar a tenir en Richi Guillén el seu jugador estel.lar. Quan el jugador canari rendeix al seu millor nivell, l'equip contrari no té gaire cosa a fer en el partit. Sinò que li preguntin al tècnic del Ciudad de La Laguna...

El Plus Pujol Lleida ha aconseguit una agònica victòria a Mallorca (105-110) després d'una pròrroga. El matx, presenciat en directe per Rafa Nadal, ha estat dominat clarament pels atacs i per una anotació altíssima que ha provocat un joc molt espectacul.lar pels afeccionats. El Bàsquet Mallorca ha realitzat un final de partit èpic però Alberto Miguel s'ha encarregat de posar les coses al seu lloc en el temps suplementari. No obstant, el màxim anotador ha estat Quino Colom amb 24 punts vitals per portar els blaus cap a la setena victòria de la temporada.

El primer quart va ser un autèntic festival de punts, un gran indicador del tipus de partit que es podria veure. El conjunt d'Edu Torres començà fort i ben aviat ja havia celebrat tres triples, un parell d'ells del càntabre Alberto Miguel. La manca de duresa defensiva no permetia obtenir avantatges i l'equip balear anava contrarestant les embestides blaves gràcies a l'aportació dels jugadors interiors. L'aparició de Marc Blanch comportava la primera renda pels locals que no posava gens nerviós a un Plus Pujol molt endollat desde 6,25. Dmitry Flis era un altre dels jugadors amb el canell més calent malgrat les faltes que li van assenyalar els col.legiats i el marcador es mantenia equilibrat. Cal dir que el conjunt taronja va disposar de molts tirs lliures i això els va permetre enganxar-se al rival. Els visitants van encistellar un total de sis triples en aquest període i, així, és lògic que portéssin el control del matx. No obstant, a la finalització d'aquests deu primers minuts, el resultat era d'empat. Un impressionant empat a trenta punts. Al segon assalt, els espectadors presenciarien un bàsquet més normal (encara que continuava sent un partit de caire molt ofensiu) però gaudirien del triomf momentani del seu equip. Els de Xavi Sastre tenien en els tirs lliures el seu millor aliat i, a més, aquestes faltes carregaven als jugadors blaus que havien de reprimir-se en defensa per tal d'evitar posar en perill la seva continuïtat en el partit. Els de Ponent no estaven realitzant un mal encontre però els faltava imprimir un ritme més alt a la seva defensa per tal de trencar els boníssims percentatges del seu oponent. Salva Arco, tocat per una lesió muscular, feia un esforç pel bé de l'equip i saltava al parquet en aquest període. No obstant, el seu estat no era l'òptim i això li impedia rendir al seu nivell habitual. La gran actuació de Quino Colom, el noi més desequilibrant del partit, evitava que els mallorquíns s'escapéssin al lluminós. Al descans, 57-51 i homenatge a un Rafa Nadal molt aclamat per tots els assistents al Pavelló Municipal d'Inca.

