19na Jornada

El Barris Nord torna a celebrar

El Plus Pujol Lleida va trencar la mala ratxa al Barris Nord amb un triomf excessivament patit contra el Beirasar Rosalía, cuer de la categoria. Tan patit que no es confirmà fins al darrer segon, moment en que Salvador Arco va fer honor al seu nom evitant la derrota dels de Ponent amb una safata. La principal sorpresa de la jornada ha estat la desfeta del Lucentum Alicante a La Laguna encara que el triomf del Clínicas Rincón contra el Valladolid no es queda enrera. Altres equips, com el Tenerife, van guanyar després de suar sang contra equips teòricament inferiors. D'altra banda, els tres cuers han estat incapaços de treure's aquest qualificatiu durant la jornada.

El Plus Pujol ha aconseguit una agónica victòria (80-78) en el matx que ha jugat contra el Beirasar Rosalía, cuer de la categoria. Els deixebles d'Edu Torres han tingut el control del partit desde l'inici però el conjunt gallec no s'ha rendit i ha anat llimant les diferències fins a remuntar l'encontre. En uns minuts de molta tensió, Alberto Miguel i Marcus Vinícius salvaven al Plus Pujol mentres Taylor feia el mateix amb els visitants. Una safata miraculosa de Salva Arco en la darrera jugada ha certificat el triomf català, molt celebrat pels jugadors i aficionats.

El matx començava amb una cistella de Rafael Hettsheimeir que ja feia presagiar un partit estel.lar del brasiler. Posteriorment, el Rosalía s'avançava gràcies a un llençament de tres punts però l'alegria seria curta per a ells ja que Mendiburu i Rafael anotaven un parell de triples que donaven als lleidatans una renda de cinc punts quan no s'havien disputat ni tres minuts. El pivot del Plus Pujol jugava en la posició de “4” a causa de l'excés de pivots purs que té l'equip i no ho acusava gens. Al contrari; encara destacava més ja que disposava de més espais per elaborar jugades amb l'ajuda d'un Mendiburu molt intel.ligent en la direcció de joc. Així, en només sis minuts els del Barris Nord ja havien aconseguit 20 punts. El conjunt compostel.la es mostrava desconcertat i perdia pilotes amb extrema facilitat. Amb aquest panorama, Edu Torres feia debutar el txec Starosta amb la seva nova samarreta buscant que aportés intimidació sota els taulers. Malgrat que va complir en aquesta faceta del joc, va pasar força desapercebut i no es va mostrar encara plenament integrat en els sistemes de joc de l'equip. D'altra banda, també trepitjava el parquet un Ory Jorge que ha passat a formar part de la primera plantilla per tal d'exercir de segon base i suplir a Quino Colom. El menut jugador del planter va cometre errors propis de la seva joventut però va jugar amb valentia i no dubtà en llençar a cistella quan tingué l'oportunitat. No obstant, s'ha de reconéixer que l'equip va perdre la clarividència que havia tingut amb Mendiburu i els visitants ho aprofitaren per anar retallant les diferències. Una recuperació de Jordi Vallmajó propicià l'empat a 22 a la fi d'un primer assalt que hagués hagut de caure a favor del bàndol local. El segon parcial començava amb un contratac ben definit per Ory Jorge que tornava a donar el comandament del partit al Lleida Bàsquet. L'aparició de Salva Arco donava ales als lleidatans ja que la primera pilota que tocava el de Navàs es convertia en un triple lateral i, pràcticament, es pot dir que la segona que tocava era una esmaixada que animava el poc públic que estava presenciant l'encontre. Llavors, Lewis i Mendiburu tornaven a la pista en detriment d'Ondrej Starosta i Oriol Jorge. L'equip es beneficiava d'aquest canvis i de manera progressiva incrementava l'avantatge obligant el tècnic visitant a demanar temps mort. (35-26) Llavors, el Beirasar Rosalía ajustava una mica més la seva defensa i complicava les coses als blaus que, no obstant, en aquell moment no patien per la derrota ja que eren un equip físicament molt superior. Un dels primers handicaps que es trobaria el Lleida serien les tres faltes personals de Mendiburu que donarien més minuts de joc a Jorge. No calia preocupar-se ja que, malgrat l'abundància de faltes xiulades en contra, el primer triple d'Alberto Miguel tornava a disparar les diferències entre els contrincants. Una safata del jugador càntabre tancava la primera meitat amb un còmode 49-37.

