27.10.08

6na Jornada

El Lleida retorna al camí del triomf guanyant a Valladolid

Sisena jornada, sisè capítol d'una Adecco LEB Or més emocionant cada jornada. En cada matx es va viure una situació diferent. El Plus Pujol va trencar la mala ratxa al pavelló d'un aspirant a l'ascens, el Rosalía segueix patint massa, el Lucentum Alicante segueix com a líder invicte, el Melilla va guanyar amb una cistella sobre la botzina mentres que el Burgos va apallissar el Villa de Los Barrios, els afeccionats d'Illescas van gaudir d'una pròrroga... molts arguments i tipus de partits diferents però amb la passió del bàsquet com a ingredient comú.

El Plus Pujol Lleida va retornar al camí de les victòries al superar el Valladolid (87-90), equip que l'any passat militava a la lliga ACB i que enguany té l'ascens com a objectiu. Els deixebles d'Edu Torres van mostrar les seves millors virtuts i gràcies a un tercer quart perfecte van aconseguir un avantatge decisiu. No obstant, els locals van aprofitar uns minuts de relaxació del conjunt lleidatà per protagonitzar una remuntada que va provocar uns minuts finals plens de patiment. Cal destacar els 25 punts anotats per Troy DeVries (amb 6/8 en triples) i la genial direcció del badaloní Mendiburu.

El matx, disputat al pavelló de Pisuerga, va començar amb un triple de DeVries que presagiava una tarda ideal de l'escorta nord-americà. A partir d'aquí, l'encontre es va caracteritzar per una forta igualtat entre els dos contrincants que anaven intercanviant cistelles. L'encert en el tir exterior era alt d'ambdos conjunts i això provocava alternàncies al marcador. Un triple de Fornas donava avantatge als foranis mentres que un de Ruikis en donava als casolans. Llavors, el propi Ruikis monopolitzava els atacs del seu equip amb efectivitat ja que sumaria un parell de triples més. Els val.lisoletans guanyaven de cinc (17-12) però aviat s'hauria invertit de nou el lluminós gràcies a les penetracions de Mendiburu i al segon triple de DeVries. Posteriorment, Pavlidis agafaria el relleu de Ruikis en la tasca de foradar l'anella lleidatana desde la llarga distància malgrat que Mendiburu portava el ritme del partit mitjançant una direcció molt segura i unes assistències plenes de precisió. El base del Plus Pujol regalaria a Hettsheimeir la darrera cistella del primer quart que suposava un just empat a 25. El segon període va començar amb la mateixa igualtat però amb una lleugera disminució de l'encert dels dos rivals. L'aler-pivot rus Flis aportava defensa i anul.lava el potencial de jugadors locals com Battle o Baldo. No obstant, això el forçava a cometre faltes i aviat hauria de retornar a la banqueta amb tres personals a l'esquena. Però si un jugador podia desequilibrar la balança aquest era l'endollat Troy DeVries. L'excel.lent llençador del Lleida aconseguia dos triples més que el catapultaven com a màxim anotador del matx. L'alta efectivitat dels homes de Porfirio Fisac en els tirs lliures no donava treva als d'Edu Torres fins que, gràcies a un triple de Marcus Vinicius, van poder avançar-se després de bastants minuts. (47-49) Quedaven molt pocs segons per arribar al descans però no es va poder conservar aquesta mínima renda a causa d'una postrera cistella de Battle, desaparegut fins aleshores.

El tercer quart començava amb equilibri total però un letal DeVries s'encarregava de trencar aquesta igualtat amb cinc punts consecutius que aportaven un petit avantatge (49-54) que s'incrementaria una mica més després d'un triple frontal de Roger Fornas. L'aparició en atac de Gimel Lewis, col.losal en defensa durant tot el duel, servia per obrir escletxes e inquietar la banqueta local. El conjunt morat no trobava l'encert que havia tingut en la primera meitat i es perdia enmig de possesions llargues que sempre finalitzaven amb tirs forçats. En canvi, DeVries continuava tenint el canell calent i afusellava el cèrcol rival anotant el seu sisè triple que significava una renda superior als deu punts. Els de Fisac, ferits en l'orgull, van intentar reaccionar i gràcies a l'aportació del seu jugador estrella, Robert Battle, van anar escurçant les diferències. Un triple de Dumas va establir un preocupant 60-65 que va precedir un conjunt d'errades mutues encara que el primer triple d'Alberto Miguel va retornar la tranquil.litat a la banqueta blava. A continuació, un efectiu Flis també aconseguí la primera cistella de tres punts i el desavantatge del Valladolid tornà a superar la desena. Els minuts passaven i el tercer parcial arribà a la seva fi amb un resultat (62-73) esperançador pel Plus Pujol Lleida i nefast pels castellans que havien disputat un tercer quart per oblidar. A l'inici dels deu minuts definitius, la situació no va variar i els val.lisoletans van cometre gran quantitat d'errades que van comportar que, en lloc de minimitzar-se, la derrota encara s'ampliés més a favor del conjunt català. Un triple de Salva Arco, l'únic especialista en aquesta faceta que encara no n'havia transformat cap, augmentava a catorze la renda i DeVries i Hettsheimeir s'encarregaven d'ampliar-la a setze. Llavors, el Lleida Bàsquet tocaria sostre i entraria en una dinàmica excessivament conservadora que no l'afavoriria gens. Els deixebles de Porfirio Fisac, ben dirigits per Xavi Puyada, començaven a tutejar el Plus Pujol i l'electrònic reflectia un triomf lleidatà cada cop més ajustat. El parcial favorable als jugadors del Pisuerga va ser molt contundent (17-3) i, durant quatre minuts, els visitants només van ser capaços de sumar tres punts (firmats per Miguel). Després de dos tirs lliures aprofitats per una “bèstia” sota els taulers com Battle, el marcador va reflectir un inquietant 79-85. El Lleida s'havia relaxat i ara es veia entre l'espasa i la paret; les ànimes blaves estaven plenes de nervis, molts nervis... i després d'un parell de cistelles de Chris Hernández i Puyada, la situació es va tornar insostenible ja que el marcador era de 83-85 i els locals disposaven dels ànims d'una afició entregada i d'uns col.legiats bastant casolans. Mendiburu va reclamar la pilota i va assumir la responsabilitat de forçar faltes personals. Però només va poder anotar 2 dels 4 tirs lliures que va intentar i s'arribà als darrers trenta segons amb un emocionant 84-87. Una dubtosa falta en atac xiulada a Mendiburu va propiciar que els de casa disposessin d'una jugada per forçar la pròrroga. Afortunadament pels de Ponent, Dumas no va gestionar correctament aquest decisiu atac i Alberto Miguel recuperà una pilota d'or. Lewis visitava la línia de personal i tothom sap que no és un jugador fiable en aquest apartat del joc. No obstant, va silenciar les grades del Pabellón Pisuerga anotant els dos tirs de la sèrie. En qualsevol cas, el Valladolid és un club especialista en remuntades i Van Lacke ho va certificar encistellant un desesperat triple a dos segons de la botzina. DeVries, autor de 25 punts, va errar el primer tir lliure que intentà i totes les pors van sobrevolar per la ment dels jugadors d'Edu Torres. El segon intent de tir lliure sí que va entrar i Van Lacke no fou capaç de realitzar el miracle sobre la botzina. Finalment, victòria visitant patida però molt justa (87-90) que provoca que ambdos equips es trobin a la zona mitja de la classificació amb un balanç de 3-3.

C.B. VALLADOLID: Van Lacke (9), De la Fuente (4), Hernández (6), Puyada (15), Martínez (0), Pavlidis (6), Ruikis (9), Battle (15), Baldo (12) i Dumas (11).

PLUS PUJOL LLEIDA: DeVries (25), Mendiburu (15), Hettsheimeir (8), Miguel (6), Fornas (8), Flis (8), Toledo (3), Arco (5), Lewis (12) i Colom (0).

Parcials: 25-25, 24-24, 13-24, 25-17.




El Melilla Baloncesto ha patit molt per superar a un Vic que ha tornat a oferir una molt bona imatge. Quan només quedava un segon, encara guanyava l'equip català però l'enèsima genialitat de Ciorciari va invertir el signe del matx. (72-71) Els visitants van dominar els primers instants gràcies a uns bons percentatges i a l'efectivitat de Josemi García, ex-capità del Melilla. Kiefer també aportava en diverses facetes del joc i el Melilla no trobava el camí adient per remuntar l'encontre. Les brillants assistències de Ciorciari (en va aconseguir 12) i els rebots de Victor i Waleskowski van donar ales als nord-africans que van anar llimant el desavantatge sense presses. Perdien de vuit a la finalització del tercer assalt però no van llençar la tovallola i van anar treballant fins que van posar al rival contra les cordes. De fet, a l'últim minut ja vencien els de casa per dos punts. No obstant, el Vic va fregar la primera victòria lluny de terres osonenques ja que van col.locar el 70-71 al marcador quan tan sols restaven sis segons. Però els equips "grans" ho són perqué aspiren al triomf fins al darrer segon i el Melilla va demostrar ser-ho. Ciorciari va penetrar fintant el tir definitiu però en realitat va regalar la cistella de la victòria al seu company Cuthbert Victor enmig del deliri dels afeccionats.

MELILLA BALONCESTO: Fergerson (5), Huertas (7), Ruiz (0), Ciorciari (10), Santamaría (0), Torres (12), Waleskowski (5), Victor (14), García (14) i Romero (5).

C.B. VIC: Manzano (7), Jiménez (14), Sàbat (2), Palacios (4), Llorca (2), Kiefer (16), Feliu (0), Marcos (4), Amador (6) i García (16).

Parcials: 21-21, 12-13, 17-24, 22-13.