El tercer quart ha començat de manera immillorable pel Plus Pujol Lleida ja que ha anotat dos triples en el primer minut d'aquesta represa. El segon, obra de Flis, ha servit per igualar a 57. A partir de llavors, el matx ha canviat la seva dinàmica i s'ha pogut veure a uns lleidatans més concentrats defensivament. Els percentatges del Mallorca s'han ensorrat i el 6/6 en triples que conservaven al descans ha desaparegut sobtadament. Habitualment, la millor versió de Quino Colom va acompanyada de la millor versió del Lleida Bàsquet; i aquesta vegada no va ser cap excepció. El base andorrà va dominar el joc i, a més d'anotar magnífiques penetracions, va donar perfectes assistències als seus companys. Un dels grans beneficiats va ser Rafael Hettsheimeir que va fer-se un fart d'encistellar ja que va guanyar la partida als pivots rivals en tot moment. L'alt encert en els triples va servir als blaus per obtenir una renda fixa que girava al voltant dels deu punts. DeVries (en va anotar 4) i Flis eren els més destacats en aquesta faceta del joc. Els locals, en canvi, només podien anotar mitjançant jugades aillades com el triple de Bivià que va tancar el tercer quart. El resultat, 69-74, era ajustat i caldria patir. L'inici del darrer assalt no plantejava grans diferències i el Plus Pujol continuava dominant sense excessives dificultats malgrat que el seu avantatge no era prou ampli per relaxar-se. Pampín i Blair van posar-se les piles i aconseguiren posar el partit en un mocador. Molta emoció i un bonic intercanvi de cistelles entre els dos contrincants. A tres minuts del final, Alberto Miguel anotava un triple que semblava encarrilar definitivament el triomf visitant. (83-91) Però llavors, va aparéixer Tyler Tiedeman que exercí d'heroi encistellant un parell de triples a la desesperada. S'entrava al darrer minut i cada jugada era important enmig d'un nerviosisme que es palpava en l'ambient. Els locals van aconseguir l'empat; deixant la darrera jugada del partit pel conjunt lleidatà. No obstant, els balears van cometre falta i Quino Colom anà a la línia de tirs lliures amb l'obligació de transformar en punt els dos llençaments. El jugador, molt efectiu des d'aquesta distància, anotà els dos quan restaven nou segons. Riera va rebre un tap de Lewis en el seu intent de deixar una safata però la sort s'alià amb el conjunt taronja i l'esfèrica va caure a les mans d'un gris Keep que forçà la prórroga sobre la mateixa botzina. Amb 95-95 al marcador, s'iniciava el temps suplementari. Ambdos equips començaven errant els seus atacs i, posteriorment, ambdos arribaven als 97 punts. Llavors, un inspirat Alberto Miguel clavava a la xarxa un triple que servia per situar el tercer dígit a l'electrònic. L'avantatge dels nois d'Edu Torres hagués pogut ser decisiu però un triple local tornà a provocar taquicàrdies. (102-104 a mig minut de la conclusió) Les errades en els tirs lliures havien propiciat aquest patiment però Alberto Miguel s'encarregà d'exterminar-lo amb el seu sisè triple de la nit. Els jugadors foranis sabien que la victòria ja no s'escaparia i això els donà tranquil.litat per actuar amb sang freda en els darrers quinze segons. El balear Marc Blanch, amb un triple sobre la botzina, establí el definitiu 105-110. Així, el Plus Pujol Lleida va trencar una ratxa de derrotes mentres el Mallorca va demostrar que l'objectiu de la permanència és poc ambiciós per a ells.

BÀSQUET MALLORCA: Alzamora (4), Blanch (18), Bivià (15), Keep (7), Riera (12), Tiedeman (17), Sastre (3), Pampín (7), Orfila (6) i Blair (16).

PLUS PUJOL LLEIDA: DeVries (18), Mendiburu (7), Hettsheimeir (22), Miguel (18), Fornas (0), Flis (11), Toledo (8), Arco (0), Lewis (2) i Colom (24).

Parcials: 30-30, 27-21, 12-23, 26-21, 10-15.



El Tenerife Rural continua mostrant-se com un equip molt irregular i aquesta setmana va perdre al seu propi feu contra el Cáceres 2016. (82-85) Els de Piti Hurtado van iniciar el partit molt concentrats ja que creien que la victòria era possible. No van equivocar-se i al final del primer quart ja vencien per quatre punts. El segon assalt va tenir la mateixa dinàmica i els extremenys van continuar dominant la situació malgrat la inspiració del local Fráncis Sánchez. No obstant, uns minuts de desconcert visitant van ser aprofitats pel Tenerife que se n'anà als vestidors amb avantatge. (46-44) A la represa, els canaris no van aprendre la lliçó de la primera meitat i van tornar a cometre els mateixos errors. Un Simien molt inspirat va fer molt mal al joc interior del conjunt d'un Rafa Sanz que trobava a faltar l'anotació habitual de Barbour. No era el dia del Tenerife i el Cáceres, gràcies a la seva asfixiant defensa, va obrir una escletxa de deu punts. Els minuts passaven i el conjunt de casa no trobava el camí adequat per superar un rival que, per culpa dels seus propis nervis, casi perd el partit. El Tenerife aprofità les imprecisions visitants per situar-se a només dos punts a mig minut del final. Llavors, va tornar a aparéixer Simien i el matx quedà vist per sentència.

TENERIFE RURAL: González (5), Sánchez (0), Wachsmann (2), Barbour (13), Sánchez (19), Boccia (11), Maraker (6), Antelo (11), Rodríguez (0), Hamilton (15).

CÁCERES 2016 BASKET: Poves (11), Brown (4), Bellas (3), Sanguino (4), Simien (23), Cage (4), English (9), Guaita (25) i Angulo (2).

Parcials: 21-24, 25-20, 14-24, 22-17.