La segona part no començava gaire bé pels interessos d'Edu Torres ja que es perdien pilotes amb facilitat i el Rosalía ho aprofitava per aconseguir un parcial de 0-4 de sortida. Passaven els minuts i el Plus Pujol no trobava el camí de l'anella rival, una mancança que suplien amb intensitat defensiva. Un triple d'un immaculat Hettsheimeir tallava la sequera reconduïnt la situació. El propi Rafael es treia un “ganxo” de la mànega a la jugada següent malgrat que Dedas oposava resistència amb un triple. El conjunt de César Iglesias demostrava la seva mala classificació amb un joc imprecís que comportava excessives pèrdues de pilota que el Plus Pujol no perdonava establint el 58-44 al marcador. La diferència arribaria al seu punt màxim amb el 60-44 però llavors van fondre's els ploms de l'equip. Una cistella de Taylor i una recuperació de l'americà finalitzada amb dos punts de Nana tallaven el ritme de joc dels blaus que veien com, gràcies a un triple, els compostel.lans escurçaven els marges fins als vuit punts. Rafael insistia en buscar fortuna desde la línia de tres punts i ja se sap que no sempre és diumenge. Un altre que intentava desarbolar el rival a cop de triple era Troy DeVries però estava tenint una nit fatídica en el llençament i no aconseguiria fer cap triple per primer cop en tot el que portem de campionat. Una cistella de Jordi Vallmajó aprofitant una pèrdua de pilota d'un desconcentrat Starosta tancava el tercer assalt amb el 62-54 reflectit al lluminós. Un 2+1 de Nana situava els gallecs a només cinc punts de l'adversari i la por començava a regnar a les grades del Barris Nord. A més, els col.legiats prenien decisions dubtoses que perjudicaven als locals com un camp enrera de DeVries, un tap il.legal de Lewis o dues faltes d'atac del propi jugador trinitenc. Tot això propicià la remuntada visitant que culminà Cebular amb un triple que va significar el 66-67 a sis minuts del final. Llavors, enmig d'un ambient enrarit, aparegué Alberto Miguel assumint els galons de capità. El de Laredo tornà a avançar el conjunt local però els foranis no es rendien i continuaven protagonitzant un emocionant “estira i arronsa”. Un triple d'Alberto Miguel donà quatre punts d'avantatge al Lleida que no podria desenganxar-se del rival per culpa d'un Taylor molt endollat. L'empat brillava al marcador a un minut i mig de la conclusió. Era el moment dels valents, dels gladiadors... i va aparéixer Marcus Vinícius per esperonar l'afició amb una esmaixada amb falta personal inclosa. Un tir lliure de Vallmajó que suposava el 75-73 era el primer fet destacable del darrer minut. A continuació, un altre espectacul.lar 2+1 de Vinícius encarrilava l'encontre però els del Segrià estan destinats a patir i veurien com a Taylor no li tremolava el canell encistellant cinc punts consecutius en els moments més calents. Quedaven dotze segons, el partit estava empatat de nou i el Barris Nord aguantava la respiració. La pilota anà a les mans de Salva Arco que buscà la penetració. L'aler de Navàs deixà anar una safata que, després de fer un parell de tombarelles per l'anella, acabà entrant portant el deliri a un pavelló que ja celebrava el triomf perquè no hi havia temps per a més. Per fí s'havia trencat la mala ratxa del Plus Pujol al Barris Nord (80-78).

PLUS PUJOL LLEIDA: DeVries (6), Mendiburu (6), Jorge (2), Hettsheimeir (22), Miguel (10), Fornas (0), Flis (0), Toledo (10), Arco (14), Lewis (10) i Starosta (0).

BEIRASAR ROSALÍA: Taylor (22), Ramsdell (13), Montañana (4), Vallmajó (5), Nana (12), Dedas (3), López (1), Cebular (10), Fontet (0) i Legasa (8).

Parcials: 22-22, 27-15, 13-17, 18-24.

Partit molt interessant entre el Tenerife, que arribava a la cita amb cinc victòries consecutives, i el Mallorca que podia presumir d'haver vençut a Melilla i ser un dels conjunts més en forma de la lliga. La teòrica igualtat es va ensorrar molt aviat, en una sortida en tromba dels canaris que van llençar a cistella amb un 100% d'encert fins al 6-18. Així no hi havia res a fer, la combinació d'un atac efectiu i una defensa dèbil no deixava lloc al dubte. Llavors, la intensitat local va augmentar i les diferències al marcador van començar a estabilitzar-se però sempre amb avantatge visitant. En el segon quart, que s'iniciava amb el resultat de 18-26, es va veure més del mateix però sense que els percentatges tinerfenys fóssin tan òptims. Sánchez i Carroll marcaven diferències al perímetre i s'arribava al descans amb un clar 36-50. La situació va canviar després del descans i passaria tot el contrari ja que la qualitat atacant la posava el Mallorca i els bases del conjunt de Xavi Sastre imprimien un ritme detonador al matx. El Tenerife es mantenia viu gràcies a jugades individuals de Boccia però els de Rafa Sanz no s'estaven mostrant gens segurs. En l'últim període també van aparèixer dos dels ídols locals, Blanch i Blair, i el Mallorca s'avancà per primer cop (71-70) després d'una cistella d'Alzamora. A partir de llavors, es va entrar en una dinàmica d'intercanvi de cistelles on Sánchez i Carroll sostenien als visitants. El desenllaç del matx va ser un autèntic cara o creu. Pel Mallorca va sortir la creu i la botzina final sonà amb el resultat de 83-85.

BÀSQUET MALLORCA: Alzamora (5), Blanch (13), Bivià (7), Keep (2), Riera (22), Tiedeman (5), Sastre (0), Pampín (7), Orfila (9) i Blair (12).

TENERIFE RURAL: González (12), Sánchez (7), Wachsmann (2), Sánchez (18), Boccia (6), Carroll (15), Maraker (11), Antelo (4), Rodríguez (3) i Hamilton (7).

Parcials: 18-26, 18-24, 23-16, 24-19.