El Cáceres va tornar a demostrar que té nivell suficient per afrontar la competició amb garanties derrotant a un Rosalía que no aixeca el cap. Els gallecs van flirtejar amb la victòria però van acabar maleint la seva sort. (66-70) Els compostel.lans no van iniciar el partit amb concentració i això els va portar a perdre de diferències massa amplies. Semblava que els extremenys jugarien a plaer tota l'estona però, sobtadament, els locals van reaccionar i el lluminós va anar equilibrant els punts de cada conjunt fins que reflexà un ajustat 38-35 al descans. A la represa, la parella interior visitant formada per Simien i Moss va assumir responsabilitats i els de Piti Hurtado van beneficiar-se'n molt. No obstant, l'home més decisiu dels visitants va ser el base americà Rod Brown que va disputar gairebé tots els minuts dirigint amb mestria els seus companys. La seva experiència, unida a la de Lucio Angulo, va decantar la balança en unes darreres jugades taquicàrdiques i amb sabor amarg per la parròquia local.

BEIRASAR ROSALÍA: Ona (11), Ramsdell (4), Montañana (7), Vallmajó (4), Nana (14), Dedas (5), López (0), Carroll (5), Cebular (5), Fontet (9) i Legasa (2).

CÁCERES 2016 BASKET: Moss (4), Poves (14), Brown (15), Bellas (0), Sanguino (0), Simien (15), Bravo (0), English (5), Guaita (6) i Angulo (11).

Parcials: 13-27, 25-8, 13-15, 15-20.

Victòria importantíssima del Leche Río Breogan a la pista del Tenerife Rural, un dels equips punters de la lliga. (77-82) Els locals van començar el matx amb molta fredor i desencert i això propicià que els gallecs, molt necessitats de triomf, aconseguissin diferències espectacul.lars tenint en compte els pocs minuts de joc que s'havien disputat. Al final del primer assalt, els tinerfenys perdien de disset punts. La bona defensa del conjunt de Paco García va ser decisiva en el marcador final ja que van saber frenar les estrelles locals, en especial a Antwain Barbour que no es va trobar cómode en cap moment. Després d'un segon parcial vistós d'ambdos equips, el Tenerife va treure's la son de les orelles i liderat per Adrian Boccia remuntà gran part de la renda negativa. No obstant, el partidàs de Javi Roman impedia que els de Lugo arribéssin a una situació límit encara que a mitjans de l'últim quart van patir molt veient com Hamilton col.locava els seus companys a només dos punts. Semblava que els de Rafa Sanz aconseguirien una gran remuntada però l'encert triplista de Corbacho va impedir-ho i els gallecs comencen a sortir del túnel en que estan immersos.

TENERIFE RURAL: González (5), Sánchez (5), Wachsmann (4), Barbour (10), Sánchez (10), Boccia (10), Antelo (7), Rodríguez (9) i Hamilton (17).

LECHE RÍO BREOGAN: Gloger (9), Uriz (2), López (12), Corbacho (17), Fernández (10), Morentín (7), Southall (4), Román (14) i Gomes (7).

Parcials: 14-31, 27-24, 21-14, 15-13.

El Ford Burgos va oferir un recital de joc als seus afeccionats humillant un Villa de Los Barrios que es situa en posicions excessivament perilloses. Corrales va dirigir perfectament els atacs del conjunt castellà i dóna assistències molt precises a jugadors com LoGrippo o Sanmartín que es van fer un fart d'anotar. A més, les lesions de Diego García i Juanmi Morales no es van acusar gaire ja que el debutant Bennerman va deixar bones sensacions al públic. De totes maneres, el triomf no va ser tan fàcil com reflecteix el marcador (98-72) a causa del partidàs de Guillén (21 punts i 10 rebots) que va mantenir viu al Los Barrios fins al tercer període. A l'últim, no va haver-hi color i els de Casadevall van jugar amb el seu rival com si es tractés d'una joguina. El juvenil Barriuso va tancar el matx amb un estratosfèric triple desde mig camp.

FORD BURGOS: Lorant (2), Gruber (7), Sanmartín (16), LoGrippo (22), Gómez (2), Bennerman (7), Benavente (0), Barriuso (3) Sinanovic (9), Mena (14) i Corrales (16).

CB VILLA DE LOS BARRIOS: Alba (4), Guillén (21), Campbell (2), Rost (0), Castro (7), Sánchez (8), Iturbe (0), Vallmajó (9), Schraeder (8) i Chagoyen (13).

Parcials: 19-10, 22-28, 24-17, 33-17.

Màxima emoció, màxima tensió i també màxima l'alegria de l'Illescas després de la pròrroga que van guanyar-li a l'Axarquía. (85-81) Tal com mostra el resultat, el matx va estar tan igualat que va haver de decidir-se en un temps suplementari. L'encert i la veteranía de Joe Alonso van resultar determinants per tombar els joves jugadors malaguenys que van lluitar fins al darrer segon. El respecte que es tenien els dos conjunts va caracteritzar uns primers minuts molt equilibrats. La tónica va ser la mateixa durant tota la primera meitat encara que l'equip que se n'anà als vestidors amb avantatge (32-34) va ser el visitant, liderat pels pivots Prestes i Skoldebrand. El tercer quart va ser òptim per l'equip de Toledo que gràcies al talent de Dexter Lyons va aconseguir un avantatge de cinc punts que, en un partit com aquest, semblava bastant important. Però els deixebles de Paco Aurioles, tot i patir la baixa de Cortaberría, van ser capaços de mantenir-se vius fins a un darrer minut en que van situar l'empat a l'electrònic. Fins i tot van disposar de l'última possesió del temps reglamentari però el triple que van jugar-se no va voler entrar i ambdos equips van haver de disputar cinc minuts a causa del 72-72 definitiu. El temps extra també va estar igualat i un triple de Joe Alonso quan restaven 40 segons i guanyaven els foranis (79-81) va ser la jugada més decisiva. Una falta antiesportiva va enfonsar definitivament el Clínicas Rincón que suma la segona derrota consecutiva.

ILLESCAS URBAN CLM: Yáñez (5), Virgil (18), Jiménez II (4), Moore (10), López (0), Lyons (16), Jiménez I (3), López (0), Driesen (5) i Alonso (24).

CLÍNICAS RINCÓN AXARQUÍA: Williams (6), Fuentes (0), López (6), Chylinski (25), Díaz (0), Cobos (3), Navajas (2), Faverani (10), Prestes (18), Movilla (7) i Skoldebrand (3).

Parcials: 19-18, 13-16, 24-17, 16-21, 13-9.

El Grupo Begar León continua mostrant-se molt sòlid al seu pavelló i va apallissar sense contemplacions un Ciudad de La Laguna que disminueix massa el seu nivell en els partits lluny de les Illes Canàries. Els lleonesos van demostrar al rival que no tindria cap opció d'esgarrapar un triomf amb un parcial inicial de 24-7 que va arrossegar-se durant tot el partit. El dominicà Eulis Báez va oferir un autèntic recital amb una actuació que, a més de reafirmar-lo com una de les estrelles de la lliga, li ha servit per proclamar-se MVP de la jornada. Per part visitant, només va destacar una mica Jakim Donaldson i les diferències encara es van incrementar més. Javi de Grado va poder permetre's el luxe de donar descans als titulars i atorgar minuts als joves ja que el resultat estava sentenciat. Finalment, un claríssim 88-59 que situà els locals a la tercera posició a l'espera de visitar el Barris Nord la próxima jornada.

GRUPO BEGAR LEÓN: Gilbert (11), Bernabé (6), Bradshaw (11), González (18), Moreira (0), Calvo (0), Stacey (0), Leiva (12), Martín (0), Rocchia (6), Báez (21) i Vega (3).

LA LAGUNA CANARIAS: Rufián (7), Calvo (0), Urreizti (6), Donaldson (17), Morón (5), Heras (5), Detrick (4), Harris (3), Coego (4) i Ruiz de Galarreta (8).

Parcials: 23-7, 25-20, 21-17, 19-15.

Triomf mallorquí en el partit de les urgències i necessitats. El Gandía va encaixar una nova derrota a casa i aquesta és molt dolorosa ja que, a més de ser contra un rival directe, van deixar escapar en el darrer quart el curt avantatge que havien aconseguit fins aleshores. El partit va ser atractiu pels afeccionats neutrals però no pels entrenadors ja que les defenses no van aparéixer en cap moment i el caseller de punts va omplir-se amb molta facilitat. El primer quart el va guanyar l'equip valencià gràcies a un encert superior en els tirs de tres punts. No obstant, el Bàsquet Mallorca va revertir la situació al segon assalt mitjançant un parcial de 0-11. Així, s'arribà al descans amb tot per decidir. (41-43) El tercer quart va ser una allau ofensiva amb una exhibició de tir digna d'un concurs de triples. González i Ibarra eren els més encertats del bàndol local encara que l'anotació de Tiedeman era, fins i tot, superior. Amb 69-67 s'arribava als últims deu minuts i es presagiava molta igualtat però, sorprenentment, el matx va donar un tomb considerable i els de Xavi Sastre van començar a encistellar i encistellar sense cap mena d'oposició. Liderats per un magnífic Riera van acabar aconseguint la xifra dels cent punts deixant bocabadat al públic que veia com el seu equip jugava molt bé en atac (cal remarcar de nou que van fracassar en defensa) però encaixava una nova derrota. (91-100)

GANDÍA BÀSQUET: Avramov (3), Zagorac (6), Miller (2), Vrecko (17), Evora (6), Rodríguez (0), Ibarra (18), Robinson (18), Nelson (6) i González (15).

BÀSQUET MALLORCA: Alzamora (0), Torres (0), Blanch (11), Bivià (4), Riera (24), Tiedeman (25), Sastre (0), Pampín (9), Orfila (12) i Blair (15).

Parcials: 24-17, 17-26, 28-24, 22-33.