Els afeccionats val.lisoletans que pateixen taquicàrdies hauran de buscar noves distraccions pels caps de setmana ja que el CB Valladolid s'està acostumant massa a decidir els seus partits en finals d'infart. Un altre cop, van haver d'anar a la prórroga encara que això va servir per derrotar al poderós Melilla Baloncesto. (93-91) Al temps suplementari, els de Porfirio Fisac van mostrar la seva millor versió i van arrebatar-li als nord-africans l'oportunitat de ser líders en solitari. Després d'un primer període a l'estil NBA (37-26 pels locals), el Melilla va tenir de treballar dur per poder empatar el matx gràcies a l'aportació incondicional de Waleskowski. S'arribà al descans amb l'emoció i la igualtat que transmetien els quatre punts de diferència al marcador. Al segon temps, els de casa reaccionaven i acumulaven força punts al seu caseller però de cara als últims deu minutos, els de Paco Olmos remuntaven i, fins i tot, guanyaven per vuit punts a falta de 4 mísers minuts. Llavors, el Valladolid va buscar totes les seves opcions ofensives i de la mà de Battle va portar el partit fins al temps extra. En aquests cinc minuts afegits, la tònica predominant va ser l'intercanvi de cistelles i d'errades acompanyades per una gran tensió i emoció. Es presagiava una segona prórroga quan, a dos segons del final, Battle errava un tir fàcil amb 91-91 al lluminós. Però Fede Van Lacke va saltar més que ningú i, com un autèntic superheroi, va recollir l'esfèrica a l'aire esmaixant-la enmig del deliri de la grada. No hi hauria temps per a més i el triomf, molt patit, es quedaria a casa.

CB VALLADOLID: Van Lacke (11), De la fuente (17), Hernández (13), Puyada (11), Martínez (0), Jorssen (4), Pavlidis (0), Battle (23), Baldo (9) i Dumas (5).

MELILLA BALONCESTO: Fergerson (5), Huertas (0), Southall (6), Ruiz (6), Ciorciari (8), Torres (7), Waleskowski (15), Victor (24), García (10), Romero (0) i Lázaro (0).

Parcials: 37-26, 15-22, 13-18, 16-15, 12-10.

En una altra de les prórrogues de la jornada, el Clínicas Rincón va acusar el cansament i va llençar per terra el gran treball que havia fet durant el temps reglamentari ja que va tenir a les seves mans superar al Leche Río Breogan. Els de Paco García no van perdonar al temps extra i se situen al grup capdavanter de la classificació. El partit va començar amb una intensa lluita sota els taulers. Cusworth i Morentín eren els vencedors d'aquest duel malgrat que Williams, Prestes i Skoldebrand no es quedaven enrera. L'ajuda de Gloger va ser vital per al Breogan que s'adjudicà el primer parcial. (18-22) Al segon, els espectadors van començar a veure com el seu equip dominava gràcies a un ritme de joc vertiginós que els jugadors gallecs no van poder suportar. Faverani es mostrava molt endollat i els seus punts van tancar els vint primers minuts amb victòria malaguenya. (36-31) Després del pas pels vestidors, els dos equips van continuar intercanviant cops i es va mantenir l'equilibri. Williams intentava que el seu equip agafés un bon marge al marcador però Fernández i Gloger marcaven el seu territori anotant tirs llunyans. A falta del darrer i decisiu quart període, l'electrònic reflexava un ajustat 54-52. Els andalusos es mostraven més encertats en el tram final i, a dos minuts de la conclusió, aconseguien una renda de cinc punts. Gloger, per enèsima vegada en aquest partit, establia les taules (72-72) i deixava la darrera possesió pels locals que van ser incapaços de trobar espais per llençar. Al temps suplementari, els visitants van tenir més sang freda i van encertar els seus tirs amb molta freqüència. En canvi, els de Paco Aurioles van mostrar-se molt cansats i sense idees. La diferència va començar a disparar-se i ja va ser insalvable. Finalment, un 76-87 que no reflecteix la igualtat viscuda durant el matx.

CLÍNICAS RINCÓN AXARQUÍA: Williams (14), Fuentes (0), López (8), Chylinski (5), Cobos (4), Navajas (2), Faverani (14), Prestes (11), Movilla (6) i Skoldebrand (12).

LECHE RÍO BREOGAN: Gloger (27), Uriz (2), Cusworth (9), López (14), Corbacho (0), Fernández (11), Morentín (12), Román (0), Gomes (2) i Phillips (10).

Parcials: 18-22, 18-9, 18-21, 18-20, 4-15.