No és la victòria més gran d'aquesta edició de la LEB Or però segurament sí la major que han viscut enguany les parets del pavelló Samuel Aguilar. El Villa de Los Barrios va aconseguir ahir a la nit un triomf incommensurable, d'aquests que fan que la gent recuperi l'orgull de sentir-se afeccionat de l'equip. Una victòria heroica i emotiva, guanyada mil·límetre a mil·límetre. Els gaditans van trobar el primer líder en Álex Alba que es va llençar l'equip a l'esquena en el primer quart, anotant onze punts consecutius que obrien escletxa. Paco Olmos movia una i altra vegada la banqueta a la recerca de l'antídot per tallar la sagnía però no el trobava malgrat que Southall mantenia vius als de blau. Amb tot en contra, amb el 0-7 inicial del segon quart, l'equip de casa trobava sempre el camí de la cistella contrària. I el Melilla, espès en atac, anava sempre a remolc. Al descans, 44-36. La segona part va ser un premi per als espectadors. El Villa de Los Barrios se les enginyava defensivament per mantenir l'avantatge. El principal escull va aparéixer en l'últim minut del tercer quart, quan els àrbitres van decretar una tècnica a Moncho Fernández i una desqualificació a Richi Guillén causada per una suposada agressió del pivot envers un col.legiat. Dels 18 punts que gaudia l'equip local es va passar a set en un tres i no res. A partir d'aquell moment, s'havia de remar contra corrent. Amb aquesta situació, a la qual va unir-se una altra tècnica al fisioterapeuta, va començar un darrer parcial èpic. El conjunt local va patir molt però va fer un esforç sobrehumà per endur-se el triomf. El lideratge de Xavi Vallmajó en els moments més complicats va ser clau per arribar al final amb una renda prudencial. Un triple de Nacho Romero significava el 74-70 però el públic va empényer els andalusos cap al definitiu 81-72 que té com a recompensa ocupar una posició de play-off.

CB VILLA DE LOS BARRIOS: Sánchez (0), Alba (16), Guillén (14), Picó (0), Rost (9), Castro (2), Sánchez (12), Iturbe (0), Vallmajó (12), Schraeder (8) i Chagoyen (8).

MELILLA BALONCESTO: Fergerson (8), Huertas (0), Southall (14), Ruiz (14), Ciorciari (11), Santamaría (0), Torres (0), Waleskowski (7), Victor (5), García (8) i Romero (5).

Parcials: 26-18, 18-18, 20-19, 17-17.

El Clínicas Rincón va saber recuperar-se en la segona meitat d'un primer temps en que no va estar a l'alçada i va reafirmar-se com l'equip revelació de la temporada, el conjunt ja denominat com a "mata-gegants". Aquest cop, la víctima dels de Paco Aurioles va ser un Valladolid que ha perdut pistonada en l'aturada de la lliga i que fou incapaç de frenar la reacció local. El primer quart va arrencar amb un triple de Mike Williams. Tanmateix, el conjunt val·lisoletà va començar a imposar la seva llei sota els cèrcols gràcies a l'implacable Robert Battle. Després d'una sèrie d'errors d'ambdós equips, el quart va finalitzar amb vuit punts de renda per als visitants (9-17). El segon període va caracteritzar-se per l'ampliació de l'avantatge visitant mitjançant una forta intensitat defensiva que va emmanillar als locals. No obstant, una última reacció local i una cistella inversemblant sobre la botzina de Navajas va deixar el lluminós en suspens de cara als dos darrers quarts. (28-34). El tercer va seguir la tònica del final del segon ja que els malaguenys continuaven estant a l'aguait al marcador fins que van aconseguir posar-se per davant (42-41). Les defenses van imposar-se en l'últim tram del parcial i es va arribar al final del mateix amb quatre punts d'avantatge pel filial de l'Unicaja (47-43). L'últim quart va servir per ratificar la victòria local amb unes diferències que no paraven de créixer i que li atorgaria als de Paco Aurioles un important triomg gràcies, en part, a un afinat tir exterior i a una defensa imponent que es va reflectir al marcador final (72-62).

CLÍNICAS RINCÓN AXARQUÍA: Williams (18), Fuentes (2), López (10), Chylinski (11), Díaz (0), Cortaberría (6), Cobos (2), Navajas (2), Prestes (16), Movilla (0) i Skoldebrand (5).

C.B. VALLADOLID: Van Lacke (6), De la fuente (2), Hernández (6), Puyada (5), Jorssen (0), Pavlidis (7), Grunfeld (6), Battle (13), Baldo (4) i Dumas (13).

Parcials: 9-17, 19-17, 19-9, 25-19.

El Leche Río Breogán va aprofitar la dura jornada dels equips capdavanters per derrotar l'UB La Palma i llimar les diferències a la taula classificatòria. D'aquesta manera, se situen segons a un sol triomf del líder. L'equip gallec no va acusar les tres baixes que patía (Ordín, Lucho i Phillips) i va basar el seu joc en un dels jugadors cridats a dominar la competició: Brian Cusworth, un dels interiors més determinants de la lliga que podria jugar a l'ACB sense cap mena de dificultat. L'americà va brillar amb llum pròpia assolint unes estadístiques espectaculars: 26 punts aconseguits mitjançant deu cistelles de dos, 9 faltes rebudes, 8 rebots i 3 assistències en 34 minuts jugats. Tot això suma un 35 de valoració senzillament sensacional. Cusworth va estar ben recolzat per secundaris de luxe com Joao Gomes, clau en l'estrebada definitiva dels de Lugo, o un Daniel Clark molt correcte que amb set punts en només tretze minuts va demostrar que arriba a Lugo disposat a tornar a ser el jugador que va meravellar durant la seva anterior cessió al conjunt de Paco García. La diferència final (89-73) és àmplia però no es va formar fins a un darrer quart en que els canaris no van ensumar l'esfèrica. Fins al moment, el matx havia estat molt igualat.