Finalment, el Lucentum Alicante va desfer-se sense excessives dificultats de l'UB La Palma i continuarà una setmana més com a líder de la competició sense conéixer la derrota. Koffi va tornar a liderar el conjunt canari però la seva bona actuació va ser insuficient per aturar l'equip de Quintana, un bloc on tots els jugadors aporten el seu granet de sorra. No obstant, s'ha de destacar el bon partit que van realitzar els nacionals Urtasun i Llompart. Els alacantins van dominar el joc en tot moment i els de Domíngo Rodríguez segueixen sense tastar la victòria com a visitants. La bona trajectòria a Miraflores, on han guanyat tots els partits, els manté a la zona mitja de la classificació.

LUCENTUM ALICANTE:
Hernández (2), Cazorla (5), Rejón (4), Llompart (12), Urtasun (17), Andriuskevicius (6), García (3), Hill (8), Weigand (6) i Coppenrath (11).

UB LA PALMA: Shaw (3), Koffi (21), Sala (6), Suka (3), Kohlmaier (12), Jönzén (0), Terrell (3), Arrocha (5) i Ermolinski (6).

Parcials: 19-15, 17-15, 23-10, 15-19.

RESULTATS JORNADA 6
C.B. Valladolid - Plus Pujol Lleida 87-90
Melilla Baloncesto - C.B. Vic 72-71
Beirasar Rosalía - Cáceres 2016 Basket 66-70
Tenerife Rural - Leche Río Breogan 77-82
Ford Burgos - CB Villa de Los Barrios 98-72
Illescas Urban CLM - Clínicas Rincón Axarquía 85-81
Grupo Begar León - La Laguna Canarias 88-59
Gandía Bàsquet - Bàsquet Mallorca 91-100
Lucentum Alicante - UB La Palma 74-59


20.10.08

5na Jornada

Tothom guanya a la LEB Or

Aquesta setmana s'ha viscut una jornada caracteritzada per resultats inesperants i pel predomini dels finals ajustats. Els dos conjunts que encara no coneixien la victòria, Los Barrios i Gandía, per fi s'han estrenat ja que han superat a dos equips capdavanters com el León i l'Axarquía malagueny. D'altra banda, el Lucentum Alicante es manté com a únic equip invicte després de guanyar a Vic amb molt patiment. L'equip de les nostres terres, el Plus Pujol, segueix acusant el dur calendari que atravessa i suma la tercera derrota consecutiva a mans d'un Tenerife que va donar una lliçó de bàsquet al públic del Barris Nord.

El Plus Pujol Lleida no va ser capaç de jugar al nivell del Tenerife Rural, un dels equips més potents de la lliga, i va encaixar la tercera derrota consecutiva. Els blaus sempre van anar a remolc i els canaris, liderats per Antwain Barbour, no es van deixar sorprendre. La nefasta actuació dels col.legiats va perjudicar clarament l'equip de Lleida que va acusar el baix nivell físic d'alguns jugadors. El resultat final, 82-93, expulsa el Plus Pujol de la zona de play-off.


El matx va començar malament pels deixebles d'Edu Torres que van sortir a la pista adormits. El Tenerife ho va aprofitar per situar el 0-7 a l'electrònic i minvar la moral d'un equip molt jove que es presentava al pavelló Barris Nord després de dues derrotes. Les imprecisions constants i l'abús del llençament de tres punts eren factors que perjudicaven al conjunt local que veia com l'avantatge del contrari ja era de nou punts després d'un triple d'Antelo. Alberto Miguel aconseguia posteriorment el primer triple del seu equip i semblava que es començava a controlar la situació. Gimel Lewis, ex-jugador del Tenerife, volia realitzar un bon partit contra els seus antics companys i mostrava als espectadors les seves qualitats: intimidació i rebot. No obstant, els de Rafa Sanz no baixaven el pistó i, gràcies a un triple d'Edu Sánchez, recuperaven rendes de deu punts. Llavors, els visitants augmentaven el nivell en defensa i desarmaven completament el joc del Lleida. D'altra banda, el seu encert triplista era espectacul.lar i no hi havia manera d'aturar els canells de Fráncis Sánchez i Barbour. Amb aquest panorama, l'únic que podien desitjar els catalans era que s'acabés el primer quart. El marcador ja començava a ser insalvable. (12-28) A l'inici del segon assalt, Mendiburu va revolucionar el joc dels seus companys ja que va saber llegir millor el partit que un perdut Quino Colom. Un triple i una gran assistència a Lewis del base badaloní van minimitzar la derrota obligant als tinerfenys a aturar el cronòmetre per demanar un temps mort. Llavors, l'aparició de Christian Maraker va fer molt mal malgrat que Troy DeVries va anotar el seu primer triple de la nit. El jugador suec, que va militar al Plus Pujol la temporada anterior, feia gala del seu efectiu llençament davant la seva antiga afició. Un triple de Sánchez amb una dubtosa falta personal inclosa enfonsava l'equip del Segrià que veia com el rival ja havia aconseguit 17 punts més. Un inspirat Mendiburu assumia responsabilitat en els tirs de tres punts i anotant-los es reafirmava com el jugador més determinant dels lleidatans. Un altre triple, en aquesta ocasió de Miguel, combinat amb un parell d'errors clamorosos de Fráncis Sánchez reanimaven als afeccionats locals que veien factible la remuntada. Però el Plus Pujol no havia de lluitar contra cinc sinò contra set ja que els dos col.legiats van voler convertir-se en els protagonistes de l'encontre evitant que els locals tinguessin opcions de sumar el tercer triomf de la temporada. Un tap legal de Lewis que no va ser assenyalat com a tal, un rigurós 2+1, un evident camp enrera amb passos de sortida inclosos... van ser algunes de les principals jugades desconcertants que van perjudicar el Lleida ja que totes van acabar amb punts de l'estrella visitant, Barbour. El públic, molt enfurismat, va dedicar una sonora xiulada als arbitres que va anar acompanyada per una mocadorada que evidenciava el descontentament de la massa social del Lleida Bàsquet. No obstant, la tendència arbitral no va canviar encara que el resultat s'equilibrà una mica després de les penetracions de Colom. El Tenerife guanyava de tretze punts al descans (42-55) i cal reconéixer que el seu joc havia estat molt superior al d'un oponent molt desencertat en els tirs lliures.

Els locals iniciaven el tercer quart amb una mica més de ganes i es col.locaven a deu punts dels insulars mitjançant un triple de DeVries. Per la seva part, els de Rafa Sanz tampoc s'arronsaven i el pivot americà Hamilton aconseguia punts interiors que el reivindicaven com un dels extracomunitaris més determinants de la competició. Amb el pas dels minuts, les diferències entre ambdos contrincants no minvaven i la desesperació començava a apoderar-se de jugadors com Salva Arco que es perdien enmig de la precipitació i erraven tirs fàcils. Els blaus volien retallar el botí tinerfeny per la vía ràpida i, enlloc d'aconseguir-ho, el que succeïa era que tornava a augmentar després de tres punts d'un treballador Julio González. En ple desconcert lleidatà, el Tenerife celebrava un nou màxim avantatge de vint punts (50-70) que ja no donava opcions a la sorpresa. El rus Dmitry Flis que reapareixia després d'estar dues setmanes lesionat protagonitzava la jugada absurda de la setmana errant un contraatac en que encarava sol l'anella rival. Flis és un dels jugadors dels quals s'espera unes prestacions molt més altes de les que està oferint juntament amb Rafa Hettsheimeir que ha tornat de l'estiu amb excés de pes. El propi jugador brasiler, desaparegut fins al moment, va firmar la darrera cistella del tercer període. (57-73) Els darrers deu minuts van estar marcats pels intents de remuntada infructuosos del Lleida Bàsquet i pel domini de la situació d'un Tenerife que va tornar a demostrar que el seu únic objectiu és l'ascens. Un parcial de 5-0 firmat per Alberto Miguel situava els seus a tretze punts i permetia somniar amb la remuntada. Quan semblava que encara hi havia temps per aconseguir el miracle, els punts de Maraker van ser decisius per tombar el seu ex-equip. Tres tirs lliures transformats per Alberto Miguel (un fet gairebé insòlit tenint en compte el baix percentatge del Plus Pujol en els tirs d'un punt) i un parell de triples d'un endollat DeVries van reduïr a deu el desavantatge. Encara restaven més de dos minuts de joc i DeVries es disposava a anotar el seu sisè triple quan van tornar a aparéixer els encarregats de trencar el partit a la primera meitat: els àrbitres Asier Quintas i David Planells. Van assenyalar-li passos a l'escorta nord-americà i l'emoció s'esfumà. Els tirs lliures finals del millor jugador de la nit, Barbour, van tancar el matx amb el resultat de 82-93 que consolida els canaris a la part alta de la classificació. D'altra banda, el Plus Pujol Lleida es veu obligat a intentar redreçar el rumb a la difícil pista del Valladolid.

PLUS PUJOL LLEIDA: DeVries (17), Mendiburu (11), Hettsheimeir (7), Miguel (15), Fornas (7), Flis (2), Toledo (7), Arco (0), Lewis (7) i Colom (9).

TENERIFE RURAL: González (5), Sánchez (5), Wachsmann (7), Barbour (24), Sánchez (9), Boccia (6), Maraker (13), Antelo (12), Rodríguez (0) i Hamilton (12).