Preocupant derrota del Lucentum Alicante a León, i ja en van tres de consecutives. Després de l'extraordinaria ratxa de nou victòries, els d'Óscar Quintana sumen tres derrotes que han provocat que dilapidéssin tot l'avantatge aconseguit al capdavant de la classificació. Els lleonesos van tenir dos principals puntals: a l'exterior, l'escorta americà Gilbert; i a l'interior, el dominicà Báez que va aconseguir dobles figures. En els primers minuts es va mantenir l'equilibri però, aviat, els de casa van començar a tallar el bacallà en el marcador i la desena victòria alacantina s'anà complicant amb el pas de cada minut. La diferència dels deixebles de Javi De Grado va disparar-se al tercer assalt fins a límits insalvables i els esforços que va fer el conjunt alacantí, amb un inspirat Urtasun, per remuntar van ser inútils. Només van servir per maquillar una mica el resultat i deixar-lo en el definitiu 76-66 que reafirmà al Grupo Begar León entre els aspirants a l'ascens.

GRUPO BEGAR LEÓN: Gilbert (26), Bernabé (3), Bradshaw (13), González (2), Peterson (0), Stacey (3), Rocchia (9), Báez (17) i Vega (3).

LUCENTUM ALICANTE: Hernández (0), Rejón (2), Llompart (0), Urtasun (15), Andriuskevicius (15), García (11), Hill (13), Weigand (5) i Coppenrath (5).

Parcials: 23-12, 15-16, 25-28, 13-20.

RESULTATS JORNADA 12
Bàsquet Mallorca - Plus Pujol Lleida 105-110
Tenerife Rural - Cáceres 2016 Basket 82-85
C.B. Valladolid - Melilla Baloncesto 93-91
Clínicas Ríncón Axarquía - Leche Río Breogan 76-87
Grupo Begar León - Lucentum Alicante 76-66
Ford Burgos - Beirasar Rosalía 83-69
Gandía Bàsquet - UB La Palma 64-68
Illescas Urban CLM - C.B. Vic 68-81
CB Villa de Los Barrios - La Laguna Canarias 85-73


*** Informació en procés ***
(Disculpeu les molèsties)

2 comentarios:

Marc Retamero i Castelló dijo...

Per motius tècnics, no vam poder oferir als nostres lectors la informació de la jornada 11. A continuació, i mitjançant un comentari en aquesta entrada, publicaré la crònica del partit que va disputar el Plus Pujol Lleida contra el Clínicas Rincón Axarquía.

Gràcies per seguir "La LEB a Lleida" i disculpeu les molèsties.

Marc Retamero i Castelló dijo...

PLUS PUJOL LLEIDA - CLÍNICAS RINCÓN AXARQUÍA 69-73

El Plus Pujol Lleida ha encaixat una dolorosa derrota al Barris Nord ja que ha deixat escapar una renda de quinze punts al tram final del matx. Així, el Clínicas Rincón Axarquía s'ha endut un triomf (69-73) molt inesperat que s'ha assolit gràcies a una espectacul.lar remuntada propiciada per les errades dels blaus. L'afició lleidatana, sorpresa amb el desenllaç de l'encontre, ha mostrat el seu descontentament amb una sonora xiulada que han dedicat als seus propis jugadors.

El partit no ha començat malament pels interessos d'Edu Torres i el Plus Pujol no ha trigat gaire en obtenir els primers avantatges. Després del rídicul viscut a Illescas, els jugadors locals volien esborrar la mala experiència amb una victòria convincent. Aquests dos equips s'havien caracteritzat durant el campionat per ser excel.lents triplistes però, en aquesta ocasió, no van acabar de demostrar-ho. Ambdos equips van obstinar-se en intentar anotar desde el perímetre i la tàctica no els hi va sortir gaire bé. El matx va entrar en una fase d'intercanvi d'errades malgrat que l'aportació de Hettsheimeir sota els taulers, amb vuit punts en aquest primer quart, va ser determinant per mantenir a ratxa un Axarquía que trobava a faltar l'encert habitual de Paulao Prestes. Una magnífica esmaixada d'en Marcus va tancar el període amb un esperançador 21-13. El Plus Pujol va continuar amb la mateixa mentalitat malgrat la poca brillantor de l'encontre. Els malaguenys no es mostraven gens inspirats però gràcies a una acceptable defensa es mantenien vius. No obstant, els casolans van tenir opció de trencar el partit mitjançant nombrosos contratacs. No va ser possible ja que els blaus van voler adornar-se en excès i alguns jugadors, com el base Mendiburu, van perdre massa pilotes desaprofitant així jugades claríssimes. Fins i tot, van deixar escapar una situació de 2 contra 0 en que Lewis va esmaixar la pilota després de cometre uns passos que assenyalaren els àrbitres. Els triples no volien entrar i els afeccionats no gaudien de l'espectacle habitual. No obstant, podien celebrar el triomf momentani del seu equip, que encadenava una bona ratxa al tram final del segon període. Així, ambdos conjunts s'encaminaven als vestidors amb un resultat (40-30) que reflexava clarament la diferència de nivell que hi ha entre els dos rivals.