LECHE RÍO BREOGÁN: Gloger (14), Uriz (2), Cusworth (26), López (8), Corbacho (5), Morentín (10), Clark (7), Román (2), Gomes (13) i Pereiro (2).

UB LA PALMA: Shaw (13), Canals (6), Koffi (10), Sala (11), Suka (0), Kohlmaier (6), Jönzén (0), Terrell (18), Arrocha (3) i Ermolinski (6).

Parcials: 23-23, 25-20, 18-16, 23-14.

Dels altres partits de la jornada, destaca clarament la derrota del Lucentum Alicante al Ríos Tejera de La Laguna (82-80). D'aquesta manera, el líder de la lliga suma la quarta derrota de la temporada en una jornada en que encara arrossegava l'eufòria del cap de setmana anterior en que es proclamà campió de copa. El partit es caracteritzà per les alternances en el marcador malgrat que els locals sempre van mostrar més coratge que el seu rival. Quan tot semblava decidit, Jorge García va clavar un triple inversemblant i els canaris erraren tirs lliures vitals. Això propicià que els alacantins tinguéssin un darrer llençament per endur-se el matx però el triple de Llompart va ser escopit per l'anella. El Cáceres, per la seva part, va jugar amb molta solidesa al seu pavelló i no es va deixar sorprendre per un Vic que no va estar al seu millor nivell (78-64). A la zona baixa de la classificació s'han produït noves derrotes de l'Illescas i del Gandía. Els de Toledo no van tenir cap opció de superar al Grupo Begar León (65-82) mentres que els valencians van lluitar fins al final per enderrocar la defensa del Ford Burgos però, com ja és habitual en tots els partits jugats com a local, no ho van aconseguir (61-72).

RESULTATS JORNADA 19
Cáceres 2016 - C.B. Vic 78-64
Leche Río Breogán - UB La Palma 89-73
Plus Pujol Lleida - Beirasar Rosalía 80-78
La Laguna Canarias - Lucentum Alicante 82-80
CB Villa de Los Barrios - Melilla Baloncesto 81-72
Bàsquet Mallorca - Tenerife Rural 83-85
Clínicas Rincón Axarquía - C.B. Valladolid 72-62
Illescas Urban CLM - Grupo Begar León 65-82
Gandía Bàsquet - Ford Burgos 61-72

Copa del Príncipe 2009

LA COPA ES QUEDA A CASA

Alguns equips, com el Lleida, aprofiten l'aturada per fitxar

El Lucentum Alicante es va adjudicar la segona Copa Príncep del seu palmarès després de derrotar al Melilla Baloncesto per un contundent 95-60 en un partit que va quedar decidit en un inici fulgurant del conjunt alacantí, que no va trobar rival en el bàndol nord-africà. El triomf, a més, permet al Lucentum assegurar-se l'avantatge de camp i enfrontar-se al novè classificat en una hipotètica eliminatòria d'ascens a l'ACB. No obstant, és possible que no els hi faci falta aprofitar aquest premi ja que són un equip amb una trajectòria impecable que té moltes opcions d'aconseguir l'ascens directe.

L'encontre es va decantar a favor dels locals des dels compassos inicials. La teòrica pressió amb què els d'Óscar Quintana afrontaven el matx per la seva condició de favorits no va existir i els dinou punts d'avantatge al final dels primers deu minuts així ho van testificar (27-8). La bona defensa de l'equip alacantí va ser clau perquè els locals obrissin escletxes al marcador des del primer moment i l'arrencada del segon assalt no va fer més que augmentar la diferència entre un i un altre equip. El Melilla estava desaparegut i el Lucentum va celebrar el seu màxim avantatge (36-9) enmig de la festa local. Va ser llavors quan el conjunt de Paco Olmos va aconseguir frenar la sagnía al marcador. Un parcial de 0-7 va establir el desavantatge dels visitants entorn de la vintena de punts, diferència igualment massa àmplia per una final. Després del descans, els nord-africans van intentar mantenir a ratlla als de casa però tot l'esforç que van fer per remuntar només els va servir per posar-se en diverses ocasions a quinze punts. El retorn a la pista de Txemi Urtasun al tram final del quart va tornar la renda de vint punts a l'electrònic. L'últim període va servir per al divertiment de l'afició local ja que l'avantatge del Lucentum va anar creixent encara més ja que el Melilla es mostrà com una joguina trencada a mans d'un equip amb olor a ACB. El resultat final, 95-60, ho diu tot.

LUCENTUM ALICANTE: Hernández (13), Cazorla (5), Rejón (11), Llompart (6), Urtasun (16), Andriuskevicius (10), García (14), Hill (13), Weigand (4) i Coppenrath (3).

MELILLA BALONCESTO: Fergerson (4), Huertas (8), Southall (13), Ruiz (6), Ciorciari (0), Santamaría (3), Torres (8), Waleskowski (4), Victor (0), García (5) i Romero (9).

Parcials: 27-8, 16-14, 23-19, 29-19.