Parcials: 12-28, 30-27, 15-18, 25-20


El Villa de Los Barrios portava moltes setmanes flirtejant amb el triomf i no hi havia manera d'aconseguir-lo. El cinquè intent va ser el definitiu i els gaditans van poder celebrar-ho amb la seva afició. A més, no van guanyar a un equip qualsevol sinò a tot un León que en aquesta ocasió es va mostrar molt erràtic en atac. El primer quart va ser extremament igualat però el segon ja començava a oferir símptomes de que els locals estaven molt més motivats. El partidàs de Richi Guillén va ser clau per aconseguir una renda molt important abans del descans. La situació no es revertí fins que aparegué el pivot lleonés Eulis Báez. Llavors, la diferència ja era insalvable tot i que els de Moncho Fernández van acusar els nervis estant a punt de tornar a caure derrotats. (63-61)

CB VILLA DE LOS BARRIOS: Alba (8), Guillén (21), Campbell (4), Rost (6), Castro (4), Sánchez (7), Iturbe (4), Vallmajó (0), Schraeder (3) i Chagoyen (6).

GRUPO BEGAR LEÓN: Gilbert (17), Bernabé (7), Bradshaw (6), González (2), Stacey (2), Leiva (2), Rocchia (11), Báez (14) i Vega (0).

Parcials: 20-18, 19-6, 10-13, 14-24.

D'altra banda, el Gandía també va assaborir per primera vegada el dolç sabor de la victòria. Els valencians havien estat el pitjor equip de la competició fins al moment protagonitzant actuacions indignes que presagiaven una temporada molt dura per ells. Inesperadament, van treure's tots els complexos de sobre i van conquerir el pavelló d'un Clínicas Rincón Axarquía que estava meravellant els afeccionats al bàsquet amb dosis de joventut, lluita i encert. No va ser el millor dia dels de Paco Aurioles i els visitants van aprofitar-ho per anotar 92 punts que indiquen una clara millora que permet aspirar amb garantíes a la permanència. Malgrat la derrota del seu equip, Chylinski va ser el millor jugador d'aquest matx que finalitzà amb el resultat de 80-92.

CLÍNICAS RINCÓN AXARQUÍA: Williams (6), Fuentes (0), López (6), Chylinski (25), Díaz (0), Cobos (3), Navajas (2), Faverani (10), Prestes (18), Movilla (7) i Skoldebrand (3).

GANDÍA BÀSQUET: Avramov (5), Zagorac (6), Miller (4), Vrecko (17), Evora (4), Rodríguez (2), Ibarra (15), Robinson (19), Nelson (12), Hidalgo (0) i González (8).

Parcials: 22-22, 20-22, 24-27, 14-21.

El debut de l'americà Wayne Simien amb el Cáceres 2016 va ser rodó ja que va anar acompanyat de la segona victòria dels extremenys. El pivot, que substitueix a Harper Williams, es va complementar a la perfecció amb Moss i junts van contribuïr a enderrocar el joc interior de l'Illescas. Pel que fa al joc exterior, Lucio Angulo va tornar a ser el de les millors ocasions i el conjunt de Piti Hurtado ho va notar positivament. No obstant, aquest encontre no va tenir l'emoció com a ingredient a causa del desencert del conjunt de Javier Juárez que en cap moment disposà d'opcions de véncer. La diferència va ser quasi sempre superior als deu punts i només la relaxació final dels locals va provocar que el marcador final no fos més ampli que el 76-65 definitiu.

CÁCERES 2016 BASKET: Moss (10), Poves (3), Brown (11), Bellas (1), Sanguino (2), Simien (11), English (18), Guaita (7), Panadero (0) i Angulo (13).

ILLESCAS URBAN CLM: Charquero (3), Yáñez (3), Virgil (10), Jiménez II (4), Moore (5), López (7), Lyons (11), Jiménez I (5), López (0), Driesen (2) i Alonso (15).

Parcials: 21-17, 18-16, 22-14, 15-18.

El Bàsquet Mallorca va encaixar una nova derrota i ja és la quarta. En aquesta ocasió van perdre amb el Ford Burgos d'Andreu Casadevall que recuperà el camí del triomf després de dues derrotes consecutives. (82-85) L'aportació dels bases Mena i Corrales va ser clau pels burgalesos que també van mostrar-se poderosos sota el cèrcol gràcies als punts de Lorant i LoGrippo. Els visitants van saltar a la pista balear amb ganes de sentenciar el matx el més aviat possible. Així, a l'acabar el primer parcial ja guanyaven de dotze punts. Els deixebles de Xavi Sastre intentaven capgirar l'encontre però no hi havia manera de fructificar el seu objectiu. Progressivament, l'avantatge del Burgos va anar minvant al mateix temps que els mallorquins somniaven en el miracle. Llavors, les errades en els tirs lliures van ensorrar totes les opcions d'un equip que va dependre massa del joc de Jason Blair.

BÀSQUET MALLORCA: Alzamora (7), Blanch (15), Bivià (0), Keep (10), Riera (18), Tiedeman (10), Sastre (2), Pampín (6), Orfila (1) i Blair (13).

FORD BURGOS: Lorant (14), García (5), Corrales (6), LoGrippo (16), Gruber (2), Gómez (10), Sanmartín (11), Benavente (0), Sinanovic (6) i Mena (15).

Parcials: 17-29, 19-16, 17-12, 29-28.



El Ciudad de La Laguna continua sumant victòries gràcies al seu pavelló inexpugnable. Aquest cop, la víctima de l'infern canari va ser un Valladolid que no està acabant de demostrar tot el seu potencial. Els dos primers quarts van estar marcats per una forta igualtat entre els dos contrincants ja que el respecte que es tenien era molt gran. Els de Porfirio Fisac van sortir a per totes després del descans i amb un parcial de 19-28 es posicionaven molt aprop del triomf. No obstant, tots sabem que l'Adecco LEB Or és una lliga imprevisible en que les relaxacions estan prohibides si es vol aspirar a sortir victoriós dels diversos partits que depara. Els visitants no van complir la norma i quan van voler reaccionar ja era massa tard. És gairebé impossible derrotar a l'equip del Ríos Tejera en un final ajustat i així va ser el d'aquest matx trepidant. Battle va ser el jugador més valorat encara que va ser més decisiva l'actuació del seu compatriota Detrick que va liderar la remuntada local que finalitzà amb el marcador de 71-67.

LA LAGUNA CANARIAS: Rufián (8), Calvo (9), Urreizti (2), Donaldson (2), Morón (8), Marrero (0), Heras (5), Detrick (13), Harris (2), Coego (12) i Ruiz de Galarreta (10).

C.B. VALLADOLID: Van Lacke (11), De la Fuente (12), Hernández (0), Puyada (5), Jorssen (8), Pavlidis (3), Ruikis (2), Battle (20), Baldo (3) i Dumas (3).

Un altre equip que es troba entre els nou primers a causa de la seva fortalesa com a local és la Unión Baloncesto La Palma. El conjunt dirigit per Domingo Rodríguez va patir per superar el Beirasar Rosalía però després de quaranta minuts d'alta intensitat van poder celebrar la tercera victòria de la temporada. El ritme anotador del primer assalt va ser molt elevat i això sempre afavoreix la presència de l'espectacle malgrat que vagi perdent l'equip de casa. (21-27) No obstant, els gallecs van esgotar aviat la gasolina i no van trigar en perdre tot l'avantatge que havien adquirit. Els de Félix Muñoz van intentar capgirar l'electrònic en els darrers minuts però van trobar a faltar el màxim nivell dels seus jugadors més importants, Pat Carroll i Harding Nana. En canvi, diversos jugadors locals (Terrell, Ermolinski, Jönzén o Arrocha) van rendir al 100% i així era difícil que l'encontre no acabés amb una alegria pels afeccionats que van assistir a Miraflores. (81-77)

UB LA PALMA: Shaw (4), Canals (0), Koffi (14), Sala (6), Suka (6), Kohlmaier (5), Jönzén (9), Terrell (8), Arrocha (19) i Ermolinski (10).

BEIRASAR ROSALÍA: Ramsdell (0), Montañana (6), Vallmajó (11), Nana (18), Dedas (11), López (0), Carroll (7), Cebular (11), Fontet (2) i Legasa (11).

Parcials: 21-27, 21-9, 19-20, 20-21.

Partit polèmic a Lugo i nova derrota d'un Breogan que no està actuant al nivell que s'esperava. Cal tenir en compte que el rival era el poderós Melilla, un candidat a tot que en aquesta ocasió no va demostrar ser-ho ja que el matx va ser pèssim d'ambdos equips. Almenys, els nord-africans van tornar a casa amb la quarta victòria de la temporada aconseguida amb bastant patiment ja que el vencedor no es va determinar fins a l'últim dels minuts. Els de Paco Olmos van estar liderats per un ex-jugador breoganista, l'aler Héctor García. Curiosament, el millor dels de Lugo era un ex-jugador del Melilla, el poderós Michael Southall. Tot estava per decidir quan només restava un minut ja que el lluminós reflexava un pírric empat a 55. Llavors, polèmica arbitral amb tècniques i antiesportives assenyalades en contra de l'equip local. Però, malauradament, la situació no acabà damunt del parquet ja que els bases Ordín i Ciorciari es van enfrontar entre ells en una lamentable picabaralla plena d'agressions físiques i verbals. Fins i tot, van intervenir els entrenadors i el president del conjunt gallec que no va saber acceptar la derrota per 57-65.

LECHE RÍO BREOGAN: Gloger (3), Ordín (6), López (7), Corbacho (9), Fernández (7), Morentín (2), Southall (9), Román (2), Gomes (5) i Phillips (7).

MELILLA BALONCESTO: Fergerson (0), Huertas (4), Ruiz (3), Ciorciari (8), Santamaría (0), Torres (9), Waleskowski (6), Victor (8), García (21) i Romero (6).

Parcials: 12-23, 15-8, 20-15, 10-19.

