La LEB a Lleida: CAMPIONS DE LA COPA PRÍNCIPE

El Breogan obté el títol amb un triple de Morley sobre la botzina

El Leche Río Breogan s'ha proclamat campió de la Copa Príncipe de Asturias. Ha derrotat a l'Alicante Costa Blanca amb un triple de Zach Morley sobre la botzina que ha embogit als afeccionats i jugadors gallecs. El partit, disputat al Príncipe Felipe de Zaragoza, ha estat genial. La igualtat ha estat la nota predominant d'un encontre amb clar domini ofensiu. Ambdos conjunts han demostrat ser clars candidats a l'ascens però han estat els de Paco García els que han tastat la gloria en un final d'autèntic infart. (94-91) Cal destacar que l'MVP del torneig ha estat el jugador del Breogan Morentín.

El partit ha començat amb intercanvi de cistelles. Aquesta circumstància ja presagiava que es podria veure un bon espectacle. Les jugades de Digbeu donaven al seu equip els primers avantatges encara que el Breogan no tardava a empatar el partit amb dos llençaments de tres. Bones jugades dels dos finalistes tancaven el primer quart amb un merescut empat a 24. El segon període començava amb la mateixa tònica però Fisher s'encarregava de tornar a avançar als de Quim Costa. El base americà anotava nou punts amb dos minuts que el refermaven com al millor jugador del matx. Això, unit a uns instants d'imprecisions del conjunt gallec, propiciava que els alacantins anessin sumant punts fins a obtenir una renda màxima de vuit punts. Al descans el marcador reflectia el 46-52 després d'una postrera cistella d'Andriskevicius.

L'equip alacantí tornava dels vestidors decidit a adjudicar-se el triomf. Els seus alts percentatges els permetien aconseguir arribar a la barrera dels deu punts. No obstant, aquesta barrera es trencaria aviat. L'equip de Paco García aconseguia un parcial de 7-0 que retallava els marges fins a només tres punts. Més tard, seria Zach Morley qui escalfava el canell. L'aler del Breogan aconseguia cinc punts que donaven el triomf momentani al seu equip. El matx s'embarbussava una mica. Només una mica perque Carroll, de l'Alicante, anotava dos triples que feien somniar a l'equip de Quim Costa. Iniciaven el darrer assalt amb un avantatge de cinc punts que mantenia el partit obert però els convertia en favorits. El partit seguia amb emoció, seguia amb igualtat. No obstant, els canells dels jugadors començaven a sentir la pressió. Eren conscients de la proximitat del desenllaç. Fisher, el millor jugador del partit amb 25 punts, anotava un triple vital per conservar cinc punts de renda a falta de quatre minuts. No serviria de gran cosa ja que Clark amb una jugada de 2+1 aconseguia la rèplica. Coppenrath era expulsat per faltes personals i els de Lugo ho aprofitaven per remuntar la final. Nacho Ordín i posteriorment Waleskovski anotaven triples que situaven l'empat a 91 ja en el darrer minut. Taquicàrdia a Zaragoza. Dos equips, dues aficions amb el cor en un puny. Nervis, nervis i més nervis. Fruit d'aquest fet, Norel errava dos tirs lliures claus. Tot i això, encara serien els de Quim Costa els que disfrutarien de la teòrica última possesió. La penetració de Dumas acabava en una pilota perduda a falta d'un segon i mig que semblava condemnar el partit a la pròrroga. Però Paco García i els seus jugadors encara tenien que dir l'última paraula. Després del temps mort, la pilota volava a les mans de Morley que fintava a Digbeu. L'americà es quedava sol i no perdonava sobre la botzina. Els gallecs saltaven eufòrics al centre de la pista, Morley era un autèntic heroi. No obstant, el triomf és del conjunt. Un triomf merescudíssim del "tapat" de la competició. Enhorabona campions!!!