Molts equips de l'Adecco LEB Or han aprofitat l'aturada de la lliga provocada per la celebració de la Copa per realitzar fitxatges que retoquin les plantilles per tal d'intentar garantir als clubs els èxits proposats per aquesta segona volta rescièn iniciada. Un dels equips que ha modificat la seva plantilla ha estat el Plus Pujol Lleida, malgrat que en el seu cas ho ha hagut de fer per obligació ja que el Cai Zaragoza ha decidit recuperar a Quino Colom, cedit a l'entitat blava, a canvi d'Ondrej Starosta. Starosta és un pivot txec de 2.16 que destaca per la seva capacitat rebotejadora i pel poder d'intimidació que exerceix. Internacional absolut amb la seva selecció, arriba a Lleida amb l'ojectiu de poder reviure experiències com les que li van succeïr a la capital aragonesa on va aconseguir l'ascens a la màxima categoria del bàsquet estatal. No obstant, aquest canvi de peces no és igualitari ja que s'ha canviat un pivot per un base. Per tant, el club haurà de continuar submergint-se en el mercat d'hivern per tal de trobar un recanvi de garanties. De moment, el tècnic Edu Torres ha declarat que confia en el jove Oriol Jorge per dur a terme la funció de segon base.

Altres moviments realitzats en el que portem de mercat hivernal són les següents incorporacions: Dan Grunfeld (C.B. Valladolid), Mike Higgins (Gandía Bàsquet), Mantas Ruikis (Cáceres 2016 Basket), Daniel Clark (Leche Río Breogan), Ricky Woods (Ford Burgos), Matías Nocedal (C.B. Vic) i Yannick Driesen (UB La Palma)

A continuació us deixem l'emisió que va realitzar Popular TV de la Final de la Copa Príncipe 2009, disputada al Centro de Tecnificación d'Alacant:

18na Jornada

La rebel.lió dels petits

La segona volta ha començat amb la mateixa emoció que la primera i els resultats inesperats no han trigat a produïr-se. El Ford Burgos, el Grupo Begar León i el Melilla Baloncesto han perdut sorprenentment al seu feu mentres que el Plus Pujol Lleida ha tornat de l'illa de La Palma amb les mans buides. El Tenerife Rural i el Leche Río Breogán han guanyat però han hagut de patir molt per fer-ho en una jornada victoriosa pels equips que ocupen les posicions de descens, Gandía i Rosalía.

El Plus Pujol Lleida no ha començat la segona volta de la lliga amb bon peu ja que ha acusat les baixes en el desplaçament a l'illa de La Palma i ha acabat perdent per un 74-66 que no fa justícia a l'equilibri del partit. Els lleidatans han estat horribles en una de les facetes del joc que més dominen, el tir de tres punts, i així ha estat impossible aconseguir un avantatge que hagués facilitat les coses. Davant la impossibilitat de comptar amb Quino Colom i Salva Arco, el tècnic Edu Torres s'ha vist obligat a donar minuts a Ory Jorge i l'aposta no ha sortit gens malament. No obstant, no ha estat possible mantenir la intensitat fins al final i Nacho Yáñez ha liderat els locals cap a la victòria.

Els deixebles d'Edu Torres van sortir a la pista adormits. Quan van adonar-se de que estaven disputant un partit de bàsquet ja perdien per 6-0 i només havia transcorregut un minut. Els canaris es trobaven molt més cómodes al terreny de joc i Nacho Yáñez, ex-jugador del Lleida Bàsquet, ho va demostrar anotant un triple que disparava la diferència fins al 9-2. Llavors, va aparéixer Rafael Hettsheimeir per salvar al Plus Pujol, un fet que cada cop va sent més habitual. El brasiler dominava els taulers i guanyava la partida a un Thomas Terrell que oposava força resistència. La remuntada, no obstant, no es podia concretar ja que els de Ponent abusaven del tir exterior sense gens encert. Mendiburu havia d'assumir la responsabilitat de liderar l'equip durant gairebé tot el matx per culpa de la baixa del seu company Colom i les coses no li sortien gaire bé, principalment perquè apostava per llençar de tres sense cap mena de criteri. Però ni tan sols quan els llençaments estaven ben seleccionats, com els de DeVries, traspassaven l'anella rival. Amb un paupèrrim 0/8 en triples s'arribà a la conclusió del primer assalt. Com és lògic, el marcador era desfavorable. (21-14) Al segon parcial, el jove Ory Jorge va haver de fer acte de presència sobre el parquet de Miraflores per intentar donar descans a Mendiburu. El del planter, vinculat al Montsó de la lliga EBA, jugava sense cap tipus de complex i no trigava en anotar els seus primers dos punts amb una suau safata. Lewis començava a dominar la seva parcel.la del camp i amb esmaixades intimidadores situava el seu equip a només tres puntets de l'adversari. El conjunt de Domingo Rodríguez tampoc s'arronsava i per mitjà de Koffi tornava a demostrar qui manava. El jugador francès aconseguia un 2+1 clau per tallar un moment d'inspiració visitant. Els foranis van intentar capgirar la situació a base de triples i en aquesta nit no volien entrar. Els percentatges eren molt dolents i l'UB La Palma ho aprofitava per incrementar la seva renda. No llençaven tants triples però en transformaven més. Un del base Carles Canals suposava el 31-21 però els blaus no desistiren i pogueren col.locar-se de nou aprop dels insulars, a quatre punts. Els triples continuaven sense entrar però la defensa s'intensificava, un fet que provocava que Mendiburu i Fornas recuperéssin un parell de pilotes que van ser aprofitades per aconseguir l'empat. Els locals, amb la permanència molt encarrilada, celebraven la darrera cistella de la primera meitat. Així, els jugadors van amagar-se als vestidors amb l'encontre molt equilibrat (35-33) encara que els de Lleida eren conscients de la dificultat d'afrontar el final de partit amb només vuit jugadors del primer equip.