Finalment, a Vic es va poder veure un partit emocionantíssim i amb un bàsquet molt ofensiu i entretingut. (90-92) Els gironins van dominar el marcador durant molts minuts però el Lucentum Alicante va demostrar la seva condició de líder mantenint la sang freda en els moments més complicats. Els locals van sortir al terreny de joc amb moltes precaucions i això els va permetre evitar que els alacantins agaféssin avantatge. El ritme anotador del Vic era molt bó i, al tercer assalt, el seu rival no va poder fer res per aturar un equip que va arribar a superar la desena de punts de renda. Malgrat això, els deixebles d'Óscar Quintana no van rendir-se en cap moment i, gràcies a una immensa defensa i al seu talent en atac, van anar llimant les diferències progressivament. En un final d'infart, els catalans van acusar els nervis i no van poder proclamar-se vencedors del matx més vistós de la jornada. No obstant, el millor jugador dels casolans, Albert Sàbat, va tenir una postrera ocasió de capgirar el signe de l'encontre però el seu tir forçat no va fer realitat el miracle.

C.B. VIC: Manzano (4), Jiménez (8), Sàbat (18), Palacios (7), Llorca (0), Kiefer (20), Feliu (11), Marcos (14), Teruel (0), Amador (1) i García (7).

LUCENTUM ALICANTE: Hernández (4), Cazorla (4), Rejón (9), Llompart (9), Urtasun (16), Andriuskevicius (13), García (12), Hill (15), Weigand (2) i Coppenrath (8).

Parcials: 23-24, 23-23, 23-14, 21-31.

RESULTATS JORNADA 6
Plus Pujol Lleida - Tenerife Rural 82-93
CB Villa de Los Barrios - Grupo Begar León 63-61
Clínicas Rincón Axarquía - Gandía Bàsquet 80-92
Cáceres 2016 Basket - Illescas Urban CLM 76-65
Bàsquet Mallorca - Ford Burgos 82-85
La Laguna Canarias - C.B. Valladolid 71-67
UB La Palma - Beirasar Rosalía 81-77
Leche Río Breogan - Melilla Baloncesto 57-65
C.B. Vic - Lucentum Alicante 90-92

12.10.08

4ta Jornada

EMOCIÓ!

Aquesta jornada ens ha donat dosis de bon bàsquet però si ha destacat per alguna cosa ha estat per l'emoció, molta emoció. El partit de la jornada, com no podia ser d'una altra manera, ha estat el derbi de Tenerife que cada temporada reuneix a les dos aficions en un duel en que sempre salten espurnes. No obstant, els dos partits més emocionants s'han viscut a Valladolid i Alacant. En el primer dels casos, es va produïr la primera pròrroga de la temporada. (forçada in extremis pel Valladolid, que després va aconseguir la victòria) En canvi, al Centro de Tecnificación alacantí, el conjunt local s'ha imposat a un Breogan que aspira a l'ascens gràcies a una cistella de Berni Hernández sobre la botzina. Els jugadors d'Óscar Quintana continuaran al capdavant de la classificació una setmana més. D'altra banda, cal dir que el representant lleidatà a la LEB Or ha tornat de Melilla amb una derrota.

El Plus Pujol Lleida no ha pogut superar al Melilla Baloncesto i ha encaixat la segona derrota de la temporada. (89-76) Els nord-africans han liderat l'electrònic durant molts minuts però els nois d'Edu Torres, liderats per un eficaç Alberto Miguel, han capgirat el resultat al tercer assalt. No obstant, un dubtós tap il.legal de Lewis ha estat protestat pel tècnic visitant i pel propi jugador trinitenc i els col.legiats han assenyalat dues tècniques que han decantat la balança a favor del conjunt local. Cal dir que la diferència final de tretze punts no reflecteix la igualtat que s'ha viscut durant tot el matx encara que els de Ponent han tingut un escull insuperable en els tirs lliures.

El partit començava amb un ritme alt i, ben aviat, Salva Arco inaugurava el marcador amb un triple. Llavors, el Melilla es posava les piles i gràcies a la direcció de Ciorciari i als punts de Victor aconseguia un parcial de 11-2 que ocasionava els primers problemes al Lleida Bàsquet. Després d'un minut de temps mort, els foranis intentaven canviar la dinàmica i ho aconseguien mitjançant un Gimel Lewis que es mostrava intimidatori en defensa i potent en atac. No obstant, la diferència no minvava ja que els homes de Paco Olmos continuaven exhibint uns percentatges molt bons en el tir de tres punts. Hector García demostrava que té un canell molt fi i elevava l'avantatge dels seus fins a la desena de punts. Una cistella de Salva Arco tancava el primer assalt amb el resultat de 23-15. El segon s'iniciava amb dos triples, un per cada equip. Quino Colom intentava repartir assistències als seus companys però la forta defensa del Melilla Baloncesto no deixava espais i, sovint, s'havien d'executar tirs forçats al final de la possesió. Cuthbert Victor continuava fent molt mal al joc interior lleidatà que acusava l'absència de Dmitry Flis, lesionat, en les rotacions. El joc exterior visitant, teòricament superior, tampoc mostrava l'encert habitual i patia molt en defensa ja que jugadors nacionals com García o Ruiz es mostraven molt inspirats. El Plus Pujol necessitava un jugador desequilibrant que assumís responsabilitats i el va trobar en Alberto Miguel. L'escorta càntabre va escalfar el canell anotant un triple que baixava el desavantatge dels deu punts i ja no va fallar cap tir de tres punts en el que restava de matx. El de Laredo, molt actiu, va anotar dos triples més abans del descans que van oxigenar el conjunt d'Edu Torres. Els onze punts de Miguel, tots al segon quart, i l'aportació de Lewis eren el més destacat de l'equip que anava perdent al descans. Per la seva part, els nord-africans destacaven per ser un bloc molt polivalent liderat per un base molt generós assistint, l'argentí Ciorciari. La derrota del Plus Pujol a l'equador de l'encontre, 44-38, era bastant estreta i els espectadors eren conscients de que la remuntada era factible.

Al començament del tercer període es va poder veure la millor versió del Lleida. La lluita i l'entrega, el coratge, un encert devastador desde la llarga distància... totes aquelles qualitats a les que ens té acostumats el conjunt dirigit per Edu Torres van aparéixer. Només va faltar anotar els tirs lliures, la creu del Plus Pujol durant tot el partit. Un 2+1 de Colom i un triple de Miguel van servir per firmar un parcial inicial de 0-6 que registrava l'empat al marcador. Després d'una cistella local, el primer i únic triple de Troy DeVries capgirava el resultat fent esclatar d'alegria la banqueta visitant. El Melilla no volia ser menys i, per desgràcia dels blaus, (en aquesta ocasió van vestir de blanc) mantenia un alt ritme anotador. De totes maneres, l'encert exterior no s'esfumava i dos triples més (el cinqué d'Alberto Miguel i el primer de Quino Colom) preocupaven al tècnic Paco Olmos que observava que les coses no rutllaven com ell havia previst. Però el Melilla Baloncesto es trobaria amb una ajuda inesperada que no era altra que el cèrcol de la cistella on llençava el Plus Pujol els seus tirs lliures. No hi hagué manera d'anotar els dos llençaments de cada tanda i tots els jugadors que van anar a la línia van experimentar l'amarga sensació d'errar un tir franc. El cas més desesperant va ser el de Marcus Vinícius que només va ser capaç d'encistellar-ne un després de disposar de sis oportunitats. Malgrat això, aquest període es va tancar amb igualtat màxima (62-62) després de dos punts de Hettsheimeir. El Plus Pujol Lleida va tornar-se a avançar en el primer minut del darrer quart mitjançant un triple de Mendiburu, l'últim que van encistellar en aquest matx. L'avantatge no es podia conservar ja que, mentres els pivots locals Waleskowski i Victor ensenyaven el seu talent, els del Segrià continuaven protagonitzant una actuació per oblidar en els tirs d'un punt. No obstant, quedaven quatre minuts per disputar-se i el triomf encara estava obert. (75-71) Llavors, van aparéixer els col.legiats per ensorrar les aspiracions lleidatanes. (un fet que, malauradament, ja va sent habitual) Un tap de Lewis a Waleskowski va ser assenyalat com a il.legal quan s'apreciava clarament que la pilota encara no tenia una trajectòria descendent. Com és lògic, Edu Torres va protestar la jugada i va acabar enduent-se una tècnica. Per acabar de rematar la feina, els àrbitres van assenyalar una segona tècnica (aquest cop a Lewis) que va servir per situar els de casa nou punts per sobre del rival. Però això no s'acabaria aquí ja que, després del servei de banda causat per les tècniques, Hector García anotava un triple que deixava el partit vist per sentència. Ja no hi havia temps per capgirar la situació, el mal ja estava fet. Després de noves errades en els tirs lliures, (l'estadística final va ser un trist 6/19) el cronòmetre s'aturà en un injust 89-76 que significava la segona derrota del Lleida Bàsquet en aquesta lliga. D'altra banda, el Melilla va tornar a demostrar que és un dels clars candidats a ocupar els llocs més alts de la classificació.

MELILLA BALONCESTO: Fergerson (4), Huertas (3), Ruiz (7), Ciorciari (9), Santamaría (0), Torres (8), Waleskowski (14), Victor (22) i García (22).

PLUS PUJOL LLEIDA: DeVries (12), Mendiburu (3), Hettsheimeir (7), Miguel (17), Fornas (0), Toledo (1), Arco (10), Lewis (13) i Colom (13).

Parcials: 23-15, 21-23, 18-24, 27-14.

El Beirasar Rosalía ha pogut celebrar el primer triomf de la temporada ja que s'ha desfet del C.B. Vic sense contemplacions. (80-69) Un eficaç Georgios Dedas donava als gallecs els primers avantatges i la resta de companys s'encarregaven de mantenir-lo. Pat Carroll, màxim anotador de la competició, no volia ser menys i mostrava als afeccionats el seu excel.lent canell anotant 17 punts. A banda de Dedas i Carroll, cal destacar el treball del camerunés Harding Nana que va afegir 16 punts als sis rebots que va capturar. Els únics jugadors del conjunt català que van tenir una actuació digna van ser Josemi García i Matt Kiefer. No obstant, molts dels punts que van aconseguir van ser en un darrer quart sense res en joc ja que el triomf estava sentenciat.