A la represa, els deixebles d'Edu Torres van mostrar la seva millor cara i els nois de Paco Aurioles es van veure superats. L'avantatge de deu punts es va estabilitzar i, fins i tot, va incrementar-se en alguns instants gràcies a l'aportació dels alers Arco i Vinícius. Només Faverani i alguna jugada esporàdica de López permetien als andalusos somniar en una remuntada poc factible. L'aportació de Hettsheimeir, el jugador blau més concentrat, resultava vital per a que el lluminós registrés un resultat que presagiava la setena victòria dels de Ponent. Les nombroses pèrdues de pilota evitaven una renda encara més amplia però Dmitry Flis, sobre la botzina del tercer quart, anotava un triple que establia el 53-42 enmig de l'alegria dels assistents al pavelló Barris Nord. El ritme anotador era baix però, a diferència d'altres dies, la defensa estava salvant les aspiracions locals. El marge entre un equip i un altre oscil.lava entre els deu i els quinze punts, un fet que va provocar que el Lleida cometés el greu error de relaxar-se i deixar jugar cómodament al seu oponent. El suec Skoldebrand va assumir responsabilitats en el bàndol forani i, a cop de triples, va escurçar la diferència. Gràcies a l'aler-pivot, ben secundat pels brasilers Prestes i Faverani, l'Axarquía va situar el 69-59 a l'electrònic. El que semblava que era un simple maquillatge de la derrota va convertir-se en un profund malson pels blaus. Només restaven tres minuts de joc però Skoldebrand va continuar la seva exhibició triplista. L'encert que li havia mancat al Clínicas Rincón durant tot el matx, apareixia llavors. Incomprensiblement, l'esfèrica va començar a cremar de manera alarmant i el Plus Pujol Lleida no aconseguí traspassar l'anella en cap ocasió més. Uns desencertadíssims DeVries i Miguel no trobaven la fórmula per encistellar els seus tirs que sempre eren molt forçats ja que havien de ser al límit de la possesió per culpa de Colom, entossudit a apurar al màxim les jugades per tal de prendre temps al rival que buscava el miracle. Parcial de 0-7, un minut per jugar-se i un Barris Nord que no s'acabava de creure el que estava veient. La defensa va desaparéixer i les cames dels jugadors lleidatans tremolaven de pànic, incapaces d'impedir que Rai López encistellés a plaer una penetració. Perduts per la pista, els deixebles d'Edu Torres van regalar una nova possesió al rival quan tan sols faltava mig minut per escoltar la botzina final. (69-68) Els andalusos van errar el seu tir però es van trobar un equip completament bloquejat que, amb total parsimònia, va deixar escapar el rebot defensiu. Williams es jugà un triple que foradà la xarxa amb netedat provocant el silenci al feu ilerdenc. Edu Torres demanà un temps mort amb la missió de reconduïr la situació en els darrers quinze segons. Però el mal ja estava fet. A més, Quino Colom no executà cap jugada preparada sinò que va intentar ser l'heroi amb un triple forçat que va escupir l'anella. Amb el temps complert, dos tirs lliures de Prestes van establir el definitiu 69-73 enmig d'un ambient que no es creia el que estava presenciant. Un parcial final de 0-14 fa molt mal i els seguidors del Lleida Bàsquet van expressar el seu enuig amb una xiulada envers els seus ídols, un fet gens habitual i que pot comportar conseqüencies negatives en un futur. En qualsevol cas, va ser totalment merescuda ja que un equip aspirant a posicionar-se entre els millors no pot permetre's entrepussades d'aquest estil.

PLUS PUJOL LLEIDA: DeVries (2), Mendiburu (4), Hettsheimeir (20), Miguel (3), Fornas (6), Flis (7), Toledo (8), Arco (10), Lewis (5) i Colom (4).

CLÍNICAS RINCÓN AXARQUÍA: Williams (7), Fuentes (0), López (7), Chylinski (0), Cobos (0), Navajas (0), Faverani (21), Prestes (15), Movilla (5) i Skoldebrand (18).

Parcials: 21-13, 19-17, 13-12, 16-31.