Si la primera part no havia estat molt vistosa pels espectadors, la segona no començava pas millor. Les errades d'ambdós conjunts es succeien i la sequera anotadora no es trencà fins al cap de dos minuts, quan Lewis esmaixà una esfèrica ben assistida per Alberto Miguel. Els minuts inicials d'aquest tercer període es podien catalogar de dolents, per no dir nefastos, però els d'Edu Torres en sortien il.lesos i s'avançaven a l'electrònic gràcies a una cistella de Troy DeVries. Però no hi havia manera d'anotar un llençament desde més enllà dels 6.25, un fet inusual tenint en compte que el Plus Pujol era el millor equip de la lliga desde la llarga distància. Amb 41-39 al lluminós, Jorge va tornar a jugar i no va desentonar. Amb ell a la direcció de joc, el Plus Pujol va trencar la maledicció triplista mitjançant DeVries. La dinovena havia estat la vençuda, ja era hora. Els homes de Domingo Rodríguez estaven immersos en la pitjor situació del partit però van sobreviure gràcies a l'encert constant de Nacho Yáñez, que abandonarà la disciplina del club canari en les pròximes hores ja que el seu contracte era temporal. L'aler va establir de nou la igualada amb un triple i el públic de Miraflores tornà a creure en la victòria dels seus ídols. Almenys, ara hi ha entraven els triples del bàndol visitant i la situació es podia considerar controlada. Marcus Vinícius, molt incisiu, era l'autor del segon triple blau de la nit mentres que Lewis continuava el seu recital esmaixador. Per desgràcia dels catalans, Yáñez no afluixava el seu ritme anotador i l'equip de La Palma responia als cops que anava rebent del seu oponent. 51-53 i una última possesió per disputar-se abans d'arribar al període definitiu. La pilota, a les mans de Mendiburu, anà a parar al lateral on es trobava Fornas per clavar un triplàs que va fer saltar d'alegria la minça banqueta visitant. Les coses encara anirien millor amb la cistella de DeVries que servia per inaugurar el darrer quart. Però el Plus Pujol no podia permetre's badar en cap moment i Kohlmaier ho demostrava posant el seu equip a tres punts. La lluita incansable de Terrell encara retallava més el marge que separava els dos contrincants i la por a perdre començà a flirtejar amb els jugadors blaus. Nacho Yánez, el jugador més endollat del matx, empatava amb un triple quan encara restaven sis minuts i mig. Llavors, Marcus Vínicius assumia el rol de salvador amb cinc punts consecutius que permetien que els lleidatans seguíssin somniant. Un handicap en contra dels nois d'Edu Torres va ser la rapidesa a l'hora d'entrar al bonus. Màxima tensió i emoció a menys de tres minuts del final (63-65) La pilota cremava i les pèrdues de pilota s'alternaven. Els locals van errar però no tan com per no empatar el partit i remuntar-lo posteriorment, a un minut i deu segons de la botzina final. En Marcus va tenir l'opció d'empatar gràcies a dos tirs lliures però va desaprofitar el primer dels intents. El Lleida va optar per defensar la jugada rival sense cometre falta personal (69-66) però el cansament acumulat per la falta d'efectius va ser un escull massa gran per aturar a un Nacho Yáñez que fulminà el rival amb un tir de dos punts que propicià ovacions del públic que omplia Miraflores. No hi hauria manera d'encistellar en un últim minut fatídic i la diferència final, a causa dels tirs lliures provocats per les faltes a la desesperada, s'amplià fins a l'injust 74-66 definitiu.

UB LA PALMA: Shaw (2), Canals (3), Yáñez (20), Koffi (9), Sala (4), Suka (7), Kohlmaier (6), Terrell (21) i Ermolinski (2).

PLUS PUJOL LLEIDA: DeVries (14), Mendiburu (6), Jorge (2), Hettsheimeir (10), Miguel (2), Fornas (5), Flis (2), Toledo (13) i Lewis (12).

Parcials: 21-14, 14-19, 16-23, 23-10.

Victòria molt treballada del Cáceres que va ser capaç de remuntar un desavantatge de deu punts a l'últim període per a acabar enduent-se el partit. Els extremenys trenquen així una ratxa de quatre derrotes consecutives i mantenen intactes les seves opcions de disputar les eliminatòries d'ascens. Per la seva banda, el Burgos no va poder sumar el tercer triomf consecutiu després de les històriques victòries en els duels regionals contra el Valladolid i el León. El Ford Burgos havia començat fort el matx, mostrant una clara superioritat en atac basada en el domini dels argentins Lo Grippo i García. El resultat a la finalització del primer quart era de 25-21 i l'avantatge encara va créixer més al descans. Concretament, fins als 9 punts (53-43). Els locals es van confiar en excés a la represa i els de Piti Hurtado van poder controlar una mica més la situació malgrat que l'avantatge s'ampliava un punt més i arribava a la barrera dels deu punts amb que es clouria el tercer parcial (71-61). La remuntada semblava difícil, però els visitants van creure en ella en tot moment i això propicià que anéssin retallant punts amb les accions dels seus jugadors nord-americans. Mancant uns segons, l'equip burgalès guanyava d'un punt (84-83) i el Cáceres disposava de la possessió. Guaita rebia una falta personal i anotava els seus dos intents de tir lliure donant la volta al lluminós (84-85). El Ford Burgos va poder canviar el signe del partit i solucionar en una jugada el mal darrer quart que havien realitzat però el tir guanyador que es va jugar Diego García va ser escopit per l'anella donant el triomf als visitants. Com ja és habitual, Simien va tornar a ser el jugador més destacat.