BEIRASAR ROSALÍA: Ramsdell (5), Montañana (4), Vallmajó (8), Nana (16), Dedas (16), López (0), Carroll (17), Cebular (3), Fontet (4), Legasa (5) i Posse (2).

C.B. VIC: Manzano (0), Jiménez (2), Sàbat (7), Palacios (6), Llorca (2), Kiefer (15), Feliu (10), Marcos (3), Teruel (0), Amador (6) i García (18).

Parcials: 28-19, 19-17, 17-8, 16-25.

El Cáceres 2016, que ha apartat de l'equip a Harper Williams durant la setmana, no va poder derrotar a un UB La Palma que s'està mostrant molt sòlid al seu feu. El conjunt canari va liderar l'electrònic desde el primer moment i no va permetre que perillés una victòria molt important per ells. (80-70) Els extremenys van lluitar per no desaparéixer del matx i ho van aconseguir fins al darrer quart, quan un parcial de 9-0 liderat per Arrocha va sentenciar. El punt dèbil dels visitants va ser el joc interior i els de Domingo Rodríguez se'n van aprofitar per mitjà de Koffi i Terrell. Aquest últim va tornar a ser el de les millors ocasions i va liderar la segona victòria del La Palma a Miraflores tot i que l'argentí del Cáceres Diego Guaita li va complicar el premi de ser l'MVP de l'encontre.

UB LA PALMA: Shaw (8), Canals (4), Koffi (17), Sala (5), Suka (0), Kohlmaier (5), Jönzén (5), Terrell (17), Arrocha (12) i Ermolinski (7).

CÁCERES 2016 BASKET: Moss (1), Poves (4), Brown (9), Bellas (4), Sanguino (4), Bravo (3), English (4), Guaita (21), Panadero (19) i Angulo (1).

Parcials: 21-21, 19-10, 17-20, 23-19.

El Ford Burgos ha caigut a casa de manera estrepitosa i humillant (64-101) contra l'equip revelació d'aquest inici de lliga, el Clínicas Rincón. Aquest cop, els de Málaga van poder disposar de l'equip al complet i ho van aprofitar per firmar una actuació excel.lent fonamentada en l'encert en el tir exterior. D'altra banda, els deixebles d'Andreu Casadevall no van rendir al seu nivell habitual i van oferir als afeccionats un joc penós. No obstant, cal remarcar que els castellans no van rebre un bon tracte dels col.legiats que van fer indignar el públic que omplia les grades del Plantío. Malgrat la subjectivitat arbitral que es va viure, els de Paco Aurioles van ser infinitament superiors al seu rival. Els jugadors més encertats van ser Williams, Cortaberría i el debutant Faverani.

FORD BURGOS: Lorant (6), García (11), Corrales (2), LoGrippo (10), Gruber (5), Barriuso (0), Gómez (8), Sanmartín (10), Benavente (0), Morales (3), Sinanovic (4) i Mena (5).

CLÍNICAS RINCÓN AXARQUÍA: Williams (19), Fuentes (3), López (10), Chylinski (16), Díaz (2), Cortaberría (17), Cobos (1), Navajas (5), Faverani (12), Prestes (10), Movilla (3) i Skoldebrand (3).

Parcials: 22-28, 13-22, 16-27, 13-24.

El Tenerife Rural es va endur el derbi per excel.lència de l'Adecco LEB Or, aquell en que es desafien els dos clubs de l'illa de Tenerife. Antwain Barbour va ser l'heroi del matx i de la jornada ja que va ser capaç d'anotar 30 punts i capturar 8 rebots mentres feia gaudir als afeccionats amb jugades espectaculars, entre elles una estratosfèrica esmaixada amb falta del defensor inclosa. Pel que fa al partit, que es va tancar amb el resultat de 87-71, cal dir que els locals van ser netament superiors a un Ciudad de La Laguna que només va inquietar al rival en el tercer període. El potencial interior dels nois de Rafa Sanz va ser un escull insuperable per Donaldson que no va poder aturar a Hamilton, Antelo i Wachsmann. Les 5000 persones que omplien el pavelló Santiago Martín van marxar a casa molt satisfetes ja que eren conscients de que Barbour havia reaparegut en el moment clau per tombar a l'etern enemic.

TENERIFE RURAL: González (1), Sánchez (2), Wachsmann (9), Barbour (30), Sánchez (4), Boccia (9), Maraker (5), Antelo (15), Rodríguez (6) i Hamilton (6).

LA LAGUNA CANARIAS: Calvo (3), Urreizti (7), Donaldson (13), Morón (0), Heras (5), Detrick (12), Harris (9), Coego (14) i Ruiz de Galarreta (8).

Parcials: 22-13, 25-16, 14-24, 26-18.

Partit emocionantíssim a Valladolid que ens va deparar la primera pròrroga de la temporada. El Villa de Los Barrios va tocar el triomf ja que, a falta de quaranta segons pel final, vencia per sis punts. No obstant, els de Porfirio Fisac van tornar a demostrar que no es rendeixen davant les adversitats i van acabar guanyant al temps suplementari per 83-81. Els primers minuts es van caracteritzar per les imprecisions d'ambdos conjunts i això va provocar un resultat molt baix a la finalització del primer període. L'aparició de Van Lacke donava ales al Valladolid que se n'aniria als vestidors amb set punts d'avantatge. (33-26) Richi Guillén, desaparegut fins al moment, despertava i liderava els gaditans cap a la remuntada. El matx s'hauria de decidir completament en el darrer assalt ja que l'electrònic reflectia l'empat a 47 a la conclusió del tercer quart. Però no seria així. Els deixebles de Moncho Fernández encarrilaven el triomf realitzant un molt bon bàsquet amb jugades de qualitat, sobretot per part dels exteriors. Quedaven quaranta segons i el Valladolid es veia amb la soga al coll ja que encara perdia sis punts. Els visitants van acusar el fet de no conéixer la victòria i els nervis els van conduïr a errar els tirs de falta. Baldo, molt actiu durant tot el partit, situava els seus a tres punts. Llavors, un miraculós rebot ofensiu de Battle permetia que Chris Hernández llençés un triple lateral que va empatar el resultat portant el deliri a les grades. Encara quedaven poc més de deu segons però Guillén, sobre la botzina, no va ser capaç de desfer el 72-72. Els cinc minuts extra van estar dominats pel conjunt local que disposava d'una rotació més amplia. Els andalusos no es van rendir i amb una nova mostra de coratge van tornar a igualar l'encontre. Un inspirat Robert Battle va jugar-se el tir decisiu i l'esfèrica acaba traspassant la xarxa. Els afeccionats vallisoletans encara patirien un últim esglai ja que, al darrer segon, Schraeder executà un triple que hagués pogut donar una alegria a l'equip que més la va buscar durant els quaranta-cinc minuts.

C.B. VALLADOLID: Van Lacke (23), De la Fuente (7), Hernández (7), Puyada (4), Martínez (2), Jorssen (0), Pavlidis (4), Ruikis (3), Battle (18) i Baldo (15).

CB VILLA DE LOS BARRIOS: Sánchez (2), Alba (6), Guillén (20), Rost (7), Castro (14), Sánchez (4), Iturbe (9), Vallmajó (3), Schraeder (8) i Chagoyen (8).

Parcials: 13-12, 20-14, 14-21, 25-25, 11-9.

El Grupo Begar León va tornar al camí del triomf al superar el Bàsquet Mallorca en un partit per oblidar d'ambdos equips. (61-51) El matx, marcat pels errors, el va guanyar l'equip que administrà millor la renda aconseguida. Els balears van dependre en excès de l'aportació de Jason Blair i això va beneficiar els lleonesos que van mostrar-se més sòlids com a conjunt. El tercer parcial (10-6) és una mostra de l'escassa qualitat que es va veure damunt del parquet. Amb aquesta victòria, els de Javier de Grado sumen la tercera de la temporada mentres que els de Xavi Sastre tornen a situar-se entre els pitjors ja que només han pogut celebrar un triomf.

GRUPO BEGAR LEÓN: Gilbert (5), Bernabé (5), Bradshaw (14), González (4), Calvo (0), Stacey (6), Leiva (4), Rocchia (6), Báez (13) i Vega (4).

BÀSQUET MALLORCA: Alzamora (2), Blanch (4), Bivià (3), Keep (4), Riera (2), Tiedeman (6), Sastre (0), Pampín (6), Orfila (4) i Blair (20).

Parcials: 17-15, 15-12, 10-6, 19-18.

Quatre partits, quatre derrotes. Aquesta és l'estadística d'un Gandía que està exhibint un nivell molt baix en el que portem de campionat. L'últim equip que va superar als valencians va ser un Illescas de Toledo que, poc a poc, va agafant-li el pols a la lliga. Aquesta setmana no van patir gaire per aconseguir la victòria, la primera a domicili, ja que els locals van anar sempre a remolc. Al descans, el marcador ja era ampli gràcies a l'aportació ofensiva dels visitants Nacho Yáñez i Joe Alonso. L'abultada renda que posseïa l'Illescas a les acaballes del tercer assalt va anar minvant a causa dels punts de Vrecko i Nelson que només van tenir un efecte maquillador. No obstant, un darrer esforç dels jugadors dirigits per Juárez va ocasionar una diferència final molt significativa. (62-81)

GANDÍA BÀSQUET: Avramov (9), Miller (4), Vrecko (13), Evora (6), Rodríguez (0), Ibarra (6), Robinson (12), Nelson (12), Hidalgo (0) i González (0).

ILLESCAS URBAN CLM: Charquero (2), Yáñez (14), Virgil (10), Jiménez II (7), Moore (7), López (0), Lyons (8), Jiménez I (0), Driesen (11) i Alonso (22).

Parcials: 11-13, 20-34, 21-16, 10-18.

El partit que tancava la quarta jornada prometia emocions fortes i no va defraudar a ningú. Lucentum Alicante i Leche Río Breogan van demostrar al Centro de Tecnificación que són aspirants a l'ascens directe encara que només un dels dos podia guanyar. Quan tot indicava que serien els gallecs, Berni Hernández va penetrar i deixà anar una safata sincronitzada amb el so de la botzina. El pavelló sencer va emmudir i un instant després va embogir al comprovar que el llençament del base català havia entrat. Els locals van liderar l'electrònic tota la segona part i només van perdre el seu comandament a vuit segons del final, després d'una cistella de Román que semblava definitiva. Cal dir que la imatge dels de Lugo també va ser excepcional i, en cas d'haver guanyat, ningú hagués pogut queixar-se amb raó. El seu millor home va ser l'aler Lucho Fernández mentres que els alacantins van repartir més l'anotació. Els d'Óscar Quintana continuaran assaborint la primera posició de la classificació. Continuaran invictes després de la cinquena jornada?

LUCENTUM ALICANTE: Hernández (2), Cazorla (8), Rejón (0), Llompart (7), Urtasun (16), Andriuskevicius (7), García (13), Hill (14), Weigand (0) i Coppenrath (12).

LECHE RÍO BREOGAN: Gloger (10), Ordín (6), López (8), Corbacho (2), Fernández (20), Morentín (2), Southall (6), Román (12) i Gomes (12).

Parcials: 24-22, 23-21, 17-20, 15-15.

RESULTATS JORNADA 4:
Melilla Baloncesto - Plus Pujol Lleida 89-76
Beirasar Rosalía - C.B. Vic 80-69
UB La Palma - Cáceres 2016 Basket 80-70
Ford Burgos - Clínicas Rincón Axarquía 64-101
Tenerife Rural - La Laguna Canarias 87-71
C.B. Valladolid - CB Villa de Los Barrios 83-81
Grupo Begar León - Bàsquet Mallorca 61-51
Gandía Bàsquet - Illescas Urban CLM 62-81
Lucentum Alicante - Leche Río Breogan 79-78

6.10.08

3ra Jornada

Sorpreses a l'Adecco LEB Or

Els resultats sorpresa han estat la tònica de molts partits de la tercera jornada ja que dels sis equips que la iniciaven invictes, només el Lucentum Alicante va ser capaç de guanyar. Un triomf, aconseguit a Lleida, que situa els d'Óscar Quintana al primer lloc de la classificació. D'altra banda, hi ha tres equips que encara no han tastat la victòria: Los Barrios, Rosalía i Gandía.

El Plus Pujol Lleida no ha pogut superar al Lucentum Alicante i ha encaixat la primera derrota de la temporada (78-81). Els deixebles d'Edu Torres no han jugat al seu millor nivell però han mantingut les opcions de victòria fins al darrer segon tot i enfrontar-se a un clar candidat a l'ascens. La manca d'encert local en el tercer quart, un arbitratge desconcertant i el domini sota els taulers d'Andriuskevicius han estat factors que han impedit la remuntada lleidatana.

Ambdos conjunts han iniciat el matx amb moltes ganes ja que es jugaven continuar invictes una jornada més. Els primers quatre punts han caigut del bàndol alacantí però, ben aviat, Fornas ha estrenat el caseller local amb un triple. Llavors, la situació s'ha equilibrat i els dos rivals han intentat imposar el seu ritme. El Lleida intentava córrer i jugar amb velocitat gràcies a les genialitats de Quino Colom mentres l'Alicante buscava frenar el joc blau mitjançant una dura defensa i uns atacs al límit de la possesió. L'encert de Troy DeVries en el tir exterior provocaria la primera escapada del Plus Pujol. No obstant, els visitants salvarien la situació amb una recuperació de pilota que acabava amb dos punts de Hill que tancaven el primer assalt amb el resultat de 24-20. L'arrencada del segon període era òptima pels locals ja que incrementarien el seu avantatge fins a una màxima diferència de nou punts (29-20) després d'un triple de Salva Arco. Llavors, els d'Óscar Quintana van començar a encistellar desde la llarga distància i, amb un parcial de 0-8, van esborrar la renda local. A partir d'aquest moment, el matx va entrar en una dinàmica de desencert que beneficiava als foranis. Els errors i les imprecisions s'alternaven i només Marcus Vinicius podria anotar pel Lleida en uns tres minuts fatídics del període que servirien per dilapidar el poc avantatge que encara conservaven. L'encert d'Urtasun i Jorge García era clau pel Lucentum que aconseguia arribar al descans guanyant. (37-38)

Després del descans, els afeccionats del Barris Nord van poder veure la pitjor versió dels seus ídols. Tot i que van aconseguir el lideratge de l'electrònic en els primers instants, l'Alicante va mostrar la seva veteranía sabent aprofitar els punts més dèbils del rival. El Plus Pujol Lleida va afluixar en defensa i va perdre excessives pilotes en atac ja que Quino Colom arriscà massa intentant assistències impossibles. Fruït d'això, la diferència alacantina es va anar incrementant sense que els locals poguessin fer res per impedir-ho. Andriuskevicius era l'amo dels taulers i anotava punts i més punts fàcils superant sempre la defensa dels nois d'Edu Torres. Ni Lewis ni Hettsheimeir podien aturar el potencial de l'altíssim jugador lituà i, al final del tercer quart, la derrota semblava inevitable ja que al desavantatge de dotze punts (50-62) s'hi havia d'afegir el desencert en el tir de jugadors clau com Alberto Miguel. No obstant, l'equip lleidatà es caracteritza per lluitar sempre fins al final i el partit d'aquesta jornada no va ser una excepció. Els blaus van començar el darrer parcial amb il.lusió i gràcies als nombrosos rebots ofensius capturats per Gimel Lewis van aconseguir segones opcions que van acabar aprofitant. Els visitants ja no anotaven amb tanta facilitat i el marcador va anar equilibrant-se poc a poc. El lideratge de Quino Colom va ser determinant i les seves penetracions van fer molt mal a la defensa del conjunt blanc. No obstant, algunes decisions arbitrals nefastes durant tota la segona meitat van impedir la remuntada dels del Segrià i van portar la indignació a les grades. El lluminós s'ajustà fins als quatre punts de marge entre els dos contrincants però un triple de García posterior a una falta en atac sobre Fornas no xiulada va tornar a complicar molt la situació. El tercer triple de DeVries va retornar esperançes però les errades en els tirs lliures i la dubtosa actuació dels col.legiats no van permetre la remuntada. En qualsevol cas, l'emoció no va minvar ja que s'entrà al darrer minut de joc amb només quatre punts en contra. Llavors, ni Salva Arco ni Quino Colom van superar la pressió i van acabar perdent l'esfèrica i provocant faltes a la desesperada per aturar el cronòmetre. Per sort, els percentatges dels deixebles d'Óscar Quintana no van ser els més adequats i això va possibilitar que el marcador reflectís un 75-80 a deu segons del so de la botzina. Un triple de Quino Colom, que acabà com a màxim anotador, afegia tensió als tirs lliures següents d'Urtasun ja que encara quedaven dos segons i en bàsquet tot és possible. El jugador navarrés del Lucentum errava el segon tir lliure i Lewis capturava el rebot enmig del nerviosisme de les 2500 ànimes que habitaven el Barris Nord. Alberto Miguel llençava un triple desesperat que buscava la pròrroga però la pilota no va arribar al cèrcol i la derrota quedà confirmada. (78-81) Ara, els blaus hauran d'oblidar la derrota i pensar en el díficil desplaçament a Melilla mentres que els alacantins podran gaudir del liderat en solitari.

PLUS PUJOL LLEIDA: DeVries (13), Mendiburu (4), Hettsheimeir (12), Miguel (3), Fornas (11), Toledo (2), Arco (9), Lewis (6) i Colom (18).

LUCENTUM ALICANTE: Hernández (10), Cazorla (0), Rejón (2), Llompart (5), Urtasun (17), Andriuskevicius (16), García (12), Hill (6), Weigand (0) i Coppenrath (13).

Parcials: 24-20, 13-18, 13-24, 28-19.


Una de les grans sorpreses de la jornada ha estat la derrota del líder, Grupo Begar León, a la pista del rescién ascendit Clinicas Rincón. (86-77) Els malaguenys estan sorprenent a tothom en aquest inici de competició ja que també van guanyar al Tenerife i només van perdre d'un punt a Valladolid. Els lleonesos van sortir a la pista amb ganes de sumar el tercer triomf consecutiu però els joves jugadors de Paco Aurioles van oposar molta resistència i van acabar igualant el primer assalt. El poder anotador de Craig Bradshaw tornava a donar ales als visitants encara que els andalusos no abaixaven el pistó i al tercer quart van esborrar el treball que havia fet el Lleó anteriorment. Tot estava per decidir a l'últim quart i, llavors, els locals van endossar al rival un parcial de 28-14 que va deixar el matx vist per sentència.

CLÍNICAS RINCÓN AXARQUÍA: Williams (9), Fuentes (0), López (22), Chylinski (0), Díaz (2), Cortaberría (4), Cobos (0), Navajas (3), Prestes (13), Movilla (16) i Skoldebrand (17).

GRUPO BEGAR LEÓN: Gilbert (11), Bernabé (8), Bradshaw (19), González (5), Calvo (4), Stacey (7), Leiva (4), Rocchia (2), Baéz (17) i Vega (0).

Parcials: 21-21, 15-26, 22-16, 28-14.