FORD BURGOS: Lorant (17), García (24), Gruber (0), Sanmartín (9), Lo Grippo (13), Gómez (7), Marco (10), Benavente (0), Sinanovic (4) i Mena (0).

CÁCERES 2016 BASKET: Moss (14), Poves (0), Brown (18), Bellas (0), Sanguino (0), Simien (21), Cage (9), Guaita (5), Panadero (0) i Angulo (18).

Parcials: 25-21, 28-23, 18-17, 13-24.

Victòria d'infart del Bàsquet Mallorca en un partit que es va decidir quan restaven només cinc segons per al so de la botzina final. Els balears, amb aquest inesperat resultat, donen un pas de gegant gairebé definitiu per assolir la permanència i comencen a somniar en el play-off d'ascens que els queda a tan sols una victòria. Per la seva banda, el conjunt de la ciutat autònoma entra en una petita crisi ja que aquesta és la segona derrota consecutiva a casa en una temporada on no estan gens acostumats a perdre. Només començar, l'equip visitant va deixar clares les seves intencions i gràcies a un parcial de 0-5 segellat amb un triple de Riera va donar el primer avís seriós. Els de Paco Olmos es mostraven erràtics de cara a l'anella en aquests primers compassos i tan sols Caio Torres i Juanma Ruíz (amb dos triples) podien mantenir al seu equip. Els mallorquins manaven en tots els aspectes del joc i només un parell de triples errats evitaven que les diferències fóssin majors al final del primer període (21-26). El segon assalt va començar de manera similar als deu primers minuts ja que Joan Riera movia bé al seu equip i es mostrava segur en els tirs a cistella. El Melilla, mentrestant, no acabava de trobar el camí cap al cèrcol permetent que els visitants celebréssin un avantatge de deu punts. Paco Olmos posava tota la seva artilleria a la pista i, després d'uns minuts, Cuthbert Victor encistellava un tir a tauler que acabava amb l'avantatge visitant retornant l'emoció al partit. Una nova cistella de Riera posava de nou als balears tres punts per sobre de l'oponent. Així s'arribà al descans i la represa s'inicià amb un intercanvi de punts que va engreixar el caseller de punts d'ambdós conjunts. Jason Blair va aparéixer per prendre el relleu anotador a Riera i el Mallorca va tornar a desenganxar-se del Melilla. Quan més amplies eren les distàncies entre els dos contrincants, Ciorciari i Victor es van encarregar de retallar-les. Hèctor García reduïa de nou l'avantatge visitant a dos punts deixant-ho tot per disputar-se en l'últim període (64-66). Un parcial de 5-0 liderat per Hèctor García i Nacho Romero posava per primera vegada als locals per davant però Tiedeman posava la rèplica amb un triple. D'aquesta manera, l'encontre va entrar en una fase d'igualtat en que ningú podia enlairar-se en el marcador. El Melilla, clar favorit, es veia guanyador a dinou segons del final però un triple de Marc Blanch llençava per terra les seves esperances. No obstant, el Melilla tenia el control de la pilota i encara tenia temps per capgirar la situació. Dos tirs lliures de García situaven el 87-86 a cinc segons del final i el públic celebrava la victòria però es quedava glaçat en veure la falta de Fergerson que propiciava dos tirs lliures per un inspirat Riera que sentenciava. (87-88).

MELILLA BALONCESTO: Fergerson (4), Huertas (0), Southall (3), Ruiz (9), Ciorciari (18), Santamaría (3), Torres (8), Waleskowski (13), Victor (16), García (10) i Romero (3).

BÀSQUET MALLORCA: Alzamora (0), Blanch (9), Bivià (9), Keep (11), Riera (18), Tiedeman (17), Sastre (6), Pampín (2), Orfila (3) i Blair (13).

Parcials: 21-26, 20-18, 23-22, 23-22.

Sorprenent triomf d'un Beirasar Rosalía que, en només deu dies, ha passat d'estar gairebé amb els dos peus a la LEB Plata després d'encadenar dotze derrotes a somniar amb una permanència que ara els queda a tan sols dos victòries, les que els separen del CB Illescas. No obstant, s'ha de tenir en compte que el Ciudad de la Laguna va jugar un partit molt discret i comença a desonflar-se per la zona baixa a l'acumular dues derrotes consecutives. El conjunt groc i negre va oferir molta menys resistència de la prevista i des d'un principi va permetre als gallecs tenir el control de l'encontre. Amb un joc d'equip força eficaç, els de Santiago de Compostel·la es van mostrar més actius en defensa que els visitants que van basar el seu joc únicament en els seus pilars nord-americans; Donaldson i Detrick que van fer 21 punts cadascún. El Beirasar Rosalía va ser el vencedor dels tres primers períodes, on el seu avantatge es va anar ampliant progressivament fins als onze punts (64-53). En els últims deu minuts, els visitants van buscar una remuntada èpica però es van trobar un Rosalía molt seriós que va amplificar els esforços en defensa permetent que tan sols li retalléssin cinc punts (74-68). El príncipal artífex de la victòria local va ser el pivot Montañana, un clar exemple de lluita i treball diari.