Un altre resultat inesperat va ser el que es va viure a Mallorca. El conjunt local, que no coneixia el gust de la victòria, va oferir a la seva afició el seu millor joc i aconseguí un important triomf (79-73) contra un Valladolid que no s'esperava tantes dificultats en l'encontre. El conjunt visitant va iniciar el partit molt fred i els balears, molt més tensionats, ho van aprofitar per escapar-se a l'electrònic desde el primer moment. Els homes de Porfirio Fisac anaven remuntant amb el pas dels minuts però trobaven a faltar el domini a la zona de Battle, que es veia constantment superat per Jason Keep. El conjunt morat va arribar a empatar el resultat encara que la lluita i entrega local van acabar imposant-se. Cal destacar el tàndem interior del Mallorca format per dos americans anomenats Jason, Blair i Keep. També cal fer menció del bon joc de Joan Sastre, jugador de només setze anys que els entesos ja comparen amb Ricky Rubio.

BÀSQUET MALLORCA: Blanch (13), Bivià (6), Keep (16), Riera (12), Tiedeman (4), Sastre (13), Pampín (0), Orfila (2) i Blair (13).

C.B. VALLADOLID: Van Lacke (11), De la Fuente (3), Hernández (13), Puyada (8), Martínez (0), Jorssen (4), Pavlidis (0), Ruikis (3), Battle (8), Baldo (11) i Dumas (12).

Parcials: 21-8, 15-18, 10-16, 33-31.

A la localitat gaditana de Los Barrios s'ha pogut gaudir d'un partit molt emocionant encara que no ha acabat bé pels afeccionats locals que han vist com el seu equip encaixava una nova derrota. (74-75) Aquest cop han perdut contra un clar aspirant a l'ascens, el Tenerife Rural. Els insulars no han pogut aturar Richi Guillén però, amb una petita aportació de cada jugador, han acabat imposant-se a un equip molt lluitador però poc eficaç. Al descans ja es reflexava la igualtat al marcador (38-38) i una ratxa triplista de Schraeder a la represa va mantenir aquesta igualtat. No obstant, els de Moncho Fernández van acusar els nervis cometent errades que van provocar que s'arribés als darrers deu segons amb el resultat en contra de 72-75. Llavors, Xavi Vallmajó va intentar forçar la pròrroga però el seu triple no va entrar i la cistella posterior de Guillén va ser estèril.

CB VILLA DE LOS BARRIOS: Alba (6), Guillén (17), Rost (7), Castro (2), Sánchez (2), Iturbe (3), Vallmajó (9), Schraeder (16) i Chagoyen (12).

TENERIFE RURAL: González (8), Sánchez (14), Wachsmann (2), Barbour (17), Sánchez (7), Boccia (4), Maraker (6), Rodríguez (0) i Hamilton (8).

Parcials: 18-19, 20-19, 18-23, 18-14.

Un altre matx igualadíssim va ser el del pavelló Ríos Tejera de La Laguna ja que es va decidir amb una cistella de Jason Detrick a dos segons del final. Després, Héctor García va perdre la darrera pilota i el triomf no es va escapar de les Canàries. (77-75) Els locals van dominar sempre l'electrònic gràcies a un inspirat Jakim Donaldson. L'americà firmaria una excel.lent actuació que l'ha portat a obtenir el premi d'MVP de la jornada. No obstant, el segon jugador d'aquesta classificació també estava a la pista. Es tracta d'un compatriota de Donaldson, Cuthbert Victor, que va ser capaç d'anotar 30 punts que finalment no van servir de res. Els nord-africans no van jugar bé i només van apropar-se en els darrers cinc minuts aprofitant una davallada ofensiva dels d'Alejandro Martínez.

LA LAGUNA CANARIAS: Calvo (3), Urreizti (2), Donaldson (13), Marrero (0), Heras (3), Detrick (21), Harris (4), Coego (14) i Ruiz de Galarreta (17).

MELILLA BALONCESTO: Fergerson (5), Huertas (4), Ruiz (0), Ciorciari (3), Santamaría (0), Torres (10), Waleskowski (12), Victor (30), García (9), Romero (2) i Lázaro (0).

Parcials: 25-23, 15-13, 26-24, 11-15.


El Cáceres 2016 va sumar la primera victòria de la temporada a costa d'un fluix Gandía que continuarà una setmana més a la cua de la classificació. (92-75) Tot i no poder disposar dels serveis de Moss a causa d'una lesió, els extremenys van apallissar als valencians que es van mostrar molt desencertats en el tir exterior. Al descans, l'avantatge local ja era plàcid. No obstant, els triples de Zan Vrecko al tercer assalt van provocar que baixés fins als dos punts. Els de Piti Hurtado, lluny de posar-se nerviosos, van continuar realitzant el seu joc i en uns minuts finals màgics van desbordar al rival.

CÁCERES 2016 BASKET: Guillén (0), Poves (8), Brown (20), Bellas (0), Sanguino (7), Bravo (7), English (11), Guaita (15), Panadero (5), Angulo (2) i Williams (17).

GANDÍA BÀSQUET: Avramov (2), Miller (12), Vrecko (13), Evora (11), Rodríguez (2), Ibarra (11), Robinson (13), Nelson (6), Hidalgo (2) i González (3).

Parcials: 21-15, 25-21, 15-23, 31-16.

Un altre equip que va estrenar el seu caseller de triomfs va ser l'Illescas Urban CLM. Els de Toledo van conquerir Burgos en un duel molt renyit que no es va desequilibrar fins als darrers instants. L'aportació de Dexter Lyons, autor de 25 punts i 6 rebots, va ser clau per als de Javier Juárez que van haver de capgirar els quatre punts que tenien en contra a l'iniciar el darrer quart. Finalment, ho van aconseguir i els afeccionats que omplien les grades del seu menut pavelló van poder celebrar el 86-78 definitiu. Cal dir que Lyons no va ser l'únic destacat del matx ja que Jiménez, Driesen o Alonso també van brillar mentres que el millor jugador del conjunt de Casadevall fou l'argentí Diego García.

ILLESCAS URBAN CLM: Charquero (2), Yáñez (2), Virgil (5), Jiménez II (10), Moore (2), Sancho (0), López (6), Lyons (25), Jiménez I (4), Driesen (12) i Alonso (18).

FORD BURGOS: Lorant (4), García (20), Corrales (6), LoGrippo (9), Gruber (8), Gómez (11), Sanmartín (4), Morales (0), Sinanovic (14) i Mena (2).

Parcials: 19-22, 16-16, 20-21, 31-19.

El C.B. Vic està consolidant-se a la lliga Adecco LEB Or a base d'exhibicions en els partits que juga com a local. Aquest cop, la víctima va ser un UB La Palma que ja va caure contundentment a Lleida i que va repetir una actuació per oblidar a les terres d'Osona. L'inici dels canaris va ser pèssim ja que, en els primers dotze minuts, van encaixar un horripilant 30-13 que ja no els donà opcions de remuntada. Albert Sábat va dirigir perfectament els atacs del conjunt gironí mentres que Matt Kiefer s'encarregà de l'anotació. El darrer fitxatge del Vic, Juan Palacios, també va realitzar un magnífic partit demostrant que és un notable llençador. El resultat final (92-63) va ser tan abultat que ascendí els de Xavi García fins a la tercera posició gràcies al basket average.

C.B. VIC: Manzano (6), Jiménez (7), Sábat (12), Palacios (18), Llorca (5), Kiefer (20), Feliu (5), Marcos (5), Teruel (2), Amador (6) i García (6).

UB LA PALMA: Shaw (8), Canals (0), Koffi (13), Sala (4), Suka (4), Kohlmaier (10), Jönzén (4), Terrell (11), Arrocha (9) i Ermolinski (0).

Parcials: 24-11, 23-19, 19-18, 26-15.

Per últim, el derbi gallec va ser més emocionant del que es podia esperar. Tot i que el matx es va desenvolupar segons les previsions, és a dir, victòria clara del Breogan; el Beirasar Rosalía va remuntar a l'últim quart estant molt aprop de donar la sorpresa. Ramsdell va jugar-se un tir de tres punts sobre la botzina que va provocar un gran esglai entre l'afició de Lugo ja que, en cas d'entrar, hagués significat la segona derrota del seu equip. No va ser així i els de Félix Muñoz van haver de tornar cap a casa amb una nova derrota malgrat que Pat Carroll va tornar a realitzar un partidàs. Pel bàndol local, va debutar l'americà Michael Southall amb una bona actuació encara que el millor jugador va ser Javi Román. Amb aquest triomf (85-83), els de Paco García obtenen moral però continuen demostrant que estan acusant massa les lesions mentres que el conjunt compostel.là millora el seu joc però sense saber encara que és guanyar.

LECHE RÍO BREOGAN: Gloger (16), Ordín (14), López (13), Corbacho (6), Fernández (2), Morentín (12), Southall (8) i Román (14).

BEIRASAR ROSALÍA: Ramsdell (5), Montañana (9), Vallmajó (10), Nana (12), Dedas (10), López (3), Carroll (26), Cebular (4), Fontet (1), Legasa (3) i Posse (0).

Parcials: 28-24, 25-14, 17-19, 15-26.

RESULTATS JORNADA 3:
Plus Pujol Lleida - Lucentum Alicante 78-81
Clínicas Rincón Axarquía - Grupo Begar León 86-77
Bàsquet Mallorca - C.B. Valladolid 79-73
CB Villa de Los Barrios - Tenerife Rural 74-75
La Laguna Canarias - Melilla Baloncesto 77-75
Cáceres 2016 Basket - Gandía Bàsquet 92-75
Illescas Urban CLM - Ford Burgos 86-78
C.B. Vic - UB La Palma 92-63
Leche Río Breogan - Beirasar Rosalía 85-83