BEIRASAR ROSALÍA: Ramsdell (0), Montañana (13), Vallmajó (11), Nana (10), Dedas (13), López (0), Cebular (5), Fontet (2), Legasa (10) i Taylor (10).

CIUDAD DE LA LAGUNA CANARIAS: Padgett (8), Calvo (0), Urreizti (0), Donaldson (21), Morón (3), Heras (6), Detrick (21), Bustamante (3), Coego (6) i Ruiz de Galarreta (0).

Parcials: 25-21, 19-18, 20-14, 10-15.

Inesperadíssima derrota del Grupo Begar León a la seva pista contra un Gandía que ocupa plaçes de descens. Els de Javi de Grado s'estan mostrant una miqueta irregulars en la primera fase del campionat i acumulen un balanç de 9-9 que els ha fet baixar fins a la novena posició. Per contra, l'equip de Pepe Rodríguez no es dóna per vençut i s'acomiada de l'última plaça que ara passa a mans del Rosalía a causa de l'average particular. L'encontre va ser còmode per a l'equip local en els primers compassos ja que els de Gandía van sortir molt despistats i es van trobar amb la dura defensa del conjunt castellà que no els permetia anotar més de deu punts en el primer quart (17-10). Ja en el segon període, els visitants van començar a donar guerra i els intents de retallar la diferència anotant ràpidament van donar el fruït esperat. No obstant, Stacey va contrarestar la reacció visitant amb un triple desde la cantonada. Evora i Miller es mostraven més ofensius que mai i el seu equip ho aprofitava per escurçar les diferències. A partir d'aquest moment, els valencians es van tornar bojos en atac jugant-se tirs mal seleccionats que van enfurismar al tècnic Pepe Rodriguez. L'esbroncada de l'entrenador va reactivar al Gandía que, poc a poc, va anar remuntant fins que empatà. L'empat persistia a l'arribada del descans gràcies a un triple anotat per Robinson al límit del segon quart. Després del descans, els lleonesos van realitzar un joc molt erràtic i Miller ho aprofità per a anotar sota el cèrcol i donar el primer avantatge del matx al Gandía. Un triple de Robinson encara incrementava més l'avantatge visitant i obligava al tècnic local a sol·licitar el primer temps mort del segon acte. De poc van servir el temps mort ja que Luengo assolia un nou triple que començava a crispar als afeccionats locals. Una antiesportiva assenyalada a Rocchia era un altre escull pels casolans que veien com els foranis se n'anaven en el marcador. Els àrbitres, amb un seguit de decisions questionables a favor del León, donaven aire a un conjunt que s'estava veient sorprès pel momentani darrer classificat. Així, s'entrà al darrer dels parcials amb el resultat de 41-49. Malgrat la insistència local, la distància no baixava de la barrera psicològica dels deu punts fins que Rocchia encistellà un triple a tres minuts del final. Una altra antiesportiva, aquest cop favorable al León, minimitzava la renda visitant i posava més emoció al partit. Posteriorment, un triple de Gilbert mancant un minut posava als seus dos punts per sota fent pujar els decibels del pavelló. Llavors, l'encontre va viure un últim minut boig on ambdós equips van intercanviar errades absurdes que van acabar condemnant a l'equip que es veia obligat a remuntar. El resultat definitiu, 61-66.

GRUPO BEGAR LEÓN: Gilbert (3), Bernabé (10), Bradshaw (14), González (4), Peterson (7), Stacey (3), Leiva (14), Rocchia (5) i Báez (1).

GANDÍA BÀSQUET: Zagorac (7), Miller (8), Vrecko (3), Evora (2), Ibarra (5), Robinson (20), Morley (6), González (2), Luengo (8) i Brown (5).

Parcials: 17-10, 13-20, 11-19, 20-17.

En els altres partits de la jornada no hi ha hagut tanta emoció. El Valladolid s'ha desfet sense contemplacions d'un Illescas que no aixeca el cap i que pot passar-ho molt malament en aquesta segona volta (73-53), el Lucentum Alicante ha refermat la seva condició de líder amb un clar triomf contra el Los Barrios (89-65) i el Leche Río Breogán ha vençut a un Vic que només va ser capaç d'adjudicar-se l'últim quart contra un rival netament superior (82-88). En canvi, el Tenerife Rural va haver de patir una mica més per superar el sempre combatiu Axarquía. Els de Rafa Sanz es van acabar imposant (88-84) però van estar molts minuts contra les cordes. Almenys, els de Paco Aurioles van aconseguir salvar l'average per la mínima ja que a la primera volta van guanyar de cinc punts.

RESULTATS JORNADA 18
Ford Burgos - Cáceres 2016 Basket 84-85
Grupo Begar León - Gandía Bàsquet 61-66
C.B. Valladolid - Illescas Urban CLM 73-53
Tenerife Rural - Clínicas Rincón Axarquía 88-84
Melilla Baloncesto - Bàsquet Mallorca 87-88
Lucentum Alicante - CB Villa de Los Barrios 89-65
Beirasar Rosalía - La Laguna Canarias 74-68
UB La Palma - Plus Pujol Lleida 74-66
C.B. Vic - Leche Río Breogan 82-88